Mn.Francesc Nicolau: S'HA ARRIBAT AL FINAL DE LA MISSIÓ DE LA SONDA "MESSENGER"

Potser us en recordareu: el dia 4 d’agost de 2004 era llançada a l’espai la sonda Messenger amb destinació al planeta del sistema solar més pròxim al Sol, per fer-ne un estudi detallat. Era la realització del pla que la NASA havia aprovat el juliol de 1999, i el que s’havia programat que fes ja s’ha acabat del tot. Com ha anat això que ha portat a cap? Doncs ha estat un èxit total!

Recreació de la sonda Messenger orbitant Mercuri (www.republica.com)

A l’octubre de 2006 aquest artefacte ja sobrevolava Venus (del qual també obtingué observacions interessants) i el gener de 2008 arribava als encontorns de Mercuri i, per fi, es posà en òrbita estable a l’entorn d’ell el març de 2011. Aleshores va començar la principal tasca que li havia estat encomanada: durant aquests quatre anys (exactament 1.504 dies), ha estat orbitant el planeta Mercuri donant-hi 4.504 voltes, bo i prenent-li 254.095 fotografies des de tots els punts possibles. Aquestes fotografies han donat un coneixement pràcticament exhaustiu de tota la superfície del planeta.

Les fotografies han mostrat com és cada punt segons com rep la radiació del Sol. Cal recordar que Mercuri té un moviment de rotació molt lent, un dia d’ell té una durada de 196 dies a la Terra. Això vol dir que hi ha 88 dies de llum solar i 88 de nit a qualsevol indret d’aquest planeta, cosa que fa que la temperatura hi pugui arribar fins a 700 ºK de dia i 150ºK de nit (o sigui 123ºC sota zero). I ens diu també que el Messenger només ha estat 6,3 dies mercurians observant el planeta. Quines són, doncs, les novetats que ha aportat el Messenger sobre el coneixement d’aquest planeta?

Fotografia feta pel Messenger de la superfície de Mercuri (www.space,com)

A part del que ja hem dit de les fotografies —que permeten fer amb tot detall i nitidesa un mapa completíssim de la seva superfície— podem subratllar quatre coses interessants. La primera és que el camp magnètic que posseeix (casa que ja sabíem que existia gràcies a la sonda Mariner 10 que el va detectar a la dècada dels setanta, i que és molt dèbil: unes 3 mil·lèssimes de gauss) no està centrat en el planeta sinó desplaçat cap al pol nord i els experts encara no han sabut trobar l’origen d’aquesta asimetria. La segona és que la major part de les planures que s’hi veuen són d’origen volcànic: s’hi veu bé que provenen de corrents de lava que s’hi han dipositat, o sigui, que és material volcànic que recobreix gairebé tota la seva superfície. La tercera és que la hipòtesi que a la seva formació original havia tingut una temperatura de més de 10.000 ºK (sobretot per impactes d’asteroides) s’ha descartat perquè s’hi veuen metalls que amb aquestes condicions s’haurien volatilitzat i no ho han fet.

Finalment, la quarta novetat són les «fondalades» (dales en anglès, hondonadas en castellà) que s’hi veuen, poc profundes però brillants, són formacions que no s’han vist en cap més planeta del sistema solar. Els experts s’han aventurat a dir que podrien formar-se quan alguns materials volàtils de la superfície s’escapessin en interaccionar amb el vent solar; però aquesta explicació és només una hipòtesi. I encara ens diran potser més coses quan els ionvestigadors de la NASA hagin estudiat tot l’embalum de dades que ha aportat el Messenger i que ara falta analitzar.