Isabel Benet: GARRAF (II): Corbera de Llobregat

Després de veure una petita part del sòcol paleozoic del massís del Garraf al turó de Montbaig, o Sant Ramon, sobre Sant Boi, anirem a Corbera de Llobregat (a la comarca del Baix LLobregat) per a observar la sèrie triàsica completa encara que un xic trasbalsada per les falles que l’afecten. Per a arribar a Corbera cal travessar el Llobregat pel pont de Molins de Rei i anar per l’antiga N-340 en direcció al port de l’Ordal. Poc després de passar a frec d’una fàbrica de ciment, en una rotonda cal prendre la carretera BV-2421, en direcció a Gelida, als talussos de la qual ja podrem observar el sòcol paleozoic i una bona part de la sèrie triàsica.

Corbera de Llobregat (part alta). www.es.db-city.com

Després de creuar el poble de la Palma de Cervelló, seguim recte, tot deixant a mà esquerra la desviació que porta a la part baixa de Corbera (o Can Roig), en direcció al nucli històric de Corbera de Llobregat, arraulit sobre la Penya del Corb (342 m) on aflora la fàcies Buntsandstein i on hi destaca l’església de Santa Maria (s.XVIII) construïda amb carreus de sorrenca vermella típica d’aquesta fàcies. Sota les impressionants roques del vessant nord de la Penya del Corb, cada any durant les festes nadalenques té lloc el pessebre vivent més antic de Catalunya.

Pessebre vivent sota la Penya del Corb (www.entrechiquitines.com)

Just abans d’entrar al nucli històric hi ha, a mà dreta, la carretera d’accés a la urbanització Bon Repòs on trobem un petit aparcament per deixar el cotxe si volem seguir a peu. Des d’aquest aparcament es té una bona vista del punt cap on ens dirigirem: la Creu de l’Aregall (o Aragall). Des de l’aparcament baixem per la carretera a creuar la riera de Corbera tot observant les pissarres grises del sòcol paleozoic.

Vista de la Creu de l'Aregall des de l'aparcament

Un cop creuada la riera cal anar fins a l’entrada de la Urbanització Creu Aregall on hi ha un monòlit de pedra. Des d’aquí enfilem muntanya amunt pel carrer de l’Eucaliptus, encara que, per causa de la intensa urbanització, no veurem res fins que no arribem a una estació de bombeig d’aigua. Aquí podrem observar els conglomerats i sorrenques vermelles de la base del Triàsic (fàcies Buntsandstein) amb vistoses laminacions creuades. Més amunt afloren les sorrenques i lutites; i finalment, després de deixar el bonic mas de Can Aregall a mà esquerra, afloren ja les lutites amb evaporites de la fàcies Röt.

Aspecte de les pissarres paleozoiques

Sorrenques i conglomerats de la base del Triàsic

Aspecte de la fàcies Röt

Immediatament per sobre de la fàcies Röt ja apareixen les calcàries i dolomies de la fàcies Muschelkalk inferior (M1). Per pujar a la Creu de l’Aregall cal anar fins al capdamunt del carrer i allà prendre un sender a mà dreta, marcat amb taques de pintura de color taronja, el qual ens condueix directament al cim situat a 549 metres d’alçada i a on hi destaca una gran creu de pedra. També hi ha una torre de vigilància contra incendis i un balcó que fa de mirador sobre el Penedès i els massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.

Aspecte de la fàcies M1 sota la Creu de l'Aregall

Cim de la Creu de l'Aregall

Continuem ruta per la carena, seguint les maques taronges, per un sender que s’endinsa al bosc del vessant nord de la serra. Així arribem a la carretera de Gelida (BV-2425), la qual creuem i seguim uns metres a l’esquerra pel seu voral fins que arribem a l’Alt de la Creu Aregall on afloren les lutites i sorrenques vermelles de la fàcies Muschelkalk mitjà (M2).

Aflorament de la fàcies M2 a l'Alt de la Creu Aregall

Des d’aquí continuem per un sender que s’enfila pel vessant nord de la mateixa carena a frec de la tanca metàl·lica d’un xalet de la urbanització. Tot seguit ja trepitgem les dolomies de la fàcies Muschelkalk superior (M3), però per a veure millor aquests materials seguim pel sender fins que desemboquem a un camí carreter. Anant per aquest camí cal estar atents perquè uns metres més enllà trobem, a mà esquerra, una fita de pedra ens indica l’inici del corriol que aviat ens deixa al capdamunt de la Roca Foradada (573 m), espectacular balcó natural sobre la riera de Corbera i punt culminant d’aquest itinerari.

Aflorament de la fàcies M3 al capdamunt de la Roca Foradada

Per a veure la darrera fàcies del Triàsic, hem de retornar pel mateix camí uns pocs metres fins a una explanada on trobem, a mà dreta, un sender que baixa directament al carrer Mestral de la urbanització. Per aquest carrer anem a desembocar a la carretera de Gelida, prop de l’Alt de la Creu Aregall però al vessant sud de la serra. Així és que baixem uns metres per aquesta carretera en direcció a Corbera fins que trobem un corriol a mà esquerra marcat en verd i blanc que ressegueix els límits de la urbanització. Per aquest sender ens desplacem per damunt d’un estrat de les dolomies de la fàcies Muschelkalk inferior (M1), molt a prop del sostre d’aquesta fàcies.

El camí discorre prop del sostre de la fàcies M1

Per aquest sender creuem el curs de la riera de Corbera, la qual es despenja per una espectacular cinglera formada per les dolomies triàsiques. Anem pocs metres per sota de la carretera de Gelida, als talussos de la qual ja afloren les sorrenques i lutites amb evaporites de la fàcies Muschelkalk mitjà (M2).

Aspecte de la fàcies M2 a la carretera de Gelida

Seguim anant per damunt les dolomies i a frec del cingle fins que, de sobte, apareixen els guixos, lutites i carnioles de la darrera fàcies del Triàsic: la fàcies Keuper. Aquest contacte brusc entre les dolomies i els guixos es fa a través d’una falla problemàtica que als mapes s’interpreta com a un encavalcament.

Els guixos de la fàcies Keuper molt deformats

Els guixos de la fàcies Keuper s’observen molt bé anant per la carretera de Gelida (BV-2425) on formen una veritable trinxera. També afloren més a l’est, en el centre d’una petita fossa limitada per fractures de direcció NW-SE on s’asseu la urbanització Corbera Park entre les parts alta i baixa de Corbera. Aquests guixos van ser explotats anys enrere en moltes pedreres (guixeres) que avui romanen abandonades o colgades de terra.

Aspecte de la fàcies Keuper a la carretera

 de Gelida, prop de Can Ermengol

Així, a l’alçada de Can Ermengol, desemboquem al Camí Ral, allà on hi havia hagut l’antic mas dels Herbatges i que ara dóna nom a una urbanització. Per aquest camí, i per virtut de la falla anteriorment esmentada, passem dels guixos del Keuper a les sorrenques vermelles de la fàcies Buntsandstein, les quals ens acompanyaran fins al nucli antic del poble on podem aprofitar per a visitar l’encimbellada parròquia de Santa Maria, temple del segle XVIII però que té els seus orígens en una antiga capella romànica del desaparegut castell de Corbera.

Parròquia de Santa Maria de Corbera de Llobregat (www.es.wikipedia.org)

Però la veritable joia del patrimoni cultural d’aquestes contrades és, sens dubte, Sant Ponç de Corbera. Aquesta església romànica del segle XI és l’únic vestigi que queda d’un monestir benedictí, abandonat el segle XVI. El temple consta d’una nau amb una cúpula i una torre campanar sobre el creuer, i també té un absis i dues absidioles amb arcuacions i bandes llombardes. Sant Ponç es troba a una 3 Km de la part baixa de Corbera de Llobregat, a tocar de la urbanització Can Rigol, i malgrat portar el nom de Sant Ponç de Corbera, aquest temple ja pertany al terme municipal de Cervelló.

Sant Ponç de Corbera (www.viatgeaddictes.com)

Aviat arribem a l’aparcament on hem iniciat aquest itinerari i on posem punt i final a aquest tomb pel Triàsic del Garraf.