Isabel Benet: GARRAF (I): Turó de Montbaig

El Garraf és un massís relativament aïllat que es troba limitat per la vall del Llobregat (a l’est), la depressió del Penedès (al nord-oest) i el mar (al sud) i està repartit entre les comarques del Baix Llobregat, Garraf, l’Alt i el Baix Penedès. El Garraf forma part del conjunt de Serres i Depressions Costaneres, anomenada també Serralada Costanera Catalana, i és la terminació meridional de la Serralada Litoral Catalana.

Costes de Garraf i platja de Castelldefels 

des del camí de la Pleta

Una bona part del massís (unes 12.376 ha) està qualificat com a parc natural, integrat pels municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Avinyonet, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova. Per la seva proximitat a la ciutat de Barcelona, el Garraf és una escola de geologia molt interessant perquè aquí afloren el sòcol paleozoic, la sèrie triàsica completa i una potent sèrie calcareodolomítica que comprèn els períodes Juràssic i Cretaci. A més a més, el massís guarda també un riquíssim patrimoni cultural que cal conèixer.

Els materials triàsics i juràssics es troben a l’extrem més oriental del massís tot formant una estreta franja, orientada nord-sud aproximadament, i lleugerament inclinada cap a l’oest; la resta del massís està format  en la seva totalitat per les calcàries del Cretaci inferior. El massís, però, té l’inconvenient que està afectat per una gran quantitat de falles, de manera que aquestes limiten una sèrie de blocs que es van enfonsant progressivament cap al sud-oest fins que, a l’alçada del Vendrell, aquests blocs desapareixen sota els materials miocènics de la Depressió del Penedès. Per raó d’aquestes falles que disloquen el conjunt, l’observació de les sèries estratigràfiques es fa un xic complicada perquè de vegades no segueixen un ordre cronològic

Per a poder veure tots aquests materials, els propers dies publicarem diversos itineraris a través dels quals anirem coneixent un xic la geologia del Garraf així com també el seu riquíssim patrimoni cultural.

El Celler Güell al poble de Garraf (wikipedia.org)

Església de Sant Baldiri, a Sant Boi

i turó de Montbaig o de Sant Ramon al fons

Per començar bé, anirem a Sant Boi, vila mil·lenària els orígens de la qual es remunten a l’època romana i que es a troba la riba dreta del riu Llobregat. El seu nucli històric es desplega al voltant de l’església barroca de Sant Baldiri, la qual s’alça a mig aire d’un turonet. En el seu interior es troba la tomba de Rafael Casanova i la sagristia acull un retaule gòtic de Lluís Dalmau. Aquesta església aprofita un mur d’una antiga ermita romànica de la qual encara queden alguns carreus tallats en sorrenques triàsiques. Es creu que en aquest punt, al segle I dC, hi havia hagut un dipòsit que alimentava unes termes romanes que es van decobrir al peu del turó l’any 1953.

Per aquest nucli històric passava l’antic Camì Ral de Barcelona a Vilafranca, camí que seguirem per pujar al turó de Montbaig, o de Sant Ramon, on donarem un cop d’ull al sòcol paleozoic. Per accedir al dit turó, cal pujar pel carrer d’Eusebi Güell i sortir de Sant Boi per la carretera BV-2004 en direcció a Sant Climent de Llobregat. Als pocs metres, i al capdamunt del barri de Can Paulet, trobarem a mà esquerra una zona d’aparcament des d’on prendrem una pista tancada amb una cadena: és el Camí de l’Ermita i porta d’entrada del Parc Forestal de Montbaig. Per aquesta pista, que al principi està asfaltada, passem a frec d’un petit edifici de planta octogonal conegut com el Pavelló de Caça i que fou propietat dels marquesos de Cornellà.

Pavelló de Caça

Un xic més amunt i a l’inici d’una petita recta deixem a mà esquerra un sender pel qual podem anar a visitar la torre medieval de Benviure (s.X), situada al cor del barri de Can Paulet. Aquesta torre de guaita, situada al Camí Ral, controlava el pas cap al castell d’Eramprunyà.

Torre medieval de Benviure

Al final d’aquesta recta anem a l’esquerra per una altra pista, també tancada amb una cadena, que va cap a la font de Gualbes on hi ha una petita àrea de picnic i on comencen a aflorar les pissarres grises Camboordovicianes que formen part del sòcol paleozoic del Garraf. Aquí també trobem un plafó informatiu del Camí Natural de l’Anell Verd de Sant Boi. Des d’aquesta font, diversos corriols molt costeruts permeten fer dreçera cap al cim. També hi ha un altre corriol que baixa a la torre de Benviure.

Àrea de lleure de la font de Gualbes

A partir d’aquí comencem a pujar tot fent llaçades i acompanyats de les pissarres que afloren àmpliament als talusos de la pista. En alguns llocs, sobre els plans de foliació de les pissarres també podem observar una sèrie de franges més fosques: es tracta d’unes estructures anomenades liniacions d’intersecció, gràcies a les quals es pot determinar la direcció i la inclinació (o vergència) dels plecs que afecten aquestes pissarres. D’aquestes estructures tant importants ja en parlarem... en una altra ocasió.

Aspecte de les pissarres Camboordovicianes

Liniacions d'intersecció

Al llarg d’aquesta pista també anem trobant diversos plafons, uns més malmesos que altres, que ens informen de la flora i la fauna que podem trobar per aquests topants i on destaquen notables exemplars de roure cerrioide (Quercus cerrioides).

Roure cerrioide amb els aments o flors masculines

Més amunt desemboquem a una altra pista, procedent del barri de Les Orioles i de la Muntanyeta i per on poden pujar els vehicles fins ben a prop del cim. Unes quantes llaçades més i arribem al capdamunt del turó on hi destaca una imponent ermita de finals del segle XIX i dedicada a Sant Ramon Nonat. A tocar de l’ermita hi ha també un bar-restaurant i un espai d’exposició gratuït del Centre d’Interpretació del Paisatge del Baix Llobregat.

Ermita de Sant Ramon coronant el turó de Montbaig

Malgrat la seva modesta alçada (239 m), aquest cim és un autèntic balcó sobre el delta del Llobregat. A més també s’albira una vista excepcional que va des de Collserola, el Montseny i Montserrat i hom assegura que, en dies molt clars, es pot veure fins i tot l’illa de Mallorca. Aquest turó és també un bon observatori de les aus migratòries.

Com que ens trobem a les portes del Garraf, aquest massís ens tanca l’horitzó per ponent, on hi destaca el cim de la Morella el qual, amb els seus 593 metres, és el punt culminant del massís de Garraf. Aquest cim es distingeix fàcilment perquè en ell hi ha instal·lades una pila d’antenes i l’esfera d’un ràdar meteorològic. Sota la Morella també es pot veure el penya-segat on s’alça el castell d’Eramprunyà, i on aflora la base del període Triàsic (fàcies Buntsandstein) i de la qual ja en vam parlar en aquest blog.

El retorn el podem fer pel mateix camí o bé pel Camí del Cordal de Sant Ramon, un tallafoc molt costerut que baixa directament al pas de l’Estret de Roques on un bonic pont de fusta permet creuar la carretera de Torrelles amb seguretat.

Pont peatonal sobre l'Estret de Roques

Cripta d'Antoni Gaudí a la Colònia Güell (commons.wikimedia.org)

A partir d’aquí ens caldrà seguir els senyals del Camí Natural de l’Anell Verd per baixar cap a la Colònia Güell, una antiga fàbrica textil que s’ha convertit en un barri amb un conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i on hi destaca la Cripta, obra modernista d’Antoni Gaudí, el sostre de la qual se sustenta, en part, damunt autèntiques col·lumnes basáltiques. El Camí Natural segueix baixant cap al Parc del Llobregat, una pista a frec del riu per la qual retornem de nou a Sant Boi.