Gràcies al projecte
Cosmic-Flows-2, des de l’observatori de Mauma Kea a Hawaii s’ha cartografiat el
moviment de milers de galàxies pròximes al punt del cel anomenat el Gran
Atractor, i també s’ha analitzat el camí que va fent cada galàxia
(descomptant-hi, es clar, el degut a l’expansió de l’univers), per la qual cosa
s’ha arribat a la conclusió que hi ha una distribució d’un gran supercúmul de
galàxies (entre les quals està la nostra) que es desplacen com rius còsmics cap
a aquell punt que n’és com un centre atractiu. A aquest enorme conjunt galàctic
se l’ha anomenat Laniakea, prenent el nom de la llengua hawaiana: lani=cel i akea=immens.
La nostra galàxia forma part
d’un cúmul que comprèn unes 20 galàxies (si bé s’ha vist que són unes 50 les
que en formen part perquè n’hi ha de petites que no havien estat observades).
Aquest cúmul es veia relacionat amb un altre de molt més gran, el de Virgo
d’unes 3.000 galàxies i situat a uns 36 milions d’anys llum de distància. Ara
els observadors de Hawaii han pogut constatar que, efectivament, estan relacionats
formant un supercúmul local; i més encara, hi ha una superestructura que
engloba un centenar més de cúmuls que tenen en comú que tots es dirigeixen cap
el Gran Atractor: això és Laniakea.
Quin volum estel·lar comprèn
Laniakea? Com que comprèn unes 100.000 galàxies de magnitud semblant a la
nostra i, a més, un nombre encara més gran d’inferiors en grandària, i sabent
que són unes 200.000 les estrelles que hi ha al nostre conjunt galàctic,
resulta que el total arriba a un bilió, o sigui un milió de milions de vegades
la massa del Sol.
I tot això quina part comprèn
del conjunt de l’univers? Una part més aviat petita. Ens diu Brent Tully: «Cabrien 6 milions de Laniakees a l’interior de
l’univers observable» Davant de la grandesa del cosmos
només podem dir: la infinitud del Creador també es fa palesa en la seva obra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada