En l’anterior
article esplicàvem com a l’eufòria que provocà entre els responsables de la
missió espacial de la nau Rosetta el
fet d’haver aconseguit l’aterratge de la sonda Phylae sobre el cometa 67/P va seguir un cert desencís pel fet que
la sonda acabés en un lloc ombrívol on ja no pot rebre subministrament d’energia
solar en els seus panells per a poder seguir mantenint-se activa. S’ha perdut
tot, doncs?
Recreació del descens de la sonda Phylae (elsofista.blogspot.com)
No pas tant!
crec que els nostres lectors agrairan que els expliquem com ha quedat la cosa.
L’aterratge no va anar com es volia, certament, però no creguem pas que el
resultat hagi estat nul. Com que la gravetat del cometa és molt minsa, la sonda
Phylae hi va caure molt lentament; set hores va trigar des de la nau Rosetta
per posar-se sobre la superfície cometària, a la velocitat de 3,6 km/h, com
estava previst, però la cosa va fallar: els arpons, que s’havien de disparar en
tocar la superfície per subjectar tot seguit la sonda, no s’activaren i la
Phylae rebotà bo i enlairant-se a la velocitat d’1,4 km/h fins a una altitud de
gairebé un quilòmetre per tornar a caure al cap d’una hora i 50 minuts en un
altre indret bastant lluny, prop d’un quilòmetre més enllà, des d’on feu un
segon rebot a 0,16 km/h, per anar a raure al cap de 7 minuts en un indret molt
proper a un penya-segat que li fa ombra. A més ha quedat inclinada de manera
que només dues de les potes es troben tocant la superfície.
Imatge captada per la sonda Phylae a uns 40 metres de l'aterratge (emol.com)
Això s’havia
iniciat el dimecres 12 de novembre: el primer contacte de la sonda amb el
cometa va ser a les 17h 3m i a continuació s’activaren els aparells que portava
i començà a prendre dades del lloc on s’havia estabilitzat. No rebia energia
solar i calia aprofitar el temps que li restava d’energia de les bateries. El
divendres, dia 14, al matí encara funcionava tot i es pogué transmetre a la
sonda un paquet d’instruccions, que, com sabeu, no arribaven instantànies sinó
al cap d’uns 28 minuts, a causa de trobar-se a una distància de 510 milions de
quilòmetres.
Josep Corbella (lavanguardia.com)
Resultat de
tot: se sabia que les bateries li podien durar poc més de dos dies i per això
es va fer tot el que es pogué per aprofitar el que es podia obtenir en aquell
poc temps. El científic Josep Corbella ens ho explicà a La Vanguardia del
diumenge 16 de novembre. Us resumeixo ara el que ells ens hi diu: el centre de
control de Colònia (Alemanya) encara va captar a les 23h 19m un senyal feble de
la sonda seguit d’un altre més fort i els enginyers van aprofitar la connexió
per a fer baixar a Philae totes les dades que havia enregistrat. A les 23h 50m
, després de recollir-les, van enviar un altre paquet d’instruccions, però a la
1h 36m la sonda es va adormir. Ara, doncs, ha quedat com un model d’hibernació.
Tot està apagat fins que torni (si un dia pogués) a tenir prou energia per
engegar un altre cop tot l’equip. Cosa molt improbable però no impossible del
tot.
"El bueno de Cutlas" de Calpurnio, vinyeta publicada
al diari 20 minutos del dia 21 de novembre del 2014
Però encara
que no es pugui dir res més, tenim les dades científiques recollides en les 57
hores d’activitat i que ocuparan els científics durant uns quants mesos. No tot
s’ha perdut! Ja ens comunicaran el que s’hi ha trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada