divendres, 12 de desembre del 2014

Mn.Francesc Nicolau: EL DESGRACIAT ATERRATGE DE LA SONDA PHYLAE SOBRE EL COMETA 67/P

En l’anterior article esplicàvem com a l’eufòria que provocà entre els responsables de la missió espacial de la nau Rosetta el fet d’haver aconseguit l’aterratge de la sonda Phylae sobre el cometa 67/P va seguir un cert desencís pel fet que la sonda acabés en un lloc ombrívol on ja no pot rebre subministrament d’energia solar en els seus panells per a poder seguir mantenint-se activa. S’ha perdut tot, doncs?

Recreació del descens de la sonda Phylae (elsofista.blogspot.com)

No pas tant! crec que els nostres lectors agrairan que els expliquem com ha quedat la cosa. L’aterratge no va anar com es volia, certament, però no creguem pas que el resultat hagi estat nul. Com que la gravetat del cometa és molt minsa, la sonda Phylae hi va caure molt lentament; set hores va trigar des de la nau Rosetta per posar-se sobre la superfície cometària, a la velocitat de 3,6 km/h, com estava previst, però la cosa va fallar: els arpons, que s’havien de disparar en tocar la superfície per subjectar tot seguit la sonda, no s’activaren i la Phylae rebotà bo i enlairant-se a la velocitat d’1,4 km/h fins a una altitud de gairebé un quilòmetre per tornar a caure al cap d’una hora i 50 minuts en un altre indret bastant lluny, prop d’un quilòmetre més enllà, des d’on feu un segon rebot a 0,16 km/h, per anar a raure al cap de 7 minuts en un indret molt proper a un penya-segat que li fa ombra. A més ha quedat inclinada de manera que només dues de les potes es troben tocant la superfície.

Imatge captada per la sonda Phylae a uns 40 metres de l'aterratge (emol.com)

Això s’havia iniciat el dimecres 12 de novembre: el primer contacte de la sonda amb el cometa va ser a les 17h 3m i a continuació s’activaren els aparells que portava i començà a prendre dades del lloc on s’havia estabilitzat. No rebia energia solar i calia aprofitar el temps que li restava d’energia de les bateries. El divendres, dia 14, al matí encara funcionava tot i es pogué transmetre a la sonda un paquet d’instruccions, que, com sabeu, no arribaven instantànies sinó al cap d’uns 28 minuts, a causa de trobar-se a una distància de 510 milions de quilòmetres.

Josep Corbella (lavanguardia.com)

Resultat de tot: se sabia que les bateries li podien durar poc més de dos dies i per això es va fer tot el que es pogué per aprofitar el que es podia obtenir en aquell poc temps. El científic Josep Corbella ens ho explicà a La Vanguardia del diumenge 16 de novembre. Us resumeixo ara el que ells ens hi diu: el centre de control de Colònia (Alemanya) encara va captar a les 23h 19m un senyal feble de la sonda seguit d’un altre més fort i els enginyers van aprofitar la connexió per a fer baixar a Philae totes les dades que havia enregistrat. A les 23h 50m , després de recollir-les, van enviar un altre paquet d’instruccions, però a la 1h 36m la sonda es va adormir. Ara, doncs, ha quedat com un model d’hibernació. Tot està apagat fins que torni (si un dia pogués) a tenir prou energia per engegar un altre cop tot l’equip. Cosa molt improbable però no impossible del tot.


"El bueno de Cutlas" de Calpurnio, vinyeta publicada 
al diari 20 minutos del dia 21 de novembre del 2014

Però encara que no es pugui dir res més, tenim les dades científiques recollides en les 57 hores d’activitat i que ocuparan els científics durant uns quants mesos. No tot s’ha perdut! Ja ens comunicaran el que s’hi ha trobat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada