Amics del Museu: EXPOSICIÓ D'HOMENATGE A PIUS FONT I QUER

Aquest dies, i fins el proper 5 de novembre, es pot veure al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, una exposició dedicada a l’insigne botànic Pius Font i Quer, amb motiu del cinquantenari de la seva mort.

Encara que, a priori, pugui semblar que la botànica i la geologia no tinguin res a veure, ambdues disciplines tenen més relació que no ens pensem, ja que les plantes no fan més que adaptar-se  al quimisme i condicions que les roques els hi imposen.

Josep Cuatrecasas, botànic tropicalista i deixeble de Font i Quer, va dir: «Pius Font i Quer és el botànic més eminent que ha tingut Catalunya. Féu una extensa obra científica individual, però ensems realitzà una extraordinària tasca educacional i institucional».

De tota aquesta immensa tasca ens podem fer una idea molt clara tot passejant entre els plafons que ocupen una bona part del vestíbul d’entrada, gràcies als quals ens assabentem que Font i Quer nasquè a Lleida l’any 1888 però que passà la seva joventut a Manresa i que aviat es va fer soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Va estudiar Química i Farmàcia a Barcelona i es va doctorar al 1914 amb la tesi “Ensayo Fitopográfico de Bages”.

Tot seguit passà a treballar primer al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i després a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. L’any 1933 va retornar a la Universitat de Barcelona, que llavors se la coneixia com a Universitat Autònoma de Barcelona. Fou fundador de l’Institut Botànic de Barcelona i també president de la Institució Catalana d’Història Natural entre els anys 1931 al 1934.

En tots aquest llocs on va treballar, a més de fer tasca docent, també es va dedicar a publicar articles en revistes, va escriure un manual de morfologia vegetal titulat “Iniciació a la Botànica”, va organitzar la botànica catalana ajudat per recol·lectors de la talla de R.Singer i W. Rothmaler i il·lustradors com E.Sierra, i també va salvar de l’extinció la Lysimachia minoricensis, una planta endèmica de Menorca.

Amb el suport de C. Pau, J. Cuatrecasas i E. Gros, féu un extens inventari de la flora de la península Ibèrica, les Illes Balears i el nord del Marroc. Els resultats eren publicats a Cavanillesia, la primera publicació especialitzada de l’estat espanyol sobre botànica, la qual va arribar a tenir renom internacional.

Al 1930 es van inciar els treballs per a la creació d’un nou jardí botànic (el que avui es coneix com Jardí Botànic Històric) aprofitant les pedreres de Montjuïc existents entre el palauet Albéniz i la plaça de Sant Jordi. Malauradament el jardí no es va inaugurar fins l’any 1941 i de manera molt reduïda.

També va crear el Seminari de Botànica de la Universitat de Catalunya, però va durar ben poc temps ja que amb la Guerra Civil tot es va estroncar i Pius Font i Quer va passar tres anys a la presó (de l’any 1939 al 1941).

Premsa de camp

Entre els materials exposats s’hi pot veure una premsa de camp per a la confecció d’herbaris, val a dir que sembla un objecte força pesant per dur-l’ho amunt i avall. També hi ha una vitrina en la que es poden veure, entre altres coses, un parell de microscòpis, una màquina d’escriure portàtil, una bossa per a herboritzar i una caixa amb preparacions microscòpiques. Tots aquests objectes procedeixen de l’Institut Botànic de Barcelona.

A l’exposició també hi ha sis vitrines amb els objectes més diversos: tractats, revistes, diccionaris, estudis monogràfics, cartes, fotografies, sobres amb llavors, plecs d’herbari... Però tal vegada el més curiós que es pugui veure és un joc de taula, anomenat Botanicón, que en Pius Font i Quer es va inventar estant a la presó.

Plecs d'herbari

El joc de taula Botanicón

Però el que va fer més popular a en Pius Font i Quer fou la publicació, l’any 1961, del llibre “Plantas medicinales. El Dioscórides renovado” on fa una descripció detallada (acompanyada de dibuixos d’una gran qualitat) de les plantes medicinals més rellevants de la península i de les illes, i que encara és ben vigent avui dia. Amb aquest llibre va voler modernitzar l’obra clàssica De materia medica, del metge romà Pedani Dioscorides, de la qual ja s’havien fet nombroses versions al llarg dels segles.

Per tot això aquesta és una exposició molt recomenable, però que falten pocs dies perquè s’acabi... no us la perdeu!