Mn.Francesc Nicolau: COMENÇA A FER-SE ALARMANT LA DEGRADACIÓ DELS NOSTRES BOSCOS

Per què ens hem d’alarmar si es perden els boscos a casa nostra? Molt senzill: perquè les formacions boscoses no tan sols són útils per a l’obtenció de fusta i per aixoplugar espècies que hi viuen i preservar així la biodiversitat, sinó també, cosa més important, per a la fixació del carboni de l’atmosfera que fan tot  minvant l’excés del gas anhidrid arbónic que, com tots sabeu, tant influeix en el canvi climàtic i, a més, acabaria fent l’aire irrespirable si no s’aconsegueix mantenir-lo en un convenient percentatge.

Era el juny del 2011 quan es reuniren els ministres europeus responsables del medi ambient a Oslo (Noruega) per parlar del tema i acordaren iniciar negociacions per arribar a un programa vinculant de protecció dels boscos. Encara no s’ha arribat a confegir aquest programa, que haurà de tenir en compte els estudis que s’han anat fent fins ara.

Bosc de pi roig a Saldes (Berguedà)

I què ens diuen les investigacions fetes? Els boscos europeus ocupen ara el 36% de la superfície del nostre continent. Cal que no es degradin ni es redueixin. És una mida que ens convé. Però el que s’ha vist és que de fet s’estant reduint. Així ho exposa la revista Nature Climate Change (especialitzada en l’estudi de tot el que pot influir en el canvi climàtic) explicant que el percentatge anual de pèrdua de boscos a Espanya és de 43.000 hectàrees entre el 1990 i el 2020, segons les dades proporcionades pels satèl·lits SPOT i LandSat, cosa que supera, i de molt, els percentatges dels altres països europeus, que és de 10.000 hectàrees a França, i d’unes 5.000 a Alemanya, Regne Unit i Itàlia. No és cap honor per a nosaltres ser líders en una cosa com aquesta! Però cal notar que les dades d’Espanya reconegudes oficialment són molt més baixes. Quan els països signants del pacte de Kyoto presentaren els informes, mentre els altres presentaren xifres molt semblants a les que els satèl·lits detectaren, Espanya comunicà que la xifra de desforestació anual era de només unes 2.000 hectàrees, més de 20 vegades inferior a la donada per aquelles observacions!

Què passa aquí? «No sé pas com fan els càlculs a Espanya» diu Gert-Jan Nabuurs, el primer firmant de l’article aparegut a la revista dita. Sembla que ens hem de fiar més dels satèl·lits que d’aquest informe oficial.

Gert-Jan Nabuurs (extret de www.rokfor.eu)

Quines són les causes de ls desforestació al nostre continent europeu? Pel que fa al sud els incendis forestals sembla que són els principals causants, però hi ha altres contribucions, com plagues de certs insectes i fenòmens meteorològics extrems, cosa que també es dóna, i potser més, en els boscos del nord. Sigui el que sigui, els autors de l’estudi advoquen per «un canvi en la manera de pensar» sobr el valor dels boscos i la gestió forestal. Hi ha uns objectius que s’han d’aconseguir: conservar els boscos vells si no estan amenaçats per desastres naturals, talar boscos amenaçats per plantar-ne de més ferms o adequats, ampliar la superfície forestal, millorar la prevenció d’incendis… i en el cas d’Espanya ser més curosos a registrar amb més precició el que hi està passant.