Mn. Francesc Nicolau: LES MALVESTATS DELS PLÀSTICS

Un cop més hem de parlar de com la humanitat està contaminant el nostre habitacle, la Terra. Ja sabeu que els plàstics no són com el paper, que es destrueix molt ràpidament si el llancem a les escombraries. Les deixalles de plàstic són un grandíssim problema per al nostre planeta. I no exagerem quan diem “gravíssim” perquè un cop arribat als oceans hi queda atrapat en grans remolins que tot el que poden fer és esmicolar-lo, però no eliminar-lo, i les miques poden acabar en la cadena alimentària de molts peixos amb greus conseqüències, a part de fer també que els plàstics que suren impedeixin a la llum arribar a les zones més profundes, cosa també funesta per a la vida marina.

Extret de: plataformareduccionresiduseivissa.balear.net

Ja sabeu que els oceans són sistemes dinàmics que en una complexa xarxa de corrents fan que, en certs indrets, es formin grans remolins que giren en sentit horari a l’hemisferi nord i en sentit antihorari a l’hemisferi sud i, és clar, tot el que sura hi queda atrapat. Hi ha cinc grans remolins en els nostres oceans (a part d’altres més petits al llarg de l’Antàrtida i Alaska) que són: el del Pacífic nord (que és el més gran), el de l’Atlàntic nord, el de l’Índic, el del Pacífic sud i el de l’Atlàntic sud. Es calcula que el primer d’aquests remolins conté 3,5 milions de tones de residus, plàstic en la immensa majoria, bo i ocupant una extensió del doble de l’estat de Texas. Els altres quatre no arriben a tant, però són també de consideració.

Esquema dels remolins del Pacífic Nord (extret de: trt2009.worldpress.com)

La investigació de tot això s’inicià el 1997 per obra del capità Charles Moore, creador de la Fundació de Recerca Marítima Algalita, amb seu a Califòrnia (que col·labora amb l’Institut “5gyres”) arrán de les observacions que féu de la quantitat de deixalles que hi havia al Pacífic. És Moore qui ha dit: “El dany causat pels plàstics en els mars ha de preucupar més que l’impacte del carboni en el planeta”. En aquests 15 darrers anys s’han recollit moltes dades sobre aquest assumpte. El dany principal és el de causar la mort dels animals que ingereixen les partícules de plàtic que acaben formant-se en el girs o remolins.

El capità Charles Moore (extret de: thegreenleaf.staradvertiserblogs.com)

Uns membres de “5gyres” en un viatge de 88 dies van pescar 617 peixos i més d’un terç tenien plàstics a l’estómac. S’ha arribat a la conclusió (per part de l’ONU, que ha intervingut en les observacions) que la contaminació per aquestes deixalles causa la mort cada any de més d’un milió d’ocells marins i de més de cent mil mamífers. En alguns indrets ja hi ha sis vegades més plàstics que plàncton. També cal tenir en compte que gairebé la meitat del plàstic acaba al fons de l’oceà i és ingerit per peixos i llagostes que poden acabar essent menjats pels humans, amb el perill que això suposa.

Segurament em direu que la nostra mar Mediterrània no hi tenim cap d’aquests girs, i és veritat, però també us haig de dir que un estudi fet amb mostres recollides a les costes d’Itàlia, França i Espanya, en aigües mediterrànies hi hauria uns 250.000 milions de tones de fragments de plàstic surant. Davant d’aquestes dades, nosaltres direm ben alt que l’”invent” dels plàstics ha estat funest per a la humanitat. La utilització del plàstic per envasar productes, que moltes vegades són d’un sól ús, s’hauria de prohibir, perquè tot plàstic, tard o d’hora, acaba a l’oceà amb totes les conseqüències que hem dit. Val la pena que tots ho tinguem en compte!