Isabel Benet: RECORREGUT PER LA SERRA DE LLABERIA

La serra de Llaberia forma part de les tarragonines serres del Mestral (juntament amb la Mola de Colldejou, la Muntanya Blanca, el Cabrafiga, i les muntanyes de Tivissa, entre d’altres), i està situada cap a l’extrem sud de la Serralada Prelitoral, on afloren, majoritàriament, materials mesozoics pertanyents al Triàsic, Juràssic i Cretaci. La seva imposant cinglera, al costat de la característica silueta de la Mola de Colldejou, s’albira ja des de Tarragona, tot venint per l’autopista. Aquesta serra fou , al segle XVIII, l’amagatall del guerriller Carrasclet i l’escenari d’una batalla contra les tropes invasores de Felip V.

La serra de Llaberia des del poble de Colldejou

Sector ampliat de les serres del Mestral

Iniciem l’itinerari al poble de Colldejou (431 m), situat al vessant sud de la Mola a la comarca del Baix Camp. Pujant per la carretera des de Mont-roig del Camp, es poden anar observant els granitoides, els quals formen part del sòcol paleozoic i sobre els quals s’asseuen els materials mesozoics del Triàsic corresponents a les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk inferior i mitjà. El poble de Colldejou es troba just al contacte entre el Muschelkalk mitjà i el Muschelkalk superior.

Sortim per la part alta del poble per una pista que puja al coll del Guix, seguint les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut GR-7, tot observant l’aspecte dels materials que formen la fàcies Muschelkalk superior (M3).

Aspecte de la fàcies Muschelkalk superior

Prop del coll de Guix ja afloren les argiles bigarrades i les carnioles de la fàcies Keuper, i al mateix coll, com el seu nom indica, apareixen els guixos en franges blanques i vermelloses (degut a la presència d’argila) característics d’aquesta fàcies.

Les argiles bigarrades

Les carnioles

Els Guixos

Així arribem a la font de l’Avellar (o Abellar) on, per efecte d’una falla, tornem a trobar les dolomies del M3. Tot seguit comencem a remuntar cap al pas anomenat “lo Portell” pel “Camí dels Revolts”, un preciós camí de grau que, en alguns trams, encara conserva l’empedrat original. Per aquest camí anem trobant les dolomíes de la part alta de la fàcies Keuper, corresponents a la Formació Imón, i les calcàries, dolomíes taulejades i margues del Juràssic inferior i mitjà (Lias i Dogger). Abans d’arribar a “lo Portell” es poden mig veure els gresos i lutites corresponents a la Formació Utrillas, pertanyents ja al Cretaci superior; per tant aquí s’intueix que hi ha una llacuna estratigràfica que abasta el Juràssic superior (Malm) així com també la totalitat del Cretaci inferior.

El Camí dels Revolts prop de "lo Portell"

Un cop creuat el pas, abandonem les marques del GR-7 i prenem un sender carener , que arrenca a mà esquerra i està marcat en blau, el qual es dirigeix cap al cim de la Miranda (919 m) on hi destaca un ràdar meteorològic i des d’on, si la boira no ho impedeix, es pot veure una dilatada vista del Camp de Tarragona i la Costa Daurada.

Camí carener cap a la Miranda damunt un rascler

Aquest sender és un xic incòmode car discorre per damunt un rascler, això és el paisatge que resulta de la dissolució parcial de les calcàries del Cretaci superior, per part de l’aigua de la pluja carregada de CO2 . Aquest fenomen ha donat lloc a la formació de la vistosa roca de “la Foradada”, i només els més valents s’atreveixen a posar-se damunt del seu arc.

La Foradada

El cim de la Miranda

Des del cim prenem un sender marcat en groc i vermell que baixa tallant la pista d’accés a les instal·lacions del ràdar fins que desemboquem de nou a la pista prop del coll dels Colivassos (o Collivassos) on hi ha un pal indicador i on afloren unes dolomies ocres del Cretaci superior.

Arribant al coll dels Collivassos

Des del coll anem en direcció al Mont-redon, que tenim just enfront, tenint a mà dreta l’impressionant clot del Racó de la Dòvia. Pel camí podem observar fòssils de lamel·libranquis i nòduls de ferro.

Vista del Mont-redon

Arribats al Portell de Madrocs, canviem de vessant i baixem per un sender fins al peu del cingle per tal d’anar-nos acostant al Cavall Bernat de Llaberia (825 m), una gran mola un xic separada del cingle principal i formada per les dolomíes juràssiques. L’accés a aquest cim no és gens fàcil ja que primer cal remuntar per una costeruda canal i després pujar per les roques amb algunes passes de grimpada relativament aèries.

Al Portell de Madrocs

Acostant-nos a la base del Cavall Bernat de Llaberia

Després de pujar a la roca del Cavall Bernat, cal baixar de nou al peu de la canal per tal de continuar el descens tot flanquejant l’alterós vessant sud de l’esmentada roca, on es pot observar un nivell de bretxes.

Passant sota el Cavall Bernat

Aspecte de les bretxes

Un cop revoltada la roca del Cavall Bernat ens cal prendre un sender marcat en groc i blanc que baixa de dret cap a la font del Bullidor, la qual neix en el contacte entre les dolomíes del Juràssic i les argiles de la fàcies Keuper. Des de la font ja només ens cal seguir el camí marcat en groc i blanc, el qual va seguint el curs del barranc dels Serralls tot tallant una pista, per això cal estar atents als senyals. Per aquest camí anem a sortir a la carretera i de nou al poble de Colldejou on, en el nucli urbà, es troba Cal Just, una de les cases més antigues de la vila i que data del segle XV i en ella hi destaca una porta dovellada i una robusta torre circular.

Torre circular de Cal Just a Colldejou

NOTA: Aquest itinerari consta uns 11 Km de recorregut i un desnivell positiu d’uns 500 metres.