Isabel Benet: ITINERARI GEOLÒGIC I HISTÒRIC PELS VOLTANTS DE PONTONS

Us volem proposar un petit itinerari pels voltants de Pontons, població situada al nord de la comarca de l’Alt Penedès, en plena Serralada Prelitoral, a la sortida d’un congost excavat per la Riera de Pontons (tributària del riu Foix) als materials del Triàsic mitjà. Aquí, a més de les belleses naturals, hom pot contemplar retalls d’història prou interessants com són les ermites de Sant Joan de la Muntanya i Sant Salvador de la Balma.

El poble de Pontons i, en primer terme, la casa de colònies Penyafort

Al llarg del recorregut, de poc més de 8 Km, podrem observar la fàcies Muschelkalk prou completa. Aquí, però, no podrem veure la fàcies Buntsanstein sobre la qual s’asseu degut al fet que, en aquest sector, un parell de falles molt importants (la falla de Foix i la falla de les Torres) l’impedeixen aflorar. Jordi Amigó, al 1983, va estudiar la naturalesa d’aquestes falles al treball Estructura del contacte entre la Serralada Prelitoral i la Depressió del Penedès (Torrelles de Foix, Pontons i Font Rubí).

L’itinerari s’inicia al pàrquing de la casa de colònies Penyafort, emplaçada en el que va ser l’antic Molí de Baix. A aquesta casa de colònies s’hi arriba per la carretera BV-2122 que, des de Vilafranca del Penedès, es dirigeix a Santes Creus passant per Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. A l’aparcament de la casa de colònies podem admirar un magnífic aflorament de la fàcies Muschelkalk mitjà (M2) format per una alternança de gresos i lutites d’un vermell molt vistós.

Situats a l'aparcament de la casa de colònies Penyafort

Aspecte de la fàcies Muschelkalk mitjà (M2)

Per començar baixem per la carretera d’accés a Penyafort fins que, després de passar sobre la riera de Pontons, anem a sortir a la carretera BV-2122. Des d’aquí podem baixar uns metres per aquesta carretera fins al Pont de les Mines on aflora la fàcies Muschelkalk inferior (M1) i on es poden veure diverses bocamines tapiades i reobertes de nou a cops de martell. En aquestes mines s’havien explotat mineralitzacions de zinc i plom en forma de blenda (o esfalerita), smithsonita, galena i cerussita; també s’hi troben marcassita, pirita, goethita i calcita. Aquestes són mineralitzacions estratiformes coincidents amb un front de dolomitització dins del paquet del Muschelkalk inferior (M1) el qual ha patit un o diversos processos de karstificació posterior. En aquests materials també s’hi han trobat evidències de bioturbació (“fucoides”), petites bioconstruccions i restes del braquiòpode Mentzelia mentzeli.

Sembla ser que aquestes mines constitueixen un veritable laberint de galeries en les quals es perillós endinsar-s’hi sense anar acompanyats d’un expert coneixedor. Si voleu més informació podeu llegir l’excel·lent treball publicat per Josep Ll. Bravo a mineralcat.

Una de les bocamines (Foto: Agustí Asensi)

L'interior d'una de les mines (Foto: Agustí Asensi)

Mostra de galena exposat al Museu de Geologia de Vilobí del Penedès

Des del Pont de les Mines, retornem de nou a la cruïlla de la casa de colònies Penyafort des d’on ens enfilem per una pista cimentada tot vorejant per sota els camps i les edificacions del mas de Sant Joan. Tot i que estem sobre els materials de la fàcies Muschelkalk mitjà (M2), aquests aquí no s’observen tant bé com a l’altra banda de la riera. Continuem per aquesta pista fins que trobem les marques vermelles i blanques del GR 92-5, procedent del coll de la Creu de Sapera, que seguim a mà dreta passant a frec de la font de Sant Joan. A partir d’aquí el sender puja decidit cap a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya per un bonic camí de grau que supera la cinglera formada per les calcàries de la fàcies Muschelkalk superior (M3) fins al capdamunt on es troba aquesta ermita, amb un portentós balcó sobre la vall i des d’on veiem Torrelles de Foix, les agulles de Montserrat i, a l’altra banda de la riera, l’ermita de Sant Salvador de la Balma, que visitarem més tard, la qual costa un xic de trobar, ben dissimulada entre les roques.

Camí de pujada a Sant Joan de la Muntanya a través del Muschelkalk Superior (M3)

Aspecte de la fàcies M3

L'ermita de Sant Salvador de la Balma a l'altre costat del congost

Sant Joan de la Muntanya, consagrada l’any 1075, fou l’església parroquial del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es troben dalt el puig Fonoll. De l’època romànica només en resta l’absis, situat al caire del cingle i decorat amb les típiques arcuacions i bandes llombardes.

L'absis romànic de Sant Joan de la Muntanya

Per continuar, sempre seguint les marques del GR, ens cal rodejar l’església pel darrera. Per aquest costat arriba una pista que seguim fins a un proper pal indicador, on la deixem per continuar a mà dreta per un sender que passa a frec d’una cabana de pedra seca recentment restaurada. Més avall continuem per un camí carreter fins arribar al poble de Pontons on ja ens trobem damunt les lutites, guixos i carnioles corresponents a la fàcies Keuper del Triàsic superior.

Cabana de pedra seca al camí de baixada a Pontons

Tot seguit anem cap al nucli de la població, tot deixant a mà esquerra la curiosa capella neomodernista de la Mercè, construïda l’any 1945, i que avui dia es troba en un estat lamentable. Des de la Casa de la Vila ens dirigim cap al pont sobre la riera de Pontons on es troben les ruïnes de l’antic Molí de Dalt o de la Senyora, molí fariner d’època medieval encara que l’actual construcció data possiblement del segle XVII. Per camí cimentat, i seguint les marques grogues i blanques del PR C-150, ens enfilem cap al cementiri on es troba l’ermita de Santa Magdalena, d’origen romànic, reconstruïda al segle XIII i modificada posteriorment, on hi destaca un robust campanar de cadireta.

El Molí de Dalt o de la Senyora

L'ermita de Santa Magdalena

  

Pel darrera d’aquesta església passa una carretera local la qual seguim a mà esquerra en direcció al mas del Sobal, entre camps de vinyes situats sobre les argiles, guixos i carnioles de la fàcies Keuper, que podem observar als marges d’aquesta carretera.

Camps de vinyes dels Sobals damunt la fàcies Keuper

Aspecte de la fàcies Keuper

A l’alçada d’aquest mas deixem el PR per prendre una pista asfaltada que surt a mà dreta i per la qual anem, en suau baixada, a frec del torrent d’en Gralla, i per la qual tornem a observar les calcàries de la fàcies Muschelkalk superior (M3).

Baixant per la carretera de Penyafort tallant les calcàries del M3

Aquesta pista baixa de nou cap a la casa de colònies de Penyafort però val la pena desviar-se a mà esquerra per un sender marcat en vermell i violeta que creua tot seguit el torrent i s’enfila decidit al capdamunt del cingle calcari on hi veiem una roca aïllada anomenada el Roc de la Senyera. Des d’aquí podem veure la teulada de la casa de colònies i, a l’altra banda de la riera, el mas de Sant Joan amb l’ermita just al damunt.

El Roc de la Senyera

Seguim pujant pel sender marcat amb vermell i violeta i que aquí es troba un xic tapat per l’espessa vegetació, però quan sortim de nou al caire del cingle tenim una bona vista del poble de Pontons i de la vall que tenim just a sota nostre. Ara ens cal baixar pel barranc de Sant Salvador fins al peu de les roques i flanquejar cap a la dreta on es troba l’ermita troglodítica de Sant Salvador de la Balma, literalment adossada al cingle car aprofita un entrant de la roca com a absis.

Façana oest de Sant Salvador de la Balma

L’ermita consta d’una sola nau suportada per uns murs de contenció on s’hi observen uns grans arcs de descàrrega. Per accedir al seu interior ho fem a través de l’única porta que s’obre a la façana de ponent i on arribem després d’una petita grimpada. A l’interior de la nau es conserven uns arcs de volta lleugerament apuntada típics de l’època gòtica, ja que aquesta ermita data del segle XIV. El més curiós és que al sostre de la nau encara es veuen les impremtes de l’encanyissada del xindri o cintra (carcassa provisional de canyes utilitzada en la construcció de la volta).

L'interior amb els arcs mig apuntats

Imatge de Sant Salvador de la Balma (s.XIV a XIX) amb el pany de muralla que tancava el recinte, segons A. Salvà (extret de www.elmartinet.cat)

Com ja estem a la primavera, als murs de l’església veiem florir la petita planta fissurícola coneguda com l’herba freixurera (Sarcocapnos enneaphylla), una fumaràcia que creix a les esquerdes de les roques calcàries de la meitat llevantina de la península i del nord d’Àfrica.

L'herba freixurera a les parets de l'ermita

Per continuar l’itinerari ens cal seguir baixant pel barranc de Sant Salvador per un corriol molt dreturer i estret. Al final de la forta baixada anem a sortir a un camí carreter on tornem a veure les argiles i gresos de la fàcies Muschelkalk mitjà (M2) i que seguim a mà dreta fins a desembocar a una pista i, tot seguit, a la carretera local que puja al mas del Sobal, i que prenem de baixada fins a la propera casa de colònies de Penyafort, punt i final d’aquest recorregut per la geologia i la història d’aquest racó de l’Alt Penedès.

Si voleu consultar altres itineraris geològics per aquesta zona, podeu clicar els enllaços amb el treball de Carles Martín Closas & Dolors Vallès Roca , publicat a Miscel·lània Penedesenca, així com també el de Josep M. Mata-Perelló, publicat a la revista Terra Endins.