És una
expressió que s’ha inventat per assignar el genoma d’alló que viu dins el
nostre organisme sense ser pròpiament part del nostre cos. Hi ha qui prefereix
dir-ne el nostre segon genoma. I què és això que té vida dintre nostre sense
constituir els nostres organs? Molt senzill: el conjunt de tots els microbis
que conviuen simbiòticamentamb nosaltres.
Simbiòticament
vol dir que no ens són uns simples paràsits sinó que contribueixen a fer que
sigui com convé la nostra vida. Pobres de nosaltres si no els tinguessim! Són
molts? Moltíssims! Mireu: el nombre de cel·lules d’un cos humà es calcula que
es troba comprès entre 10 i 50 bilions (no podem precisar més) però el de
microbis que hostatgem (el 95% són dels diminuts bacteris) passa, segons
sembla, dels 100 bilions! (entre el doble i deu vegades més). Recordeu que un
bilió és un milió de milions.
Durant els
últims vint anys han estat objecte d’estudi en molts laboratoris i s’ha pogut
veure la gran quantitat d’espècies diferents que tenim de bacteris en el nostre
interior. S’han agrupat en vuit classes, cada una amb gran varietat de gèneres
i espècies, i ha costat molt d’identificar aquesta diversitat perquè més de la
meitat no són cultivables fora del cos humà i s’han hagut d’estudiar amb
mètodes molt sofisticats. Estudiar, doncs, el genoma d’aquesta multitud de
microbis diferents ja podeu imaginar que és una feinada immensa. (foto 1:
imatge dels bacteroides thetaiotamicron residents a l’intestí humà)
Sabem que
l’organisme humà té un genoma que conté uns 30.000 gens com a màxim, mentre que
s’ha vist que el nombre de gens que tindran els nostres bacteris sobrepassa els
600.000. I podeu imaginar com és de dificil identificar-los.
Em direu: i
té molta importància estudiar el genoma d’aquests éssers tant petits? Certament
serà de gran utilitat perquè tenen també importància en el funcionament de
l’organisme humà. Fixant-nos només en els que tenim al nostre intestí us diré
que fan tres funcions principals: facilitar el metabolisme, protegir i
alimentar. La seva funció metabolitzadora la fan afavorit la recuperació de
l’energia, facilitant l’absorció del ferro i el calci. La funció protectora
consisteix a prevenir la infecció intestinal impedint la proliferació d’espècies
patògenes. I la nutritiva o tròfica l’exerceixen contribuint al manteniment de
l’epiteli intestinal. Cal notar que, a més dels bateris, hi ha encara un 5% de
microbis d’altres classes, com protozous i virus, i el seu estudi també és
interessant. Tot s’ha de tenir en compte.
Una pregunta
obligada és: aquests microbis són iguals en tots els individus humans? La
resposta és negativa. Potser només arriben a la meitat dels 600.000 els gens
que són comuns a tothom, perquè s’ha vist que hi ha diferències notables de
persona a persona en molts d’aquests gens. Fins ara en els 600.000 s’hi han
pogut identificar unes 20.000 funcions biològiques, de les quals només 6.000 es
troben comunes a tots els individus humas estudiats.
La cosa es
troba encara en els inicis. Falta molt per poder tenir una idea cabal d’aquest
metagenoma. I no cal que parlem dels enigmes que hi ha per resoldre. Desitgem,
però, que els investigadors tinguin sort…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada