Mn. Francesc Nicolau: QUÈ HA PASSAT AMB EL METÀ DE MART?

Com recordareu, la NASA té instal·lat al planeta Mart el robot tot terreny anomenat Curiosity que va analitzant la composició del sòl marcià i també la de la seva minsa atmosfera.

Recreació del robot Curiosity. www.3dvisionlive.com

Una de les preguntes que amb aquest artefacte es vol respondre és si ha o hi ha hagut vida a aquest planeta, i un dels indicis a favor podria ser la presència del gas metà. Sabem que és un producte que pràcticament tots els vivents emeten en el seu metabolisme (només uns pocs bacteris deixen de produir-ne) si bé també pot tenir un origen mineral o ser aportat per cometes, cosa que fa que la seva presència no sigui una prova inequívoca de l’existència present o passada de vida en un lloc determinat. Però, es clar, si n’hi ha la probabilitat d’haver-hi també éssers vius té un punt a favor.

Ara bé, fa nou anys els telescopis de Hawaii van detectar a Mart una emissió de metà i la cosa es va confirmar poc després per la nau Mars Express de l’Agència Espacial Europea, que es troba en òrbita al voltant del planeta des del 2003. En trobaren en una concentració de 10 a 45 ppb (parts per mil milions) en l’atmorfera marciana. I ara els astrofísics han fet fer al Curiosity una anàlisi ben curosa per confirmar les dades i s’han endut una sorpresa perquè els aparell d’aquest robot diuen que a l’atmosfera marciana no hi ha ni rastre de metà, o almenys si n’hi hagués no arribaria a 1,3 ppb, que és el límit de la sensibilitat dels aparells del Curiosity.

Què ha passat? Els científics no s’ho expliquen. Només hi ha tres possibles explicacions: que les observacions fetes el 2004 fossin errònies, o bé que el detector de metà del Curiosity no hagi funcionat correctament, o bé que durant aquests nou anys hagi disminuït la concentració de metà al planeta. I cap de les tres explicacions convenç. “Ha estat una sorpresa i una decepció” ha dit Chris Webster, responsable de l’instrument de mesura del metà posat en el robot, a la revista Nature, però ja sabem que “Mart és ple de sorpreses” i caldrà continuar la recerca.

A l’Índia s’està preparant una missió a Mart per part de la seva agència espacial, i també la d’Europa (ESA) en prepara una altra. Si els detectors de metà que hi posaran són més correctes podrem saber segurament quina d’aquelles tres explicacions era la més encertada. Ja ens ho faran saber!