Mn. Francesc Nicolau: L'OBSERVATORI ALMA

Aviat farà un any, el 23 de març, de la inauguració del radiotelescopi ALMA consistent en 66 antenes ben acoblades les quals creen un captador d’ones equivalent a un radiotelescopi de 16 quilòmetres de diàmetre. S’ha portat a cap la construcciód’aquest conjunt d’aparells als Andes de Xile a 5.000 metres d’altitud, en un lloc ideal per a l’observació astronòmica a cauas de tenir un aire molt net i sense interferències humanes. L’indret forma part del desert d’Atacama, i és al lloc anomenat plana de Chajnantor. Combinar els senyals rebuts d’aquestes 66 antenes ha estat possible gràcies a la tècnica actual i així s’ha fet realitat el que un radiotelescopi unitari de 16 Km de diàmetre faria, però que és impossible de construir.

Els telescopis òptics ordinaris ens donen la informació que prové de la llum visible. Els radiotelescopis ens proporcionen notícia de les altres ones emeses pels astres, molt més nombroses que les lluminoses. En diem ones de ràdio i són de naturalesa electromagnètica, com les de la llum, però moltes vegades ens donen més informació de la naturalesa de la font emisora que la que ens podria donar la simple radiació lumínica. Per això són tan estimades pels astrofísics. I aquest gegantí complex ha estat esperat amb ànsia i il·lusió pels especialistes en la matèria d’ençà que es va començar la construcció l’any 2003, i ha pres el nom d’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array). El conjunt dels aparells és sensible a longituds d’ona entre 350 microns i 10 mil·límetres, i té una resolució espacial de fins 10 mil·lisegons d’arc.

Ha estat l’obra d’un consorci internacional format pels Estats Units, l’Observatori Austral Europeu (ESO), el Canadà, el Japó, Taiwan i Xile. El seu cost sobrepassa els mil milions d’euros. Quan es començà a construir hom creia poder-lo inaugurar cap al 2009, per`po no s’ha pogut fer fins ara. Les 66 antenes són receptors parabòlics que tenen 12 metres de diàmetre 54 d’ells i només 7 metres els 12 restants, connectats tots per fibra òptica que fa que puguin operar en conjunt com un únic telescopi fent servir la tècnica de la interferometria. Com que Espanya forma part de l’ESO hi han participat 8 empreses espanyoles amb contractes per un valor de 28 milions d’euros.

Els avantatges de l’ALMA sobre els millors telescopis òptics són notables ja que aquest pot “veure” l’interior de les zones plenes de pols on no hi entra la llum visible; són les regions on neixen noves estrelles i planetes. També podrà observar galàxies dels primers temps, de poc després del naixement de l’univers, les quals generalment són massa llunyanes per als telescopis ordinaris ja que les ones lluminoses que emeten, a causa de la seva velocitat de recessió, s’han corregut tant cap a l’infraroig que s’han fet invisibles.

La ciència dels astres no s’atura. Nosaltres desitgem, es clar, que tota aquesta instal·lació serveixi de debó per a un millor coneixement de la grandesa de la creació. Però, per una altra banda, no podem oblidar que encara hi ha molta pobresa al nostre món i també és bo tenir-ho en compte a l’hora d’aplicar els recursos econòmics a les necessitats més urgents del nostre planeta.