Isabel Benet: LES MINES DE CARBÓ DEL CATLLARÀS (I), sector "del Teixó"

La serra del Catllaràs, d’arrelada tradició excursionista, forma part de les muntanyes de l’Alt Berguedà, i es troba a la frontera amb el Ripollès i al sud de la Pobla de Lillet.

La serra del Catllaràs des del santuari de Falgars. D'esquerra a dreta: La Roca de la Lluna, les Roques d'Arderiu i la Roca del Joc

D’aquesta serra destaquen un conjunt d’agulles calcàries que amb prou feines sobresurten d’entre l’espès bosc de pins i faigs, les quals constitueixen excel·lents miradors com són el Roc de la Lluna o la Roca del Joc (o Roca de la Mare de Déu).

La seva orientació obliqua (de direcció NE-SW), entre les valls del Llobregat i de la Clusa, obeeix a la seva estructura geològica: situada a l’extrem nord-oriental del Mantell Inferior del Pedraforca, aquest sector va patir la col·lisió d’aquest mantell contra el seu avantpaís produint-se així una sèrie de plecs, falles i encavalcaments, talment com si un vehicle s’hagués estavellat contra un mur… però a velocitat “geològica”, es clar!.

En aquest marc, d’extremada complexitat estructural, es troben situades les mines de carbó del Catllaràs, la producció de les quals anava íntegrament a alimentar els forns rotatoris i màquines de vapor de la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Si voleu tornar a veure la ressenya de la visita a aquesta fàbrica, cliqueu aquí.

Aquestes mines de carbó eren propietat de Lluís Ferrer-Vidal Soler el qual, en constituir-se la Compañía General de Asfaltos y Portland SA Asland, va passar a ser gerent de la fàbrica de ciment. A la serra del Catllaràs, el carbó (lignit) es troba intercalat entre els materials de la fàcies garumniana corresponents al límit entre el Cretaci superior i el Terciari, l’anomenat límit K-T, tal i com succeeix al sector de Cercs i Fumanya on es troba el Museu de les Mines de Cercs. (si voleu tornar a veure la ressenya de la visita a aquest museu, cliqueu aquí).

A diferència de Cercs, el principal problema de les capes de carbó del Catllaràs va ser que aquestes estan molt disperses i són poc continues degut al fet de trobar-se en una zona molt tectonitzada, per la qual cosa la seva explotació va ser molt complicada i poc rendible i aviat es va veure que el carbó que s’extreia era clarament insuficient per a mantenir viva una fàbrica que cada cop es feia més i més gran, i per això es va haver de portar el carbó de les mines veïnes de Fígols.

Malgrat que aquestes mines només es van explotar fins als anys vint del passat segle, els rastres de la seva activitat són ben evidents per tota la serra en forma d’edificacions, pous, xemeneies, bocamines, pilones… Tot aquest material constitueix un important patrimoni industrial, el qual ens vam dedicar a recòrrer en successius itineraris duts a terme entre els mesos de maig, juny i setembre de l’any 2012.

Les nostres fonts d’informació van ser, sobretot, el mapa que apareix a la pàgina 154 del llibre Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, de Ramon Soler i Josep Oriola (1997), on es mostra la situació de les mines del Catllaràs i l’estat en què es troben; també vam consultar diferents websites, com l’article Las minas del Catllaràs publicat al bloc Caminando por el Berguedà, i també diferents articles publicats a la revista digitalitzada l’Erol on es tracten diversos aspectes de la serra del Catllaràs, des de les masies, la flora i la fauna, així com també es descriu un itinerari, el qual fou l’objectiu de la XII Caminada Popular de la Pobla de Lillet de l’any 1999, i que enllaça les principals mines.

El primer dels itineraris que vam confeccionar ens va portar a visitar el que nosaltres vam anomenar Sector del “Teixó”, nom de la mina on es va concentrar la major part de la producció de carbó del Catllaràs. Per això, just abans d’entrar a la Pobla de Lillet, ens desviem a mà dreta per una pista asfaltada la qual, després de creuar el Llobregat, s’enfila tot fent llaçades pel vessant nord de la serra del Catllaràs fins al coll de Falgars on es troba el popular santuari homònim. A partir d’aquest coll segueix una pista de terra que planeja per damunt el torrent de Vallfogona fins a una cruïlla on prenem la pista que baixa a creuar aquest torrent i que després s’enfila de dret cap al Xalet del Catllaràs.

Aquest edifici, obra d’Antoni Gaudí i d’estil modernista, es va començar a construir l’any 1902 i va ser l’allotjament dels enginyers de les mines. Després de molts anys en desús, als anys 70 va ser reutilitzat com a casa de colònies i s’hi van fer diverses modificacions del disseny original, tal i com es pot veure en una foto de l’època. Actualment, però, l’immoble torna a estar abandonat i en molt mal estat de conservació.

Esquema de l'itinerari

Al xalet deixem el vehicle i ens posem a caminar per la pista en direcció sud. Deixem a mà esquerra la pista que baixa al mas d’Arderiu i seguim fins a una nova cruïlla on prenem la desviació a mà esquerra la qual ens porta a la propera mina d’Arderiu, on s’observa una petita bocamina a tocar de la pista. Endinsant-nos al bosc, però, descobrim un espectacular pou i diverses restes d’edificacions.

Bocamina d'Arderiu

Pou d'Arderiu

Per a seguir l’itinerari hem de recular fins a la cruïlla i anar a mà esquerra tot enfilant-nos cap al Collet Fred on, pel camí, podem observar un banc d‘Exogyra pirenaica, un ostreid del Maastrictià marí (Cretaci superior).

Exemplars d'Exogyra pirenaica

Des d’aquest coll podem pujar, per unes còmodes escales, a l’immediat i magnífic mirador de la Roca de la Lluna des d’on s’albira una bona part de la serra del Catllaràs, amb el Santuari de Falgars als nostres peus, el Pedraforca, les Penyes Altes del Moixeró, la Tosa d’Alp i el Puigllançada,  així com també la Pobla de Lillet i, al seu darrera, la pedrera del Clot del Moro.

Vista de la Pobla de Lillet i el Clot del Moro des de la Roca de la Lluna

Des del mirador tornem a la pista, la qual després de revoltar una carena, planeja encarada cap a les Roques d’Arderiu que s’alcen imponents davant nostre. Tot seguit arribem a la Mina del Bac on, a frec de la pista, podem veure un pou tapat amb ciment, les restes d’una xemeneia i altres edificacions. Hom creu que les mines del Bac i d’Arderiu estan connectades per trobar-se a la mateixa capa de sediments continentals de la fàcies garumniana.

Pou de la mina del Bac

Restes de la xemeneia

Seguim per la pista per la qual revoltem la cresta de calcàries que formen les Roques d’Arderiu, al peu de les quals podem observar un espectacular mirall de falla on es troben les aquestes calcàries molt polides i molt suaus.

Mirall de falla al peu de les Roques d'Arderiu

Poc després abandonem la pista per a prendre un sender que es desvia a mà esquerra, on hi ha una font, i pel qual ens endinsem a la Devesa Jussana tot trepitjant les argiles i gresos vermells de la fàcies garumniana de l’interior d’un estret sinclinal on les Roques d’Arderiu representen el flanc nord i la Roca del Joc representa el flanc sud.

Aspecte de la fàcies garumniana a la Devesa Jussana

El sender ens porta a un prat que hi ha darrera la Roca del Joc des d’on pugem a aquest cim per un camí molt costerut el qual evoluciona a través d’una aresta on uns esglaons de ferro ens ajuden a progressar fins a la creu que hi ha al capdamunt. Des d’aquest punt es té una vista més enlairada de la serra del Catllaràs.

Camí equipat cap a la Roca del Joc

Vista des de la Roca del Joc

De baixada seguim el sender que ens porta a un ufanós prat, envoltat de pins i grans faigs, anomenat el Joc de Pilota, el seu nom prové de l’època en que els enginyers de les mines (la majoria anglesos) hi feien sucosos partits de futbol i on floreix la genciana alpina (Gentiana alpina) una planta més pròpia de l’alta muntanya.

Prat del Joc de Pilota

Exemplar de genciana alpina

Des d’aquest prat el camí ens porta de nou a la pista a l’alçada de la font del Prat Gespedor (o Xispedor). Aquí trobem un pal indicador on hem de prendre el sender marcat de groc i blanc, corresponent al PR-C 11, i que baixa en direcció a Vallfogona i Falgars.

Per aquest camí creuem el Prat Gespedor i accedim a un grup de roques on, en un racó a mà esquerra, trobem una barraca mig esfondrada i un refugi de pastors que aprofita una petita balma. Tot seguit el camí arriba a la Pleta de les Vaques on trobem les primeres restes de la que fou la mina del “Moreno” on es pot veure un pou mig tapat, algunes edificacions i una esbelta xemeneia que encara s’aguanta prou bé. Un xic més avall passem pel Clot Bullidor on hi ha molts aiguamolls i on, en els racons més ombrívols, floreix la canuguera (Cardamine heptaphylla). Sota el Clot Bullidor es troba la bocamina del “Moreno”, mig inundada d’aigua, així com també unes quantes pilones de pedra i ciment.

Pou "del Moreno"

La xemeneia

Exemplar de canuguera

Bocamina "del Moreno"

Base d'una pilona

Restes de les pilones

El camí, després de rodejar el Serrat del Llamp, desemboca a la pista prop del Rec de Vallfogona. Per anar a la mina del “Teixó” ens cal anar per aquesta pista, a mà dreta, en direcció al Xalet del Catllaràs, deixant a mà esquerra la que baixa a la Pobla de Lillet. Després de creuar el torrent del Clot del Teixó, pugem per un sender molt costerut que es desvia a mà dreta, i on trobem nombroses restes de lignit a les terralleres de les mines. Al final del sender, a mà dreta es troben les ruïnes d’uns edificis i les restes d’una pilona, i a mà esquerra es troba la bocamina del “Teixó”, a l’interior de la qual descobrim unes grans aranyes pertanyents a l’espècie Meta menardi i un pobre ratpenat que hem despertat del seu son.

Restes d'edificis a la mina "del Teixó"

Bocamina "del Teixó"

Exemplar de l'aràcnid Meta menardi

En aquesta clariana de la mina hi creix el curraià blanc (Cephalanthera longifolia), una orquídia força comuna per aquests topants, i també la magrantera borda (Neottia nidus-avis), una altra orquídia la qual es caracteritza per no tenir fulles verdes i també per posseir una inflorescència en forma d’espiga plena de flors de color beix clar.

Exemplar de curraià blanc

Exemplar de magrantera borda

Retornem de nou a la pista per la qual seguim, tot passant sota el Mirador de la Roca de la Lluna, fins al Xalet del Catllaràs, punt i final d’aquest primer recorregut per les mines.

Si voleu veure la resta d'itineraris, cliqueu els enllaços: 

Les mines de carbó del Catllaràs (II), sector del Cable
Les mines de carbó del Catllaràs (III), sector del Castell