Hem donat a conèixer a la Revista
de l’Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia la primera
troballa a la península Ibèrica de l’espècie de cercopitècid colobí Mesopithecus monspessulanus. La
determinació es basa en una única dent, molar primera superior esquerra. La
referència bibliogràfica és:
Guillén, J.,
2013; Primer registre de Mesopithecus
monspessulanus (Gervais, 1849) a la Península Ibèrica en el Pliocè inferior
de Canal Negre 1 (Gavà, Catalunya). Comunicats,
5(36/37): 29-33.
A-B-C-D:
M. monspessulanus de CN1. A cara
oclusal; B cara lingual; C cara lateral distal; D cara bucal. Escala gràfica 5
mil·límetres.
El M. monspessulanus és una espècie molt rara i escassa en el registre
fòssil europeu, i és conegut principalment per restes mandibulars provinents
del Pliocè inferior de Montpellier i del Pliocè superior de Villafranca d’Asti.
Altres localitats europees on s’ha documentat són les de Wölfersheim, Ivanovce,
Dorkovo, Red Crag, Gravitelli, i on s’han trobat poques dents soltes a
cadascuna d’elles. Té a més l’interès especial de tractar-se d’una molar
superior, les quals es compten amb els dits de la mà les conegudes d’aquest
taxó, i permet ampliar el coneixement de la variabilitat específica.
Fins ara es creia que M. monspessulanus era una espècie de
talla inferior a la miocènica M.
pentelicus, criteri que ja havia estat qüestionat per alguns autors. De
fet, si no anem errats i es tracta d’un M1 i no d’un M2, implica una talla
lleugerament superior a les de M.
pentelicus de Grècia. Això, lluny d’indicar diversitat d’espècies, confirma
la variabilitat específica i el important dimorfisme sexual que es dona dins la
família.
Comparativa
dels M1 de M. pentelicus (esquerra) i
M. monspessulanus (dreta) de CN1.
La distinció entre M. pentelicus i M. monspessulanus és subtil un cop descartat el criteri de la
talla. Les mandíbules de M.
monspessulanus són quelcom més robustes i les extremitats semblen indicar
una locomoció menys arborícola que per M.
pentelicus. Pel que fa a la dentició, els molars superiors de M. monspessulanus tenen caràcters més
avançats, com són el de posseir un protocon i un hipocon més junts a la base i
units superiorment per una cresta ben definida, tindre una vall central fonda
entre el trigònid i el talònid i tindre una marcada fenedura lingual mitja
curta. Una altra característica distintiva entre les dues espècies és la
relació i proporcions entre la longitud i la amplada, que va posar de manifest
ja fa temps el prestigiós primatòleg Eric Delson: M. monspessulanus té unes proporcions rectangulars, donades per una
posició més junta del protocon i el hipocon. El M. pentelicus té les molars pràcticament quadrades a més de les
característiques morfològiques més arcaiques.
La localitat de Canal Negre 1
permet contrastar aquestes dades, ja que també s’hi va trobar un fragment de
maxil·lar amb M1 i M2 de M. pentelicus.
La associació de cercopitècids d’aquest jaciment càrstic català és excepcional
i únic a tot el món, per què s’hi han documentat fins a sis espècies de simis
fòssils (M. pentelicus, M. monspessulanus, Paradolichopithecus arvernensis, Macaca sylvana florentina, Macaca
sp. aff. M.s. priscus i Dolichopithecus
ruscinensis?) i és a conseqüència del llarg registre cronològic que s’hi
conservava. La majoria d’aquestes restes estan pendents d’estudi i, pel que fa
els cercopitècids, M. pentelicus
permet correlacionar-la amb la localitat ibèrica de Venta del Moro, D. ruscinensis amb la de Layna, P. arvernensis amb la Puebla de Valverde
i Cova Bonica, en tan que Macaca sp.
amb Casablanca M i M. sylvana florentina
amb Vallparadís i Sierra de Quibas.
Reconstrucció
de M. pentelicus, un simi colobí de
talla petita, si fa o no fa de la mida d’un esquirol gran, i que es
caracteritza per la adaptació tan a un medi arbrat com terrestre, i una
alimentació tan frugívora com folívora. (imatge de geology.cwru.edu/~huwig/ i
reconstrucció segons Koufos et al, 2003)
És aviat per treure conclusions
respecte la distribució i permanència del gènere Mesopithecus a la península Ibèrica. Cal disposar de més jaciments
per poder veure quan va entrar a la península i si ho va fer en successives
onades o va romandre des de el Miocè superior fins el Pliocè superior de forma
contínua. De moment a la península sols es coneix la seva distribució, exclusivament
mediterrània, a Venta del Moro i Canal Negre 1, però les restes aparegudes en
aquesta darrera localitat semblen indicar la seva permanència en aquí des de el
final de la crisi Messiniana fins a la desaparició del gènere en el Pliocè
superior.
Altres referències
bibliogràfiques relacionades:
- Guillén, J.; 2010. Canal Negre 1, un jaciment càrstic de vertebrats del Miocè, Pliocè i Pleistocè de Catalunya. Exploracions, 19: 7-87.
- Montoya, P. et al.; 2006. Las nuevas excavaciones (1995-2006) en el yacimiento del Mioceno final de Venta del Moro, Valencia. Estudios Geológicos, 62(1): 313-326.
- Koufos, G.D. et al.; 2003. Study of Mesopithecus (Primates, Cercopithecoidea) from the late Miocene of Bulgaria. Palaeontolographica A, 269: 39-91
- Delson, E.; 1973. Fossil Colobine monkeys of the Circum-Mediterranean region and the evolutionary history of the Cercopithecidae (Primates, Mammalia). Tesis Doctoral. Columbia University. 856p.
Article de Joaquim Guillén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada