Isabel Benet: PER QUÈ TREMOLEN LES TERRES DE L'EBRE?

Els primers dies d’aquest mes d’octubre, les Terres de l’Ebre i del Sènia es despertaven a causa de dos terratrèmols de més de 4 graus en l’escala de Richter (de 4.2 el dia 1 i de 4,1 el dia 2, respectivament), fet força inusual per aquests topants de relativa calma sísmica. El més estrany és que no han estat els únics sinó que, ens darrers dies, s’han produït més de 400 sismes, 10 dels quals superiors als 3 graus i això és més dels tremolors que es registren a tot Cataluny al llarg d’un any. Què està passant?

A principis de setembre, una important empresa (Escal UGS), avalada per l’Estat i per la Unió Europea, comença a bombar gas des d’una planta d’operacions situada al nord de Vinaròs, i a través d’un gasoducte de 30 Km de longitud, cap a un magatzem subterrani que no és més que un antic jaciment petrolífer situat a 22 km mar endins entre Vinaròs i les Cases d’Alcanar. Aquest jaciment fou descobert l’any 1970 i va ser explotat per la companyia Shell des del 1973. Una dècada més tard, però, ja es va veure que les seves reserves eren força limitades i que el petroli que s’extreia era molt espès i difícil de refinar, per la qual cosa, un cop buit, es va abandonar. Aquestes són les instal·lacions que es miren de reutilitzar per a emmagatzemar gas natural, en una operació que s’ha anomenat Proyecto Castor.

Plataforma petroliera del Proyecto Castor (extret de lavanguardia.com)

Immediatament al bombament del gas comencen a produir-se una sèrie de microsismes, la major part imperceptibles, però que el més important dels quals arriba a la gens meyspreable magnitud de 3.6 graus en l’escala de Richter. Tots aquests tremolors van ser, al seu dia, considerats com a “normals” en el decurs d’aquesta mena d’operacions. L’empresa afirma que el dia 16 de setembre deixa d’injectar gas, per la qual cosa l’activitat sísmica baixa considerablement i sembla que aquí no hagi passat res. Però el 24 de setembre comencen a registrar-se una nova sèrie de sísmes cada cop més intensos, fins al punt que dos d’ells superen els 4 graus. Val a dir que a partir del grau 4.5 comencen a patir els seus efectes les construccions més velles i febles!

Aquests sismes, clarament perceptibles per una bona part de la població i en punts tant allunyats com el Baix Llobregat, no han provocat danys materials però sí certa alarma i la indignació dels ajuntaments dels pobles més propers a la plataforma degut a la manca d’informació per part de l’empresa promotora d’aquest projecte, ja que entre les Terres de l’Ebre i Tarragona està la central nuclear de Vandellós a més d’una important indústria petroquímica. Què està passant?

Les àrees més símiques del nord, nord-est i est de la Península Ibèrica

Aquesta és la pregunta que, en un programa de TV3, se li va formular a Xavier Goula, cap de l’àrea de sismologia de l’Institut Geològic de Catalunya, i aquest no va dubtar a relacionar els primers sismes amb les injeccions de gas, però també va assenyalar que a partir del dia 24 no sols s’observa un augment de la magnitud dels sismes, sinó també un canvi del seu moldel, ja que passen d’un règim compressiu (pròpi de quan s’està bombant gas cap al magatzem) a una altre més pròpi de les falles normals o distensives; a més els epicentres es concentren al llarg d’una línia a tocar de l’antiga plataforma petroliera i això ha desconcertat a més d’un. Als mitjans de comunicació ja es parla obertament de crisi sísmica i la Generalitat ha activat, per primer cop, el pla Sismicat en fase d’alerta perquè sembla ser que això podria durar dies, mesos o, fins i tot, anys!

El Dr. Mariano Marzo, catedràtic de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, va suggerir que la injecció de gas podria haver desestabilitzat el sistema de falles relacionades amb la falla d’Amposta. Però quina, d’entre el munt de falles que solquen el territori, és la falla d’Amposta? I quin és el seu origen?

Entre la Franja Costanera emergida i el Promontori Balear hi ha una profunda depressió anomenada conca Catalano-balear, per on discorre el canal de València, una vall submarina que baixa suaument cap al NE. L’evolució d’aquesta conca està molt lligada a la tectònica neògena ja que entre finals de l’Oligocè i durant el Miocè inferior, al mateix temps que s’emplaçaven les làmines encavalcants del sector NE de l’orogen Bètic (les quals donen lloc al Promontori Balear), al davant d’aquestes làmines es produeix un fenòmen extensiu anomenat “rifting”responsable de la formació de horsts (o pilars) i fosses que fan que aquesta conca es submergeixi sota el nivell del mar i que, en aquest sector, l’escorça sigui anormalment prima (entre 20-25 Km o fins i tot menys), aquest fet provoca l’aparició d’un vulcanisme bàsic recent, equivalent al vulcanisme d’Olot, que fins i tot aflora per sobre el nivell del mar a les illes Columbrets, enfront la costa de Castelló de la Plana.

Aquest procés de “rifting” s’estén des del mar d’Alborán al mar del Nord englobant fosses tan conegudes com la fossa del Vallès-Penedès, la vall del Roine o la fossa del Rin.

I és que les Terres de l’Ebre i del Sènia, malgrat la seva aparent calma sísmica, es troben en un lloc ben compromès: la Península Ibèrica és una subplaca que, com un tascó, es troba sotmesa als moviments de les grans plaques eurasiàtica (al nord) i africana (al sud), per això s’ha d’anar molt en compte de no trencar aquest equilibri tan delicat. Per altra banda des de l’Observatori de l’Ebre a Roquetes, es va dir que podria ser que aquests moviments haguessin ajudat a descarregar les tensions acumulades per les falles que potser, tard o d’hora, haurien provocat un terratrèmol de més magnitud.

Davant aquesta allau de crítiques el Sr.del Potro, president d’Escal (UGS), declara que la injecció de gas queda momentàniament aturada a l’espera de nous informes tècnics per tal de garantir la seguretat, Els anteriors informes només havien estat capaços de preveure sismes de fins 2 graus tot i que, tant la companyia Shell com el CSIC, sembla que ja havien advertit a aquesta empresa sobre el risc sísmic de la zona.

A hores d’ara la magnitud dels sismes ha baixat molt, però les administracions públiques i els veïns propers a la plataforma demanen el tancament definitiu del magatzem i els seu posterior desmantellament ja que, fins i tot, culpen als tremolors del descens en les captures de pops i sípies. Però això sembla que no és possible donat que, en cas de cancel·lació dels treballs, l’Estat s’hauria de fer càrrec d’una indemnització de 1.300 milions d’euros per les inversions fetes per aquesta empresa i, com va dir el professor Luís Gonzalez de Vallejo, catedràtic d’Enginyeria Geològica de la Universitat Complutense de Madrid, la solució passi per mirar d’injectar el gas a menys pressió encara que això costi més temps i més diners. Haurem d’estar atents.