Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "DARWIN, el viatge d'un naturalista"

L’any 2009 es van complir dos aniversaris: el 200 aniversari del naixement de Charles Robert Darwin (1809-1882), el pare de la genètica, i el 150 aniversari de la publicació del llibre “L’origen de les espècies”. Des d’aleshores s’han estat fent en molts museus tot un seguit d’exposicions commemoratives i una d’elles és la que es pot veure, fins l’1 de setembre, al Museu Marítim ubicat a les Drassanes Reials de Barcelona.

Aquesta exposició es nodreix amb material procedent de l’American Museum of Natural History i del pròpi Museu Marítim de Barcelona, i està centrada, sobretot, en el viatge de cinc anys de durada que el naturalista va fer al voltant del món a bord del vaixell Beagle, capitanejat per Robert FitzRoy, i que li va permetre recollir exemplars amb els quals, més tard, el·laboraria la cèlebre teoria de l’evolució per selecció natural.

L’exposició, que segueix la vida i l’obra de Darwin en ordre cronològic, s’estructura al voltant d’uns plafons amb texts en català, castellà i anglès (a més d’audioguies) així com també recreacions d’espais i animals, algunes de les quals s’especifica que es poden tocar.

Reconstrucció d'un Gliptodont

També hi ha moltes vitrines on s’hi exposen els més variats materials: esquelets, fòssils, insectes, plànols, quaderns de notes, herbaris, llibres, instruments nàutics, maquetes, etc… fins i tot s’hi exposa l’autèntic martell de geòleg que Darwin va utilitzar durant la seva expedició. 

Tot això es complementa amb una sèrie d’audiovisuals i plafons adaptats a persones amb discapacitat visual, amb imatges tàctils i texts en braille.

La mostra comença fent un repàs dels antecedents de Darwin, o sigui persones que, molt abans abans que ell, ja van tenir la idea que cada organisme viu comparteix un ancestre comú i que les espècies havien evolucionat. Entre aquests antecedents estaven Lamarck, Malthus i el propi avi de Charles, Erasmus Darwin, qui va ser prou audaç com per a publicar una obra anomenada Zoonomia, però cap d’ells va poder demostrar com funcionava l’evolució i això els feia ser l’objecte dels atacs més ferotges o de la indiferència més absoluta.

A l’exposició també es fa un repàs a la vida de Charles Darwin, que va nèixer a Shrewsbury al sí d’una família benestant, però que essent molt jove es va quedar orfe de mare. Per tradició, la seva família el va orientar cap als estudis de la medicina, però en no adaptar-s’hi va anar a estudiar Teologia a Cambidge on s’hi va graduar al 1831; malgrat tot, i des de petit, Charles sempre va ser un apassionat de les ciències naturals.

Per aquella època encara estava molt encesa la polèmica geològica entre catastrofistes, liderats per George Cuvier, i uniformistes, liderats per Jean-Baptiste de Monet, Cavaller de Lamarck. Aquest debat va fer que la geologia estigués molt de moda i tothom llegia llibres sobre el tema,  ja que els geòlegs havien demostrat que la Terra no era estàtica sinó que es trobava en constant canvi des de feia milions d’anys… Més tard aquestes idees van influenciar molt Charles Darwin en les seves reflexions sobre l’evolució dels organísmes al llarg dels temps.

La seva passió el va portar a col·leccionar exemplars molt diversos del món natrural, com minerals, plantes, insectes… amb els quals va fer una sèrie de treballs on ja es mostraven les seves agudes dots per a l’observació. Això li va valer l’amistat del botànic J.S. Henslow, qui poc després el convidaria a participar, com a naturalista, en l’expedició geogràfica al voltant del món del HMS Beagle, sota el comanament de l’esmentat Robert FitzRoy.

El viatge, que en principi havia de durar només dos anys, es va allargar fins als cins anys (des del 1831 al 1836), a través de les costes i illes de l’Amèrica del Sud (Brasil, Argentina, les Malvines, la Terra del Foc, Xile, les Illes Galápagos), Oceania (Tahití, Nova Zelanda, Austràlia), illes de l’Índic (Cocos, Maurici), Sudàfrica i de nou el Brasil, per retornar finalment a Anglaterra tot passant per les illes de Cap Verd i Açores.

A les Galápagos, Darwin va fer interessants descobriments

Durant aquest temps, el jove científic principiant va anar adquirint una experiència i un material d’estudi extraordinari, que anava enviant puntualment a Anglaterra sempre que podia, de manera que, en tornar de l’expedició, ja era tota una celebritat; de fet, només arribar, ja va fer una conferència a la Geological Society sobre l’elevació del Andes arrel d’un fenòmen observat a les costes de Xile durant un terratrèmol en el que una platja es va elevar un parell de metres sobre el nivell del mar i això el va fer pensar que si el tal fenòmen imperava durant milions d’anys… perquè no podia aixecar muntanyes? Totes aquestes idees les va extreure del llibre Principles of Geology de Charles Lyell que Darwin duia en el seu viatge.

Exemplar de Principis de Geologia de Lyell

A l'exposició s'esmenta una dada curiosa i és que Darwin només va escriure 368 pàgines sobre animals contra 1.383 pàgines sobre geologia.

A l’exposició també es pot veure una maqueta del vaixell Beagle, instruments nàutics imprescindibles per a calcular la posició del vaixell, així com també una recreació de l’espai que ocupava Charles dins aquest vaixell… que no era poc en un vaixell relativament petit, encara que l’havia de compartir.

Un octant, un sextant, una ullera llarga vista i un cronòmetre

Després s’explica el complicat procés d’el·laboració de la teoria de l’evolució, en el recolliment de la seva casa de Down House (a 25 Km de Londres), on vivia amb la seva nombrosa família. També s’explica el paper tan important que van tenir els fòssils en aquesta el·laboració, ja que la relació entre espècies velles i noves va ser una de les principals proves de l’evolució d’aquestes espècies; a més va fer un descobriment sorprenent quan a les illes Malvines va trobar fòssils de braquiòpodes molt semblats als observats a Europa.

També s’explica com, a partir d’una carta enviada des d’Indonèsia pel jove naturalista Alfred Russell Wallace, en la qual ja s’esbossava una teoria de l’evolució per selecció natural, Darwin es va posar les piles per tal de publicar el seu llibre abans que un altre li prengués la idea que tants anys i esforços li havien costat.

A la darrera sala es fa una reflexió sobre l’evolució en l’actualitat, avalada pels nous estudis i les noves tecnologies que en han permès tenir una imatge del nostre genoma i de la nostra pròpia evolució, i també es fa un repàs a les controvèrsies que des de la publicació del llibre “L’origen de les espècies” han hagut i que encara avui són ben presents en els defensors del “creacionisme” (sobretot en sectors molt concrets i reaccionaris dels Estats Units). També en l’aspecte polític com s’ha malinterpretat aquesta teoria purament biològica per a justificar certes actituds de superioritat d’unes cultures o races envers altres.

Finalment s’atorga un raconet a la més gran de les passions de Darwin: les orquídies, i el fruit d’aquesta passió fou el llibre “La fecundació de les orquídies”, publicat al 1862,  i que encara és vigent avui dia entre els que compartim aquesta afició.