Com l'any anterior l'ajuntament de Canyelles ha col·laborat
amb els organitzadors proporcionant l'espai, les taules i carpes necessàries
per acollir tots els assistents, a més
de la sala per la conferència de la tarda, cosa que sens dubte contribueix a
fer que tothom s’hi senti molt bé, ja que el lloc és molt ampli, tot i l’elevat
nombre de participants.
Una de les novetats van ser les Anatases de Càceres.
Mida d'1mm a 1,5mm. Foto de J. A. Soldevilla.
A primera hora ja havien arribar pràcticament tots els qui
estaven inscrits fins i tot els que venien des de més lluny, com és el cas dels
representants de Cantàbria, València,
Castelló i Alacant.
En quant als expositors catalans també es va poder comptar
amb gent de totes les províncies, la qual cosa va permetre disposar de minerals
molts variats.
Per dir alguns dels molts minerals que vàrem contemplar i
canviar citarem les fluorites globulars
de Santa Coloma de Gramenet amb un color i mida que feia molts anys que no
havíem vist, calcites de La Romana, Alacant, més calcites amb unes formes molt curioses d’Almenara, Castelló, les espectaculars
fluorites d’indrets tan emblemàtics com
són les de Berbes, dolomites d’Eugui i una novetat les anatases
i quarsos de Càceres i per acabar aquesta petita llista, els antics minerals
que algú sempre porta de llocs i jaciments desapareguts o en fase de
restauració com son els del Turó de Montcada.
Aquestes Fluorites de Santa Coloma de Gramenet van ser un gran èxit.
Fluorita i Quars de Berbes
Anatasa de Càceres. Mida d'1mm a 1,5mm. Foto J. A. Soldevilla.
Tampoc van faltar els binoculars perquè el nombre d’aficionats
als micros creix any darrere any i té molt bona acollida.
Un altra agradable sorpresa va ser gaudir “in situ” de les
galenes verdes que alguns ja recordareu del treball de Mindig, unes petites
meravelles de la natura. (Pots clicar aquí per tornar a llegir el treball).
Galenes recobertes de Piromorfita Mina Nieves-Cantabria. Fotos de J.A Soldevilla
Cap al migdia es van realitzar els tallers de polir i tallar
minerals, totes dues coses molt interessants. Realitzats per Raul Acosta i J. A. Soldevilla.
En el taller de polir, malgrat el poc temps de què disposàvem,
ens van explicar el que és bàsic, en què consisteix i sobretot els diferents discos, que s’han de
anar canviant, segons la duresa del mineral i el que es vulgui aconseguir,
mentre anava polint, un quars, una obsidiana i el que li havíem portat.
Quiastolita. Foto de Raul Acosta.
El que més em va
agradar va ser una Quiastolita, ja que gràcies al polit és pot veure molt millor el
dibuix que fa.
La premsa per tallar també va ser un èxit, i algú ja va fer pràctiques per portar-se a casa tot amb
menys pes.
Abans d’acomiadar-nos d’alguns companys que no van poder
assistir al posterior dinar, els organitzadors van convidar a cava i un pica
pica, per celebrar que tothom va quedés molt content i satisfet amb els canvis,
que en el fons és l’objectiu principal d’aquest esdeveniment.
A les dues quan es van donar per finalitzats els canvis i,
tot recollit, vam anar a dinar tots plegats, participants i acompanyants.
Sense massa temps per fer sobretaula, perquè ningú es volia
perdre la conferència del Dr. Roberto
Risch que duia per títol "Heavy
Metal, El peso del metal en el cambio social”, vam anar a la sala proporcionada per
l’Ajuntament de Canyelles.
De la conferència, què dir? Doncs que es notava la gran
experiència del Dr. Risch que només amb el títol ja va despertar curiositat i interès,
i va saber mantenir fins al final l'atenció de tots els presents, tant
aficionats a l'arqueologia, que van voler estar a primera fila, com la resta
que érem la majoria, aficionats als minerals.
Per acabar, donar les gràcies als organitzadors J.A. Soldevilla, la seva esposa Pilar, l’Ajuntament de Canyelles, i a tots els que
van ajudar perquè tot sortís encara millor que la darrera vegada.
Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada