Mn. Francesc Nicolau: QUÈ CAL DIR DE LA CRISI DEL PLANETA TERRA?

El mot crisi va tant de boca en boca quan es parla d’economia que sembla que sigui l’única crisi important que tenim ara. Però hi ha d’altres crisis que també tenen la seva importància: crisi de valors, crisi d’ètica social… i crisi planetària.I què entenem per crisi planetària? La que està tenint el nostre habitacle, la Terra.

Ens trobem amb un fet alarmant: els experts en ecologia ens adverteixen que el consum que fem dels productes del nostre planeta supera els límits de la seva capacitat de regeneració i ens en anem cap a un deteriorament ambiental que pot dificultar cada vegada més irreversiblement la vida humana.

L’escalfament global, causat en gran part per les indústries i els vehicles de transport, no és una pura teoria de certs geòlegs sinó una realitat constatada cada vegada més, però hi hem d’afegir el consum voraç dels recursos naturals, la contaminació produïda per tans productes, la desertització creixent amb la degradació de molts boscos, la utilització dels combustibles fòssils fins a un pròxim exhauriment…, unit tot això al galopant creixement demogràfic, fan dificil l’esdevenidor de la vida a la Terra.

Potser recordareu que fa 20 anys hi va haver a Rio de Janeiro una cimera de les nacions en què es parlà del canvi climàtic, de la protecció de la biodiversitat i de la lluita contra la desertització. Hi hagueren uns convenis que només s’han observat en part. Per això, el juny del 2012 es va convocar una altra reunió, a la mateixa ciutat, dels líders mundials de més de 190 països per marcar nous objectius socials i ambientals. No tenim el text íntegre dels convenis que s’hi van fer, però sembla que, pel que va dir la premsa, en gran part són repetició formal del que s’acordà fa dues dècades, bo i insistint que es tinguin més en compte els determinis presos. Déu faci que s’ho prenguin ben seriosament tots els firmants, però molt ens temem que la cosa variarà poc.

Gispert Glaser

Un membre del Consell Internacional per la Ciència, Gispert Glaser, diu: “Estem vivint per sobre de les possibilitats del planeta. Això està demostrat científicament”. Crec que val la pena tenir en compte aquestes paraules d’un expert que en sap més que nosaltres. Si els governats de cada país no s’ho prenen ben seriosament, és clar que no ens en sortirem .

L’exdirector de l’Agència Europea del Medi Ambient, Domingo Jimenez Beltrán, es plany que no hi hagi una institució internacional que vetllli per aquest assumpte. “L’ONU- diu- es marca objectius per aconseguir avenços socials i ambientals, però no s’exigeix a sí mateixa l’obligació de posar els mitjans per assolir-los”. Falta, doncs, un govern ambiental que en nom de les Nacions Unides actuï eficaçment. Nosaltres poc hi podem fer, però si prenem consciència de la magnitud d’aquesta crisi potser, de mica en mica, la sensibilització de la humanitat farà que es deturi allò que està destruint el seu habitacle. Déu ho vulgui!