Isabel Benet: EL CAMÍ DE SANT JAUME, aspectes geològics (I)

El passat mes d’agost vaig tenir l’oportunitat de recórrer el Camí de Sant Jaume en bicicleta, des d’Orreaga (Roncesvalles) fins a Santiago de Compostela, per l’anomenat camí francès, en 14 etapes. Al llarg dels quasi 800 quilòmetres del Camí, vaig poder admirar una gran varietat de paisatges i monuments, així com també vaig poder copsar que aquest recorregut és quelcom més que un simple repte esportiu: els més de 700 Km del Camí han estat classificats com els més intensos del món, amb una gran càrrega espiritual. Per aquesta raó, l’any 1994, el Camí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Fent un xic d’història es pot dir que els orígens del camí es remunten a l’any 813 quan un ermità va informar sobre unes estranyes llums damunt el Monte Libredón, prop d’Iria Flavia. El bisbe Teodomiro va manar investigar-ho, i en aquell lloc hi van trobar les ruïnes d’un mausoleu romà on hi havia unes sepultures amb restes humanes al seu interior. Aquestes restes van ser adjudicades a sant Jaume i als seus deixebles ja que l’apòstol, segons una tradició, es diu que havia estat predicant per la península abans de ser decapitat a Jerusalem i que els seus deixebles el van enterrar en terres gallegues, però sense especificar-ne el lloc exacte. Aquesta llegenda té el seu origen en un trasllat de diverses relíquies jacobees des de Mèrida, quan aquesta ciutat va ser conquerida pels musulmans.

Immediatament van acudir pelegrins de tota Europa fins a aquest lloc, la qual cosa va suposar la fundació de la ciutat de Sant Jaume. El mot Compostel·la, potser deriva del llatí campus stellae (camp de l’estel), nom amb el que també es coneix la nostra galàxia la Via Làctia: el Camí de sant Jaume; el més provable, però, és que aquest nom derivi del mot compositum que significa cementiri.

El rei Alfons II el Cast va substituir l’anterior ermita pre-romànica per una de romànica, Santa Maria la Antigua, la qual va quedar englobada dins la gran basílica del segle XIII on s’ubiquen els sepúlcres de l’apostol i del bisbe Teodomiro, a més d’altres tresors.

Santa Maria la Antigua

A grans trets el camí discorre primer pels “prepirineus” navarresos i a partir d’Iruña (Pamplona) passa fregant l’extrem més oriental de la Serralada Cantàbrica fins a Logronyo on, un cop creuat el riu Ebre per l'impressionant Puente de Piedra, el Camí entra de ple a la conca de La Rioja-Bureba, estructurada entre el bloc format pels Montes Obarenes-Sierra de Cantabria (al nord) i la Sierra de la Demanda (al sud) tot passant per la ciutat de Santo Domingo de la Calzada la qual posseix una important catedral gòtica.

Puente de Piedra sobre l'Ebre (Logronyo)

Santo Domingo de la Calzada

Al capdamunt de l’Alto de la Pedraja, per on es creuen els Montes de Oca, es deixa enrere la vall de l’Ebre per a entrar a la conca alta del riu Duero, per on el Camí discorre al llarg de la famosa Tierra de Campos tot passant per capitals tan emblemàtiques com Burgos i León així com també per bonics pobles com Castrogeríz o Carrión de los Condes, i ciutats importants com Sahagún.

Catedral de Burgos

Carrión de los Condes

Sahagún

Catedral de León

 Abans d’entrar a Astorga, capital de la Maragateria, es creua el riu Órbigo pel llegendari Puente del Passo Honroso, on un plafó ens assabenta d’uns fets ocorreguts en aquest indret l’any 1434 i protagonitzats pel cavaller Don Suero de Quiñones que, per amor a una dama, va estar guardant el pont fins que no va haver trencat 300 llances. Aquests fets van es van fer tan populars que fins i tot Cervantes els esmenta al Quixot.

Puente del Passo Honroso

 A partir d’aquí el camí pren contacte de nou amb les muntanyes en entrar al Massís Ibèric pels Montes de León els quals es superen pel pas de la Cruz de Ferro que, amb els seus 1504 m, és el punt més alt que assoleix le ruta xacobea la qual, després, baixa vertiginosament vers la comarca d’El Bierzo, amb capital a Ponferrada, amplia depressió intramuntanyosa regada pel riu Sil i on abunden les vinyes en un territori que recorda el nostre Penedès.

Després de pujar Os Ancares, el Camí s’endinsa en terres gallegues on el recorregut avança fent contínues pujades i baixades, degut a les oscil·lacions del terreny, entre frondosos boscos (de roures, castanyers i eucaliptus) i bucòlics prats on pasturen les vaques. A Portomarín es creua el riu Miño, que alimenta el pantà de Belésar, i després de l’Alto de Ligonde s’entra a la conca del riu Ulla el qual defineix la comarca de l’Ulloa.

Després de superar l’Alto de Barreira, el Camí baixa a la conca del riu Tambre on està ubicada la capital gallega: Santiago de Compostela que els catalans anomenem Sant Jaume de Galícia i on, a la plaça de l’Obradoiro i a la seva catedral, finalitza el Camí de Sant Jaume.

En les properes setmanes es veurà l’itinerari amb més detall i es destacaran els aspectes geològics observats.

NOTA: activitat realitzada per Isabel Salvia i Isabel Benet, entre els dies 5 al 18 d’agost de 2012. Si voleu conèixer altres aspectes de la ruta, així com la descripció de les etapes, consulteu les entrades “El Camí de Sant Jaume, en bicicleta” (agost’12) al bloc “centrealiga.blogspot.com”.