Mn.Francesc Nicolau: NO SABEU QUÈ ÉS LA LOFAR?

Us imagineu quina seria la potència d’un radiotelescopi que tingués una obertura tan gran com tota la península Ibèrica? Això és impossible de construir, em direu, i no cal encaparrar-s’hi gaire; és clar que podria captar ones d’intensitat debilissimes però no podem somiar una cosa així. I teniu raó. Però resulta que una cosa que s’hi assembla és la que es vol aconseguir amb l’acoblament d’una multitud d’antenes receptores. No és una ficció científica sinó una realitat en perspectiva.

Què és el que s’ha fet fins ara? Com les ones de baixa freqüència (les de menor energia) sónles més interessants de detectar per les notícies que ens poden donar del cosmos, s’ha projectat captar-les en 44.000 antenes receptores unides per internet de manera que totes juntes faran com un enorme radiotelescopi que serà mil vegades més gran que tots els que s’han fet fins ara. Aquestes ones de poca energia pertanyen a les emeses per l’hidrogen fred que omplia el cosmos durant els primers 400.000 anys després de l’inici del Big bang fins que començaren a crèixer les galàxies, i són també les que emeten altres objectes astronòmics interessants. Les 44.000 antenes ja existeixen, es troben distribuïdes per Europa en 48 estacions, als Paísos Baixos, a Alemanya, a França, a Suècia i al Regne Unit.

Estació Lofar a l'Observatori Chilbolton del Regne Unit

El projecte, doncs, no és simple propòsit sinó que ja està en marxa i s’ha anomenat “Bateria de Radiotelescopis de Baixa Freqüència”, que en sigles angleses fa Lofar (Low Frequency Array). El que ara s’ha de portar a terme és la connexió, perquè les antenes (cada una és un radiotelescopi) ja es tenen. Es vol connectar-les amb fibra òptica, i un gran ordinador combinarà i analitzarà els senyals rebuts per totes elles i en farà, del recull, una visió òptica que expressarà el que hauria captat un radiotelescopi d’uns 1.000 Km de diàmetre.

Heino Falcke

Els científics tècnics que ho estan enllestint a les ordres de Heino Falcke, es mostren optimistes. Pensen que amb el temps encara s’hi podran afegir altres estacions i aconseguir més bons resultats. Així ho diu Michael Wise, el responsable de l’estació dels Països Baixos. Fins i tot es pensa que pot ser un instrument del projecte SETI que, com sabeu, és el d’investigar si ens arriben del cosmos ones emeses per éssers intel·ligents. La realització d’aquest projecte ha donat resultat nul fins ara, però no ha tingut pràcticament en compte les ones de ràdio de baixa freqüència i és precisament en aquests camps on treballarà la Lofar.

Nosaltres només hi podem afegir: que tinguin sort i tot sigui per al bon progrés de tota la ciència. Creiem, tanmateix, que la detecció de com era el cosmos en la seva primera època podrà aconseguir-se més fàcilment que no pas el que el projecte SETI voldria obtenir. Sigui el que sigui, ja ens ho faran saber.