Isabel Benet: ELS BUFADORS DE BEVÍ

Enmig d’una espessa fageda, a la frontera entre les comarques d’Osona i el Ripollès,  s’oculta un indret molt especial: es tracta dels Bufadors de Beví (o Babí), un conjunt de cavitats situades al vessant nord de la Serra de Bufadors.

Per a accedir-hi es pot fer des del poble de la Farga de Bebié (que res té a veure amb el mot Beví) i deixar el vehicle a la sortida de l’antiga colònia tèxtil, a la vorera de l’antiga N-152. Un cop estem situats sobre el túnel del tren, unes escales ens permeten de baixar al pont sobre el riu Ter, que aquí dibuixa un gran meandre. També una pista que surt de la carretera entre Santa Maria de Besora i Vallfogona ens hi apropa.

Ja a l’altra banda del riu, hem de dirigir-nos cap a un grup de casetes on comença una pista que puja a l’ermita de Sant Moí. Seguirem per aquesta pista fins al peu d’un turó on ens haurem de desviar a mà esquerra per un camí que baixa en direcció nord. S’ha d’estar atent, ja que no gaire més avall s’ha de seguir un sender que surt a mà dreta i que puja suament pel vessant obac de la serra i, finalment, cal prendre una desviació a mà dreta que puja als Bufadors.

L'ermita de Sant Moí

Geològicament l’indret està enclavat a l’alternança de gresos i margues de l’Eocè superior (Bartonià). Aquests materials es corresponen amb un front deltàic que progradava cap al sud procedent dels recent nascuts Pirineus. Avui dia aquests sediments formen part de l’anticlinal asimètric de la Farga i cabussen uns 25-30º cap al nord ja que es troben al flanc septentrional d’aquest plec.

L’alternança de gresos (roques rígides) i margues (roques plàstiques), combinat amb la forta inclinació dels estrats, fa que els gresos rígids es trenquin i llisquin damunt les margues plàstiques vessant avall, formant una sèrie d’esquerdes orientades est-oest amb els extrems lleugeramen corbats. A aquesta mena de cavitats els espeleòlegs les anomenen “gravitacionals”, ja que és la gravetat la que hi juga un paper més important en la seva formació, i consten d’avencs, coves i balmes. Una bona part d’aquestes cavitats estan comunicades entre elles cosa que provoca el fenòmen dels “bufadors”, això és: l’aire que circula per l’interior de les esquerdes i cavitats està a una temperatura constant de 14ºC i quan la diferència amb la temperatura ambiental és molt gran (especialment els dies molt calorosos) l’aire fred del interior, al ser mes pesant, surt amb força pels forats que es troben a cotes més baixes, com passa a l’Avenc del Vent situat a 890 metres d’alçada. Contrariament, en dies molt freds, l’aire calent i humid de l’interior, en ser més lleuger, tendeix a sortir pels forats situats a cotes més altes (a uns 940 metres) i això provoca l’aparició del gebre que cobreix tota l’àrea dels bufadors.

No és descabellat pensar que els Bufadors tinguin el seu origen en un cataclisme de tipus sísmic, de la mateixa manera que com va passar a l’indret de Montclús (veure, en aquest bloc, l’entrada: “Montclús, un poble sentenciat”; març 2012, clica aquí). De fet es coneix que el terratrèmol de l’any 1428 va provocar greus desperfectes al Mas de la Vila, gran masia al peu del Castell de Llaers i que els “Amics” vam tenir l’ocasió de visitar l’any 2007 en el decurs d’una sortida col·lectiva.

Mas de la Vila i castell de Llaers

El  fenòmen dels bufadors fa que en aquest reduït espai hi sobrevisquin espècies vegetals que normalment es troben més al nord o a més alçada. En són un exemple el corniol (Aquilegia vulgaris), el marcòlic vermell (Lilium martagon) o el botó d’or (Ranunculus repens). També s’hi pot trobat una espècie rara a Catalunya com és la Festuca gigantea.

Marcòlic vermell

Corniol

Botó d'or

Malgrat que sembli un laberint, el recorregut per l’indret dels bufadors no té pèrdua ja que només hi ha un camí principal i algunes desviacions que porten a les diferents cavitats, algunes de les quals han estat objecte d’exploracions espeleològiques. Entre totes les cavitats destaca el Bufador núm.8, amb 52 metres de fondària, gairebé 400 metres de recorregut i sis boques d’accés.

Una de les boques del Bufador núm.8

A les cavitats dels Bufadors de Beví s’hi han trobat insectes (colèopters, lepidòpters), aràcnids i gasteròpodes que van ser classificats, al seu dia, pels que van ser fidels col·laboradors del Museu: Carles Altimira i Miquel Bech.

NOTA: explicacions i esquemes extrets del Butlletí del ERE del Centre Excursionista de Catalunya (Espeleòleg); núm 34-35; pàg 222-223 (1983). També de l’article “Contribució al coneixement de la flora dels Bufadors de Babí (Ripollès)”, de J. Nuet, publicat a la revista Muntanya del CEC, núm 684.

Si voleu conèixer altres aspectes de la zona, consulteu l'entrada "Els Bufadors de Beví" al bloc del Centre Excursionista Àliga.