Com cada any
per aquestes dates ens tornem a reunir els “Amics” per a la sortida de
primavera. Per això, de bon matí, ens trobem tots al Coll de Condreu on
s’uneixen les comarques de la Selva i la Garrotxa i on comença el llarg esperó
rocós que constitueix els famosos cingles del Far, els quals s’aboquen
verticals , com proa de vaixell, sobre la vall del riu Ter, ara parcialment
inundada pels pantans de Sau i Susqueda.
Cingles de Tavertet des del pantà de Sau
Després de
les cordials salutacions i els clàssics “feia molt temps que no ens vèiem”,
enfilem la carretera que des del Coll de Condreu es dirigeix de dret a l’extrem
dels cingles on es troba el Santuari de la Mare de Déu del Far, de gran devoció
per aquestes contrades.
Fem una
primera parada al Coll de Malla, al peu del Puig del Moro, on avui fa un vent
molt fred i desagradable. En aquest indret rebem, per part de l’organitzador de
la sortida, tot d’informació sobre les característiques geològiques de la zona,
i se’ns explica que ens trobem just al contacte entre les calcàries detrítiques
(amb nummulits) de la Formació Tavertet, les quals formen els cingles del Far,
i les margues grises de la Formació Banyoles o també coneguda aquí com Formació
Coll de Malla. Tots aquests materials pertanyen al període Lutecià (Eocè
inferior).
De fet ens
trobem prop del marge de la conca marina que es va establir a inicis del
Cenozoic (Era Terciària) entre els recents Pirineus i la Serralada Prelitoral,
representada aquí pels massissos del Montseny i les Guilleries, on afloren les
pissarres i granitoides del Paleozoic. damunt les quals es dipositaren
discordants i, marcant una clara llacuna estratigràfica, els materials vermells
del Paleocè continental (Formació Mediona), on es poden trobar els gastròpodes Vidaliella gerundensis, altrament coneguts
com a “Bulimus”. És interessant destacar el petit tascó de calcàries amb
alveolines de l’Ilerdià que es pot veure a Sant Martí Sacalm (Formació Orpí) i
que ha permès datar aquesta part de la sèrie.
Tot seguit
aquests terrenys de plana al·luvial (Formació Romegats) van ser envaïts pel mar,
per la qual cosa es van dipositar sediments marins de plataforma proximal de la
Formació Tavertet i, més tard, les margues i gresos del Coll de Malla, evidenciant-se
així un augment de la profunditat de la conca marina; no obstant això, al sostre
de les calcàries pot observar-se un nivell ferruginós (o hard-ground) que indica un període llarg de no dipòsit o, fins i
tot, d’emergència i erosió.
Quan es
reemprèn de nou la sedimentació, damunt aquest hard-ground, alló primer que es diposita són unes sorrenques brunes
amb força fauna marina, tals com equinoïdeus del gènere Schizaster, gastròpodes del tipus Turritella i bancs d’ostres on abunden la Cubitostrea plicata i la Pycnodonte
pharaonum, aquesta darrera espècie presenta una valva en forma de quilla
molt pronunciada que li permetia fixar-se al fang del fons marí. També poden
observar-se nòduls amb cristalls de celestina.
Equínid del gènere Schizaster
Gastròpode del gènere Turritella
nòdul de celestina (foto: A. Asensi)
Aprofitem
l’avinentesa per a observar les plantes dels voltants de la mà del nostre
expert en la matèria que ens explica que enguany la floració va amb cert retard
degut a la sequera hivernal i a les fredorades de primavera; de totes maneres
veiem alguns exemplars d’almesquí (Narcissus
assoanus), polígales (Polygala
vulgaris), i també moltes pastorelles (Gentiana
verna) i primaveres (Primula veris)
que alegren l’herba seca.
Almesquí (foto: A. Asensi)
Polígala (foto: A. Asensi)
Pastorelles (foto: A. Asensi)
Primaveres o Flor de Cucut (foto: A. Asensi)
Tanta
explicació aviat ens fa venir gana, per això anem a fer el dinar de germanor al
restaurant del santuari, però abans ens atansem fins al mirador, balcó
extraordinari, des d’on contemplem la Vall d’Hostoles per on discorre el riu
Brugent el qual segueix el traç de la falla d’Amer, de salt considerable i
responsable del vulcanisme que tingué lloc en aquesta zona ara fa uns 46.000
anys.
Un detall que
cal destacar és que, a la taula que ens tenien preparada al restaurant, cadascú
disposava d’un tríptic de “La geologia del Far”, editat per l’Associació
d’Amics del Santuari del Far, on s’explica l’origen de la cinglera dins el
context regional del sistema de fosses i horts que formen la Serralada
Transversal, amb mapa i tall geològic, els tipus de roques que afloren i la
història geològica. Al tríptic també s’explica el vulcanisme quaternari, els
sismes que van afectar la zona al segle XV així com l’origen de la Font Picant
d’Amer. Tot molt complet i instructiu. Tant de bo hi haguessin
més iniciatives com aquesta!
Com que
després de dinar feia una tarda preciosa, uns quants vam baixar a la Vall
d’Hostoles a la recerca de les primeres orquídies de la temporada.
Abellera aranyosa (Ophrys sphegodes ssp. arachnitiformis) foto: A. Asensi
Abelletes (Ophrys fusca ssp. lupercalis) foto: A. Asensi
Abellera aranyosa (Ophrys sphegodes ssp. passionis) foto: A. Asensi
Flor de l'Home Penjat (Aceras antropophorum) foto: A. Asensi
Va ser una
manera excel·lent de posar punt i final a aquesta memorable jornada.
Si voleu
veure més fotos d’orquídies de la sortida, podeu consultar el bloc Land of
Photos (landofphotos.blogspot.com) que trobareu a l’apartat de "blocs"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada