diumenge, 22 d’abril del 2012

Amics del Museu: COLL DE NARGÓ, els darrers dinosaures

Aquesta és la crònica d’una visita al museu “Límit K-T” de Coll de Nargó, població situada en plena vall del Segre entre Oliana i la Seu d’Urgell.

En aquest petit museu, ubicat provisionalment a la Casa Parroquial, s’hi exposen les troballes que s’hi anat fent al llarg dels anys al municipi, sobretot d’ous de dinosaures; i és que a Coll de Nargó hi ha un dels jaciments més importants del món d’aquesta mena de fòssils.




Aquesta exposició forma part d’una xarxa de museus on es mostren tots els materials que s’han trobat en els sediments de la fàcies garumniana, dins la qual es troba el famós límit K-T, això és, el trànsit del Cretaci superior (K) a l’Era Terciària (T), temps en el que es va produir la darrera gran extinció planetària, ara fa uns 65 milions d’anys, i durant la qual van desaparèixer els emblemàtics dinosaures a més de moltes altres criatures tant terrestres com marines.

La visita, que és guiada, comença al corredor d’entrada on hi ha un calendari on s’han concentrat els 4.600 Ma de la Terra en els 365 dies d’un any. En aquest calendari hi ha representades les principals fites de l’evolució biològica, per virtut de les quals rebem una lliçó d’humilitat car, segons aquest calendari, l’home només fa dues hores que ha arribat a la Terra, malgrat això… alguns homes pretenen saber-ho tot!


Al final del corredor hi ha quatre saletes. A la primera de les sales s’hi exposen els principals instruments i documents que utilitzen els paleontòlegs per a duur a terme la seva tasca d’investigació.


A la segona saleta hi ha diverses restes de titanosaures, el gènere de dinosaures sauròpodes (herbívors) que més abundaven a Coll de Nargó quan aquesta regió hi havia uns grans aiguamolls costaners, pel fet de trobar-se a l’extrem més oriental d’un estret golf obert al recent nascut oceà Atlàntic, amb vegetació abundant gràcies al clima càlid que hi regnava.


També s’hi poden observar restes de dinosaures teròpodes (carnívors) així com d’altres rèptils i restes de vegetació.




La tercera saleta està dedicada a les zones de posta i a les diferents morfologies dels ous; a més ens assabentem que els oviràptors en realitat no robaven ous sinó que covaven les seves pròpies postes.


A la darrera sala es mostren restes d’animals marins de l’època, entre els quals hi destaquen els mossasaures, rèptils marins que no s’han de confondre amb els dinosaures ja que aquests darrers eren exclussivament terrestres. Entre els exemplars d’altres animals marins hi ha ammonits, lamel·libranquis, braquiòpodes, crinoïdeus, gasteròpodes, equinoïdeus, etc. Tot molt correcte, encara que vaig trobar a faltar un xic més d’informació essencial dels exemplars exposats com és l’edat i la localitat on es va trobar cada fòssil.


La visita continua al celler de l’edifici, una sala estreta i allargada amb el típic sostre de volta catalana i on cal anar abrigat. En ella s’explica, amb plafons i restes fòssils, la teoria de l’impacte d’un meteorit com la principal causa de l’extinció massiva que hi va haver a finals del període Cretaci i amb la qual es posà fi al Mesozoic, l’Era dels Dinosaures, per entrar de ple al Cenozoic i la radiació adaptativa dels mamífers que fins llavors havien passat desapercebuts.


Per a complementar la visita és recomenable d’agafar el vehicle i anar al “Mirador del Cretaci” una àrea, prop del poble de Sallent, on s’hi han fet excavacions i que s’ha condicionat amb passeres de fusta i plafons explicatius.




En aquest jaciment poden veure’s petjades, restes vegetals d’una mena de palmera i diversos nius de dinosaures. Els ous, així com també les petjades i les fulles, estan pintats de colors per tal que destaquin sobre les margues grises i siguin més fàcils de localitzar.




També es veu i s’explica molt bé l’encavalcament del Cretaci inferior sobre els materials continentals del Paleocè.


Per a acabar de gaudir de les belleses de la zona es pot visitar l’esglèsia de Sant Climent de Coll de Nargó una joia del romànic, amb un campanar d’origen preromànic, i que es troba a les afores del poble, a frec de la carretera que va en direcció a Isona.


També és recomanable visitar l’interessant nucli urbà de Coll de Nargó i arribar-se fins al Roc Roi, turonet al capdamunt del poble des d’on es gaudeix d’una bona vista de la vall del Segre i de les muntanyes d’Alinyà i del Port del Comte on encara es pot veure una mica de neu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada