Jorgina Jordà: Visita al jaciment de Zinc de Mercadal. Cartes, Cantàbria

Al desembre del 2011, la meva família i jo, vam tenir l'oportunitat de visitar, amb uns amics i companys d'afició, el jaciment de zinc de Mercadal a Cartes, Cantàbria.

Només arribar al que seria l'inici de la nostra excursió, un petit pla al sud de la conca minera, ja vaig començar a veure que es tractava d'una gran exploració. El primer pas va ser equipar-nos adequadament, botes, casc, guants, frontals, llanternes i piles de recanvi per si de cas.

El segon pas, amb tot ja ben col·locat, va ser dirigir-nos a la mina, la sendera que ens portaria comença bé, sense dificultats aparents durant els primers dos-cents metres, però de seguida veig que més endavant està molt coberta de vegetació i que en alguns trams per culpa del fang la pujada va a ser complicada.

Una vegada en l'explotació, vam veure que es podia entrar per més d'una bocamina, de fet entrem per una de les galeries més antigues, la qual posteriorment em van explicar que ja va ser explotada pels romans, anomenada “Maximina”, i sortim per una altra bocamina d'època moderna anomenada “Primera”.

Una vegada a l'interior, a més de fixar-me molt per on caminava, ja que trobem pous, avencs i múltiples galeries, em vaig entretenir a contemplar la varietat de espeleotemes, estalactites, estalagmites i perles de les cavernes o pisolites, totes dignes d'observar i fotografiar. Quan arribem a la zona de labors, ens aturem a buscar i picar minerals, aviat van aparèixer, pirita, esfalerita, marcassita, guix, tot això en una sala cavernosa, que per la seva gran grandària no tenia res a veure amb cap de les mines que havia visitat a Catalunya. Va ser increïble i colpidor, quan la meva vista es va acostumar a la foscor i vaig poder distingir el que tenia que buscar, vaig gaudir molt d'aquesta, per a mi, nova experiència.

Autor: Pablo Cantero

I entre distreta que estava i suposo que per tanta estona il·luminant-nos amb la llum dels frontals, vaig perdre una mica la noció del temps, cosa que després em van dir que era habitual en les exploracions subterrànies, fins que el company que ens guiava va dir de menjar i vaig veure amb sorpresa que ja portàvem més de dues hores dins, va ser llavors quan vaig descobrir una cosa nova, el plaer de menjar dins de la mina, com els antics treballadors d'aquestes mines; ho vaig trobar tot boníssim.

Després d'aquest petit descans, vam seguir buscant minerals, aquesta vegada ens separem en dos grups, i jo vaig ser amb els qui buscaven galena, no massiva que és com la solc trobar, sinó que aquesta es trobava en petits cristalls, bé no tan petits, es veu que per allí no fan falta tants augments per veure els minerals.. Aquest mineral el trobem en una clau de galeria, la qual estava composta de roca calcària completament buida, amb geodes de dolomia i a l'interior d'aquestes, trobem els sulfurs.

Galena
Mida: 4mm
Autor: Màrius Asensi Jordà

Pirita
Mida 3,5mm
Autor: Màrius Asensi Jordà

Melanterita
Mida: 0,7mm (Cristall)
Autor: Màrius Asensi Jordà

Després d'embolicar amb tota la cura que vaig poder els minerals que anàvem traient, ens vam tornar a reunir tot el grup, disposats per a la sortida, que com he dit no va ser pel mateix lloc. Aquesta vegada em semblava que seria més fàcil, passem per una altra sala magnifica on vaig poder veure i recollir els últims minerals, secundaris de zones d'alteració i oxidació, smithsonita i hemimorfita, però m'equivocava quan vaig veure per on havia de pujar, ja que es veia la llum del dia molt a dalt, a uns vint-i-cinc metres, es tractava d'una terrera que em va semblar molt vertical, i em costà el seu ascendir-la, però al final vaig poder fer-ho en breu temps.

Solament he citat els minerals que vaig poder trobar, encara que la llista és molt més llarga.

Per ser el nostre primer contacte amb la mineralogia en majúscules, no podia haver estat en un lloc millor i amb millor companyia, ja que en els trams, que em costava passar, que van ser més d'un, em faltaven mans, peus, llum i sobretot experiència, amb una mica d'ajuda vaig arribar com tots, ho vaig aconseguir, vam estar dins unes sis hores, tota una aventura, també em va cridar l'atenció la quantitat d'humitat que hi havia a l'interior, el soroll de les aigües lliscant-se entre nivells, i la grandària de les sales, vaig quedar molt impressionada. Una experiència que sens dubte repetiré.

Autor: Pablo Cantero

Aquesta visita ha servit com a base, en l'elaboració d'un treball mineralògic sobre aquestes explotacions de zinc, que el Grup de Treball MINDIG, al qual pertanyo, ha publicat en la seva nova web i el qual pretén ser l'inici d'una llarga sèrie d'articles sobre la mineria i mineralogia espanyola, editats en diferents llengües, castellà, basc, català, gallec, anglès i francès. Enllaçaré aquí tant la pagina del grup, com el treball en la seva versió catalana.

Enllaç de MINDIG: http://www.mindig.org/

Enllaç article MINDIG (6 idiomes): Treball MINDIG