Isabel Benet: EL VOLCÀ DE LES MEDES

Aquest volcà, situat al capdamunt de la Serra de les Medes (capçalera de la riera de Llèmena) i al sud de la comarca de la Garrotxa, forma part del poc conegut conjunt eruptiu de les valls de Llèmena i Adri constituït per altres cinc volcans com són: volcà de Granollers de Rocacorba, Puig Moner, Puig de la Banya del Boc, Clot de l’Omera i Puig d’Adri. El volcà de les Medes, però és l’únic d’aquest grup que es troba dins els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’únic amb la qualificació de Reserva Natural.

La Vall de Llèmena, oberta a llevant, està en plena Serralada Transversal on predominen les falles distensives d’orientació NW-SE que van compartimentar-la en blocs i van afavorir l’efusió de magma ara fa uns 100.000 anys.

Aquests volcans, junt amb els de la veïna Vall d’Hostoles, no són tan coneguts com els volcans d’Olot degut al fet que, en ser més antics, es troben més erosionats, la qual cosa fa que siguin més difícils de reconèixer. En alguns casos ja no es conserva l’edifici volcànic i el que en resta són les colades de lava (Ex: Puig Monner).

El volcà de les Medes es va formar per l’activitat d’una falla, subordinada de la falla d’Amer, que afecta els conglomerats, gresos i margues grises del Bartonià (Eocè superior). En el volcà de les Medes poden identificar-se dos edificis volcànics del tipus “con d’escòries”: el Puig Rodó al nord i el Puig de les Medes al sud, que té forma de ferradura en esberlar-se el cràter durant la sortida de la lava, la qual va escampar-se pels actuals camps de conreu de l’abandonat Mas de les Medes, i va descendir per la vall fins més enllà de Sant Aniol de Finestres.

L’activitat volcànica fou de tipus estrombolià, això és: una primera fase explosiva durant la qual es van acumulant piroclastes, o magma esmicolat per desgasificació (com quan s’obre una ampolla de cava) i també fragments de la roca encaixant que el conducte volcànic ha hagut de travessar abans de sortir a la superfície, així com també fragments de les parts més profundes de la cambra magmàtica. A aquests materials se’ls anomena “enclaus”. Els piroclates, segons la mida, es classifiquen com a:  cendres (els més fins), lapilli (o gredes), i bombes (els més grollers).

Bomba volcànica

Aspecte de les gredes

Tots aquests materials s’acumulen al voltant de la boca del cràter i formen un edifici de forma cònica. Molts volcans aturen la seva activitat en aquest punt, deixant així un con d’escòries com és el cas del Puig Rodó; però n’ hi ha que tot seguit, durant la fase efusiva,  expulsen una colada de lava que generalment destrueix un dels flancs del con i donen com a resultat el característic edifici en forma de mitja lluna, com és el cas del Puig de les Medes.

Vista del volcà des de la Serra de les Medes

La lava d’aquests volcans és de caràcter primari, o bàsic, ja que es tracta de basalts i basanites, roques alcalines (amb percentatges elevats de sodi i potassi) amb dèficit de quars (entre el 45 i el 55%). Això és degut al fet que el magma, procedent del mantell superior, assoleix la superfície ràpidament (en qüestió d’hores) i per això no té temps per a diferenciar-se ni formar grans cristalls, encara que poden trobar-se fenocristalls d’olivina formats durant les primeres etapes de cristal·lització.

Enclau de fenocristalls d'Olivina

Pujant per la vall pot observar-se com la lava basàltica d’aquest volcà, en refredar-se, es trenca un forma de boles (disjunció esferoidal) i no ho fa en les típiques columnes que poden veure’s al cingle de Castellfollit de la Roca.

disjunció esferoidal

Per a més informació sobre l’itinerari d’accés a aquest volcà, podeu consultar l’article “Incursió al Puig de les Medes” (març 2011) a centrealiga.blogspot.com

Bibliografia:

- Pujadas,A., Pallí,Ll., Brusi,D. i Roqué,C.; “El vulcanisme de la Vall de Llèmena”; Ed.Area de Geodinàmica (Universitat de Girona); 1997

- Mallarach,J.M. i Riera,M.; “Els volcans olotins i el seu paisatge”; Ed.Serpa; 1981

- Història Natural dels Països Catalans; Vol II (Geologia II); pp.360-368; Ed. Enciclopèdia Catalana; 1992

- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya; E: 1:50.000; núm.19 (Garrotxa); Ed. Institut Cartogràfic i Institut Geològic de Catalunya; 2006