Fites de l’evolució biològica extretes de l’exposició “La història més bella del Cosmos” que pot veure’s al Cosmocaixa. L’abreviatura Ma són milions d’anys.
• 4.600 Ma- Neix el Sistema Solar a partir d’una supernova de la qual encara ens arriben fragments en forma de meteorits, com el que està exposat que va caure l’any 1969 a Pueblito de Allende (Mèxic) procedent del cinturó d’asteròides. Es tracta d’una condrita amb una edat de 4.550 Ma
• 3.850 Ma- Neix la vida amb les primeres cel·lules amb membranes que separen l’interior de l’exterior i que són capaces de trasformar l’energia química o lumínica i reproduir-se.
• 3.600 Ma- Neixen els ecosistemes amb els primers bacteris (els èssers vius més senzills) que s’organitzen en colònies d’estromatòlits.
• 2.500 Ma- Neix l’atmosfera de la mà dels cianobacteris que fixen el CO₂, per fotosíntesi, alliberant O₂ que oxida el ferro formant els dipòsits de ferro bandejat com els que es troben a Hamersley Range (oest d’Austràlia).
• 2.100 Ma- Les cel·lules procariotes (sense nucli) evolucionen a eucariotes (amb nucli) a partir de la incorporació d’altres cel·lules en simbiòsi (mitocondries, cloroplasts…). Les algues brunes són les primeres que es reprodueixen sexualment cosa que comporta, per primer cop, la mort dels progenitors. L’alga Gryparia és la més antiga de totes.
Grypparia spiralis, Paleoproterozoic (2.200Ma), Palmer (Michigan), EEUU
• 600 Ma- Els primers èssers pluricel·lulars eren només una colònia de cel·lules poc diferènciades. A la fauna d’Ediacara (sud d’Austràlia) ja es veu, però, una evolució cap a la formació de teixits i sistemes d’organs en animals de cos tou.
• 530 Ma- El Fanerozoic marca l’inici de l’aparició dels escuts protectors que promocionen l’anomenada “Explosió Càmbrica” de la qual es té una bona representació a la Formació Burguess Shale a la Columbia Britànica (Canadà).
• 510 Ma- Apareixen els primers vertebrats. Uns dels peixos més antics són els del gènere Lasarius, agnats o sense mandibules, avantpassats de les actuals llampreses que succionaven el fons marí a la recerca de matèria orgànica i petits vertebrats. Tal vegada es tracti dels primers depredadors.
• 445 Ma- Les algues verdes que creixien als marges de les maresmes, conquereixen la terra ferma a partir d’una cutícula que les protegeix de la deshidratació i els hi dóna rigidesa a l’estructura interna la qual cosa els permet de mantenir-se dretes convertint-se en les primeres plantes vasculars que encara no tenien fulles però sí espines.
• 435 Ma- Els primers peixos mandibulats van evolucionar a partir dels agnats a principis del Paleozoic (Silurià) per una modificació del darrer arc branquial. Els representants més antics van ser els placoderms que poseïen unes armadures òssies frontals.
Bothriolepis sp., Devonià superior (Rússia)
reconstrucció
• 425 Ma- Els euriptèrids eren artròpodes aquàtics, emparentats amb els actuals escorpins, que es van veure obligats a deixar el mar i a remuntar els rius degut a la pressió que exercien els peixos mandibulats.
Eurypterus remipes, Silurià (Nova York) EEUU
• 370 Ma- Els avantpassats dels anfibis cal buscar-los en els peixos d’aletes lobulades (aquelles que presenten ossos enlloc de radis) que són els parents dels actuals celacants. Els primers anfibis serien peixos d’aigua dolça que es devien traslladar de bassa en bassa com ho fan avui els dipnous pulmonats.
Platycephalicthys sp, Devonià superior (Rússia)
reconstrucció
• 360 Ma- Al principi les plantes només es reproduïen per espores, però Lepidodendron ja poseïa espores femenines (grosses) i masculines (petites) i va tenir molt d’èxit al Carbonífer, època en la que apareixen la Trigonocarpus que ja té autèntiques llavors formades per la fecundació de l’òvul femení pel pol·len masculí donant lloc així a les plantes pteridosmermes que van progressar molt durant el Permià (finals del Paleozoic).
Escorça de Lepidodendron, Carbonífer superior (Lleó)
• 330 Ma- La innovació de l’ou amniota, amb closca porosa que permet l’intercanvi de gasos sense perdre líquid, va permetre als rèptils d’abandonar el mitjà aquàtic. Els rèptils més antics són els anàpsids dels quals les tortugues són seus els representants actuals.
Captorhinus aguti; Permià inferior; Oklahoma (EEUU)
• 315 Ma- Els primers insectes van aparèixer durant el Devonià, fa uns 400 Ma, però és durant el Carbonífer superior quan apareixen els insectes alats. La libel·lula Meganeura podía tenir l’envergadura d’una gavina.
Caloneura dowsoni, Carbonífer sup, Montceau-les-Mines (França). Prèstec del Dr.André Nel
• 245 Ma- Es pensa que els mamífers descendeixen d’un grup de rèptils anomenats cinodonts durant el Triàsic (inicis del Mesozoic). La gran innovació és la posició de les potes sota el cos i no als costats, típica dels rèptils.
Reconstrucció de Thrinaxodon liorhinus, Triàsic inferior (Sudàfrica)
• 230 Ma- L’ancestre dels dinosaures podria ser que fos l’Ornithosuchus del Triàsic, amb les potes sota el cos com els mamífers. De dinosaures els hi havia de dos tipus:
-els sauròpodes, que es movien amb quatre potes
-els teròpodes, que eren bípedes
Els prosauròpodes es desplaçaven amb quatre potes però quan havíen de còrrer ho feien amb dues.
• 220 Ma- A finals del Triàsic els rèptils alcen el vol i són els primers vertebrats a fer-ho. Els pterosaures no són dinosaures tot i que comparteixen un avantpassat comú. Els pterosaures adults podíen assolit els 7m d’envergadura i eren més aviat planadors.
Anhanguera piscator, Albià (Cretaci inf.), Santana do Carirí (Brasil)
• 205 Ma- Les cicadàcies, els ginkgos I les coníferes són les plantes típiques d’àquesta època i que encara existeixen. L’araucària és la conífera més antiga, existeix des del Juràssic, i totes elles són gimnospermes això és que confíen la seva pol·linització a l’acció del vent.
• 170 Ma- Aquesta és l’època daurada dels dinosaures. Els sauròpodes són animals de grans dimensions, així l’Apatosaure (o Brontosaure) podia medir 24 metres i pesar 35 tones, però el que s’emporta la palma va ser el Braquiosaure que amb els seus 24 metres de llargada, els seus 12 metres d’alçada i les seves 75 tones de pes va ser l’animal més gros que hi ha hagut mai a la Terra.
• 150 Ma- Les aus van evolucionar a partir dels Dromeosaures, que eren uns dinosaures corredors.
Confuciusornis sanctus, Juràssic sup.- Cretaci inf., Liaoning (Xina)
• 125 Ma- Neixen les plantes amb flors, o angiospermes i al mateix temps apareixen els insectes socials, molts d’ells encarregats de pol·linitzar-les. El gènere Ranunculus és un dels més antics.
Ranunculus ferreri, Cretaci inf. (Montsec, Lleida). Prèstec d'Antoni Lacasa.
• 100 Ma- Els peixos actuals (o teleòstis) apareixen a finals del Triàsic, fa uns 220 Ma, però és durant el Cretaci que es converteixen en el grup de vertebrats més divers.
• 75 Ma- És l’època que registra el pas dels darrers dinosaures els quals van desaparèixer, junt amb altres grups, a l’última gran extinció ara fa 65 Ma, i que marca el final del Mesozoic.
• 50 Ma- El buit que deixen els dinosaures és ràpidament ocupat pels mamífers que en poc temps conquereixen tots els nínxols ecològics.
• 2,5 Ma- Apareixen els primers homínids del gènere Homo.
• 0,05 Ma- Durant les glaciacions del Quaternari, els animals més grossos suporten millor les condicions de fred extrem degut a que el volum (responsable de produir escalfor) creix més ràpidament que la superfície exposada (per on es perd el calor). El millor exemple d’aquesta època és l’ós cavernari (Ursus spelaeus), sovint caçat per l’home del Paleolític.
Ursus spelaeus, Plistocè (Rússia)
Aquí finalitza aquest breu repàs per les més importants fites de l’evolució biològica. Esperem que us hagi agradat i que aneu a visitar l’exposició, si és que encara no ho heu fet.
NOTA: Totes les fotografies pertanyen a exemplars exposats a la mostra. Disculpeu la mala qualitat d’algunes d’elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada