Article extret del llibre:“Els fòssils. A la recerca del temps perdut” de Jordi Agustí; Col. l’Esparver Ciència; Ed. la Magrana; Barcelona 1995.
• MONT-RAL - ALCOVER: En aquest sector, la fàcies Muschelkalk superior presenta unes característiques especials ja que es tracta de dolomies litogràfiques ocres dipositades en unes cubetes, delimitades per uns esculls fòssils, de fons anòxics i amb aigües tranquil·les i relativament profundes , en els quals poden trobar-se exemplars d’una fauna pròpia de mar obert, com per exemple el notosaure Lariosaurus balsami (de 80 cm); el Pisanosaurus, rèptil que comença a recordar els plesiosaures encara que aquests procedeixen dels notosaures; els crossopterigis, peixos d’esquelet ossi com Alcoveria brevis; els Condristis, peixos ossis amb radis a les aletes; així com limoloideus, crancs i holotúries.
Perleidus giganteus (còpia)
• SANTA MARIA DE MEIÀ (la Cabrua i la Pedrera): A les calcàries litogràfiques del Cretàci inferior d’aquest sector, s’han trobat més de 50 espècies d’animals que en bona part són peixos crossopterigis de l’espècie Holophagus leridae; holòstids dels gèneres Caturus i Ophiopsis així com les espècies Lepiotes ilergetis, Urocles woodwardi, Vidalmina catalaunica, Notagogus ferreri i Propterus vidali; els teleostis (o peixos moderns) de les espècies Leptolepis crusafonti, Rubiesichtys gregalis i Anaethalion vidali.
També es troben granotes, llangardaixos, cocodrils i un esquelet fragmentat d’una au primitiva (Noguerornis gonzalezi) i diverses plomes. Així mateix s’han trobat restes d’ iguanodonts, dinosaures que vivien en un paisatge on dominaven les gimnospermes (pins, avets, sequoies), i també restes de mamífers herbívors.
També es troben granotes, llangardaixos, cocodrils i un esquelet fragmentat d’una au primitiva (Noguerornis gonzalezi) i diverses plomes. Així mateix s’han trobat restes d’ iguanodonts, dinosaures que vivien en un paisatge on dominaven les gimnospermes (pins, avets, sequoies), i també restes de mamífers herbívors.
Amiopsis woodwardi, Fontllonga
Pinya, la Cabrua
• CONCA D’ISÀBENA (la Boixedar, Capella, les Badies, Güell i Castigaleu): Durant l’Eocè inferior, en aquest sector hi predominava una flora de caràcter tropical on destacava la presència de primats de règim alimentari omnívor, com els lemúrids del gènere Adapis. També s’hi troben els primers avantpassats dels grans herbívors com són els gèneres Phenacodus, Purgatorius i Lophiodon del grup dels tapirs; els èquids Pachynolophus, que compartien hàbitat amb els creodonts (placentaris carnívors)del gènere Proviverra, del qual es van originar els cetacis.
• CONCA DE TREMP (Sossís i Roc de Santa): Durant l’Eocè superior, encara hi havien les condicions de temperatura i humitat necessàries per a mantenir una selva tropical al sí de l’arxipèlag europeu. Així es continua trobant el gènere Adapis i d’altres com Microchoerus i Necrolemur ( parent dels actuals tàrsids del sudest asiàtic) que vivien als arbres amb rosegadors del gènere Treposciurus, semblats als actuals esquirols. Els grans herbívors estaven representats pels paleotèrids de l’espècies Paleotherium magnum i P.crusafonti.
• TÀRREGA (el Talladell): En aquest jaciment s’escenifica el gran canvi climàtic que hi hagué a finals de l’Eocè i inicis de l’Oligocè, quan una glaciació al pol sud va acumular molta aigua en forma sòlida i el nivell del mar va baixar dràsticament, connectant així l’arxipèlag europeu a terra ferma, per la qual cosa un seguit de migracions van acabar amb la fauna endèmica.
Els lemúdids i els tàrsids desapareixen definitivament d’Europa, encara que la seva extinció és deguda segurament a la substitució dels boscos tropicals per boscos més temperats, separats per extenses sabanes, on predominaven les gramínies, amb alternància de períodes plujosos i secs. És destacable l’arribada de nous rosegadors com són els veritables esquirols, castors i hàmsters així com l’aparició del petit Cainotherium del grup dels porcs senglars.
Els paleotèrids de l’Eocè són desplaçats pels primers rinoceronts, senglars primitius i animals semblants als hipopòtams, com Elomeryx cluai. Els creodonts són desplaçats, al seu temps, per carnívors més grans, com Amphicyon (de la família dels llops), guineus i mustèlids del gènere Plesictis. A més, en aquest jaciment s’ha trobat abundant flora dipositada als llacs que hi havien a la Conca de l’Ebre on hi vivien cocodrils dels gèneres Diplocynodon i Hispanochampsa. És a finals de l’Oligocè quan les faunes a Europa es fan més diversificades arribant al seu màxim durant el següent període: el Miocè.
Els lemúdids i els tàrsids desapareixen definitivament d’Europa, encara que la seva extinció és deguda segurament a la substitució dels boscos tropicals per boscos més temperats, separats per extenses sabanes, on predominaven les gramínies, amb alternància de períodes plujosos i secs. És destacable l’arribada de nous rosegadors com són els veritables esquirols, castors i hàmsters així com l’aparició del petit Cainotherium del grup dels porcs senglars.
Els paleotèrids de l’Eocè són desplaçats pels primers rinoceronts, senglars primitius i animals semblants als hipopòtams, com Elomeryx cluai. Els creodonts són desplaçats, al seu temps, per carnívors més grans, com Amphicyon (de la família dels llops), guineus i mustèlids del gènere Plesictis. A més, en aquest jaciment s’ha trobat abundant flora dipositada als llacs que hi havien a la Conca de l’Ebre on hi vivien cocodrils dels gèneres Diplocynodon i Hispanochampsa. És a finals de l’Oligocè quan les faunes a Europa es fan més diversificades arribant al seu màxim durant el següent període: el Miocè.
El Talladell durant l'Oligocè
Brachiodus cluai, Tàrrega
Flabellaria haeringiana, Sarral
• SANT SADURNÍ D’ANOIA (els Casots): La fossa del Vallès-Penedès està relacionada amb una important fractura de l’escorça que, des del nord d’Europa, va formar també les fosses del Rhin i Roine ja durant l’Oligocè (30 Ma). La nostra fossa es va formar durant el Miocè inferior (fa uns 17 Ma) i en ella es van instal·lar amples praderies amb una fauna tipicament africana, en la que destacaven els “mastodonts”, proboscidis del grup dels elefants com Gomphotherium i Dinotherium, que s’alimentaven principalment de bulbs i tubercles que desenterraven amb els seus desenvolupats incisius.
Des d’Àfrica arriben novament primats a Europa del gènere Pliopithecus, avantpassats dels gibons, i pangolins (ossos formiguers) del gènere Teutomanis. Aquests visitants convivien amb altres d’origen asiàtic com Eotragus, l’ancestre dels bòvids, i amb cèrvols del gènere Procervulus, Lagomeryx i Acteocemas. En aquest jaciment, però,es troba un rumiant de posició taxonòmica controvertida. Es tracta de Paleomeyx, que se’l va relacionar amb les girafes però amb unes característiques més pròpies dels cèrvols. Així, de fet, ocuparia una posició intermèdia entre aquestes dues famílies. També encara es troben senglars del gènere Cainotherium, i veritables lagomorfs com Prolagus i Lagopsis del grup dels conills i les llebres. Les aigües continentals estaven poblades per rinoceronts del gènere Brachypotherium i entre els depredadors destaca encara Amphicyon i Pseudaelurus, un felí semblant a una pantera.
Des d’Àfrica arriben novament primats a Europa del gènere Pliopithecus, avantpassats dels gibons, i pangolins (ossos formiguers) del gènere Teutomanis. Aquests visitants convivien amb altres d’origen asiàtic com Eotragus, l’ancestre dels bòvids, i amb cèrvols del gènere Procervulus, Lagomeryx i Acteocemas. En aquest jaciment, però,es troba un rumiant de posició taxonòmica controvertida. Es tracta de Paleomeyx, que se’l va relacionar amb les girafes però amb unes característiques més pròpies dels cèrvols. Així, de fet, ocuparia una posició intermèdia entre aquestes dues famílies. També encara es troben senglars del gènere Cainotherium, i veritables lagomorfs com Prolagus i Lagopsis del grup dels conills i les llebres. Les aigües continentals estaven poblades per rinoceronts del gènere Brachypotherium i entre els depredadors destaca encara Amphicyon i Pseudaelurus, un felí semblant a una pantera.
Paisatge del Miocè
Brachipotherium aurelianense, Rubí
• VALLÈS-PENEDÈS (Sant Quirze del Vallès, Can Mata, Viladecavalls, Hostalets de Pierola, Castell de Barberà, Can Feliu, Can Ponsic i Can Llobateres): En aquests jaciments es troben faunes pertanyents al Miocè mig i superior que van donar lloc a l’establiment del pis, de definició local, anomenat “Vallesià”. Durant aquest període, l’estructura bàsica de l’ecosistema pràcticament no ha variat: apareixen mastodonts del gènere Tetralophodon i Aceratherium (d’hàbits aquàtics). Lartetotherium estaria proper al rinoceront mentre que Chalicotherium estaria més proper als cavalls.
Destaquen els cèrvols Micromeryx, Stephanocemas i Euprox així com els senglars Listriodon i Hyotherium. Entre les bòvids estaven Protragocerus i Miotragocerus i encara persistia el cànid Amphicyon. Entre el grup de les hienes destaca Progenetta que seria més caçador que carronyaire. En aquesta època apareixen per primer cop els felins anomenats “dents de sabre”, amb els seus ullals característics, com Sansanosmilius, però hi ha d’altres carnívors de mida més petita com els mustèlids Circamustela i Marcelia, i els teixons Palaeomeles, Plesiomeles i Taxodon. També estan les llúdries Paralutra i Limnonyx.
Els petits rosegadors estan representats pels hàmsters i els lirons, i a la vora dels estanys hi vivien castors dels gèneres Chalicomys i Monosaulax. Entre els pobladors dels arbres estaven els esquirols del tipus Albanensia i Miopetaurista i també primats com Pliopithecus i Dryopithecus, el primer dels quals va ser trobat a la conca de la Seu d’Urgell l’any 1914. A tot aquest conjunt cal afegir l’arribada, al Miocè superior, de l’èquid Hipparion, ja plenament adaptat a la cursa i que procedia d’Amèrica del nord i Àsia. També arriben els primers giràfids, com Palaeotragus, el gran felí “dents de sabre” Machairodus, i els veritables óssos Ursavus, Protursus i Indarctos, que es desenvolupaven en un entord de bosc subtropical anomenat “Laurisilva” amb clima d’estius càlids i humids i hivers suaus i secs.
Destaquen els cèrvols Micromeryx, Stephanocemas i Euprox així com els senglars Listriodon i Hyotherium. Entre les bòvids estaven Protragocerus i Miotragocerus i encara persistia el cànid Amphicyon. Entre el grup de les hienes destaca Progenetta que seria més caçador que carronyaire. En aquesta època apareixen per primer cop els felins anomenats “dents de sabre”, amb els seus ullals característics, com Sansanosmilius, però hi ha d’altres carnívors de mida més petita com els mustèlids Circamustela i Marcelia, i els teixons Palaeomeles, Plesiomeles i Taxodon. També estan les llúdries Paralutra i Limnonyx.
Els petits rosegadors estan representats pels hàmsters i els lirons, i a la vora dels estanys hi vivien castors dels gèneres Chalicomys i Monosaulax. Entre els pobladors dels arbres estaven els esquirols del tipus Albanensia i Miopetaurista i també primats com Pliopithecus i Dryopithecus, el primer dels quals va ser trobat a la conca de la Seu d’Urgell l’any 1914. A tot aquest conjunt cal afegir l’arribada, al Miocè superior, de l’èquid Hipparion, ja plenament adaptat a la cursa i que procedia d’Amèrica del nord i Àsia. També arriben els primers giràfids, com Palaeotragus, el gran felí “dents de sabre” Machairodus, i els veritables óssos Ursavus, Protursus i Indarctos, que es desenvolupaven en un entord de bosc subtropical anomenat “Laurisilva” amb clima d’estius càlids i humids i hivers suaus i secs.
Hipparion catalaunicum, Piera
Tetralophodon longirostris, Polinyà
• ROSSELLÓ (Serrat del Vaquer) - EMPORDÀ (Cornellà del Terri): Després de la crisi vallesiana, durant la qual van desaparèixer moltes espècies i d’altres es van veure notablement reduïdes, s’inicia el Pliocè amb un clima encara subtropical en el que subsisteixen els èquids, giràfids, tapirs, rinoceronts i mastodonts, de l’espècie Anacus arvernensis, un petit ós Ursus rusciniensis, i felins “dents de sabre” del gènere Megantereon.
Per aquesta època arriben, procedents d’Àsia, els primers múrids (rates i ratolins) que van desplaçar la resta de rosegadors. A meitat del Pliocè es va produir el primer refredament important, per la qual cosa van desaparèixer els tapirs i els giràfids i entraren els primers mamuts de l’espècie Mamuthus meridionalis, i els cavalls d’un sol dit com Equus stenonis. La primera glaciació, però es va produir fa 1.800.000 anys, amb la qual s’inicia el Plistocè.
Per aquesta època arriben, procedents d’Àsia, els primers múrids (rates i ratolins) que van desplaçar la resta de rosegadors. A meitat del Pliocè es va produir el primer refredament important, per la qual cosa van desaparèixer els tapirs i els giràfids i entraren els primers mamuts de l’espècie Mamuthus meridionalis, i els cavalls d’un sol dit com Equus stenonis. La primera glaciació, però es va produir fa 1.800.000 anys, amb la qual s’inicia el Plistocè.
• EMPORDÀ (Incarcal, Crespià) - PLA DE L’ESTANY (la Bòvila Ordis): Amb les oscil·lacions climàtiques pròpies del Quaternari, apareix una fauna caracteritzada per la presència de bisons, cèrvols de grans banyes, com Megaceros; felins “dents de sabre” com Homotherium crenatidens i els habituals Mamuthus meridionalis, Equus stenonis i el rinoceront Stephanorhinus etruscus. També hi havia la hiena més gran que mai ha existit, Pachycrocuta brevirostris, d’hàbits carronyaires, així com l’avantpassat dels óssos que després van viure a Europa (Ursus etruscus).
•TALTEÜLL (la Cova de l’Aragó) - PLA DE L’ESTANY (Pla de la Formiga i Coves de Serinyà): El Plistocè mig i superior, que es va inciar fa entre 900.000 i 700.000 anys, es va produir una substitució de l’anterior fauna per una de més temperada i així trobem restes d’ Elephas antiquus, de Bos primigenius, de Cervus elaphus i d’un xai salvatge de l’espècie Ovis amon.
Entre els carnívors, la hiena tacada (Crocuta) substitueix l’anterior de morro curt i apareix l’Ursus deningeri d’hàbits frugivors. El més interessant d’aquesta època són els primers testimonis de presència humana a Europa: es tracta de l’”Home de Talteüll”, una forma evolucionada d’Homo erectus, el qual es va originar a l’Àfrica fa 1.600.000 anys a partir d’Homo habilis. Ja al Plistocè superior torna a cobrir-se mitja Europa de gel i apareix Mammuthus primigenius, que coexisteix amb rinoceronts llanuts (Coelodonta antiquitatis), el lleó de les cavernes (Panthera spelaea) i l´ós de les cavernes (Ursus spelaeus) així com el felí “dents de sabre” del gènere Smilodon i l’”Home de Neanderthal” que es va originar a Euràsia fa 100.000 anys i que tenia una indústria lítica anomenada “musteriana”.
Al mateix temps, però, a l’Àfrica apareixia un altre tipus humà; ens referim a l’“Home de Cromanyó”,que va arribar a Europa fa 40.000 anys i que tenia una indústria lítica més avançada anomenada “aurinyaciana” i que ràpidament es va fer l’amo del món, sobretot quan, ara fa 12.000 anys, van desaparèixer els gels i els seus biotops... mai Europa havia estat tan buida d’animals!
NOTA: Fotos d'exemplars i làmines exposades al Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Entre els carnívors, la hiena tacada (Crocuta) substitueix l’anterior de morro curt i apareix l’Ursus deningeri d’hàbits frugivors. El més interessant d’aquesta època són els primers testimonis de presència humana a Europa: es tracta de l’”Home de Talteüll”, una forma evolucionada d’Homo erectus, el qual es va originar a l’Àfrica fa 1.600.000 anys a partir d’Homo habilis. Ja al Plistocè superior torna a cobrir-se mitja Europa de gel i apareix Mammuthus primigenius, que coexisteix amb rinoceronts llanuts (Coelodonta antiquitatis), el lleó de les cavernes (Panthera spelaea) i l´ós de les cavernes (Ursus spelaeus) així com el felí “dents de sabre” del gènere Smilodon i l’”Home de Neanderthal” que es va originar a Euràsia fa 100.000 anys i que tenia una indústria lítica anomenada “musteriana”.
Mammuthus primigenius, Sant Cugat del Vallès
Al mateix temps, però, a l’Àfrica apareixia un altre tipus humà; ens referim a l’“Home de Cromanyó”,que va arribar a Europa fa 40.000 anys i que tenia una indústria lítica més avançada anomenada “aurinyaciana” i que ràpidament es va fer l’amo del món, sobretot quan, ara fa 12.000 anys, van desaparèixer els gels i els seus biotops... mai Europa havia estat tan buida d’animals!
NOTA: Fotos d'exemplars i làmines exposades al Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada