divendres, 20 de maig del 2011

Jorgina Jordà: MINERALEXPO SANT CELONI

Diumenge, 8 de Maig 2011



Per si algú no ho coneix us diré que a la Fira de Sant Celoni s'hi poden trobar minerals, fòssils, elements relacionats amb la natura, elements de guarniment i gemmes fetes de matèries minerals (collarets, polseres, pedres tallades…). O sigui una mica de tot però majoritàriament minerals.

És la fira de minerals més antiga d’Espanya, i com cada any va ser un èxit, no sé si de vendes però sí de gent, a estones no es podia donar un pas.


Per tant nosaltres vàrem optar per anar-hi aviat i poder observar totes les novetats, saludar amics i companys que no s'ho vam voler perdre.

Segons ens van comentar alguns dels minerals exposats ja venien de Fires anteriors i que ningú havia pogut o volgut comprar, també pel que sembla encara que hi havien preus de tot com sempre, alguns eren força elevats.

Com a novetat i el que més em va agradar va ser que l'estand de Joan Font de Santpedor portava a més de les conegudes Epidotes i Axinites de Tremp Microclina Sericita del mateix lloc, Giobertita negra magnesita i Leucoxeno pseudoilmenita de les ofites de Pont de Suert, tot molt interessant.

Estand Joan Font

Microclina-sericita de Tremp

Altres expositors força coneguts que vaig poder saludar són en Joan Vinyals amb les seves capsetes que portava una gran representació de minerals catalans i d'Espanya a bon preu, Eugeni Bareche i la seva dona Rosa amb més material de Vietnam, restes de col·leccions antigues i per als amants de fer sistemàtica, els seus calaixets plens de minerals amb noms poc coneguts que de vegades m'agrada repassar.

Esfalerita, Mina Rucheng, Hunan, Xina

Barita, Perú

El Grup Mineralògic Català, ànima de la Fira, amb la Revista de Minerals, noves publicacions, organitzador dels premis a la millor peça de la Fira, al millor conjunt mineralògic, la Travessa Mineralògica, van aconseguir que continuï essent una Fira de referència entre els aficionats.

Aixo és tot, i com a la Fira de Sants, si podeu, val la pena anar-hi encara que sigui una vegada.

Fotos 1-4: Agustí Asensi. Fotos: 5-6: Juan María Pérez Samper.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada