Amics del Museu: EL MUSEU DEL MAMUT DE BARCELONA

Aprofitant una amable invitació, el meu fill i jo ens hem acostat a aquest museu dedicat a l’animal més emblemàtic de l’Edat del Gel: el Mamut, proboscidi fòssil de grans dimensions que va viure a Europa, Amèrica del Nord i Àsia durant el darrer període glaciar, i que va ser contemporani de l’home que el va pintar a les coves i el va caçar, essent aquesta una de les possibles causes de la seva extinció. El més caracteristic d’aquest animal eren les seves grans defenses corbades de les quals s’extreu, avuí dia, el vori amb el que es fabriquen joies i peces d’artesania.

En aquest museu s’exhibeixen òssos, pel i pell de mamuts, i d’altres animals, conservats en condicions extraordinàries al permafrost de Sibèria. Aquest museu és quasi del tot interactiu, això vol dir que totes les peces exposades es poden tocar excepte aquelles que estan en vitrines o que un cartell ens adverteix de no tocar-les. També es poden fer fotos.

Encara que el protagonista indiscutible és el Mamut, en aquest museu es fa un repàs de la fauna de grans mamífers que poblaven aquestes regions durant el Plistocè. Així, el principal que es pot veure és: un crani d’Ant (Alces alces) amb una gran cornamenta, els esquelets complets d’un Bou mesquer (Ovibos moschatus), d’un Bisó (Bison priscus), d’un Rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis), d’un Ós de les cavernes (Ursus spelaeus) i d’un Mamut (Mammuthus primigenius), així com un crani, dents i mandíbules del Cavall del Lena (Eqqus lenensis), avantpassat, segons sembla, de l’actual cavall de Iacutia. Alguns dels esquelets van acompanyats d’una reconstrucció, a escala, de l’aspecte que tindría l’animal en vida. També hi ha reconstruccions d’un felí “dents de sabre” i d’un home i un nen de l’Edat del Gel, acomanyats d’algunes puntes de fletxa de silex i estris d’os, però sense especificar-ne la procedència.

Cada exemplar va acompanyat d’un plafó, només en castellà, on s’explica, entre d’altres coses, l’ambient on es movien i els seus hàbits alimentaris. Un altre plafó ens assabenta de les troballes de mamuts i d’altres animals al jaciment de Can Guardiola de Viladecans així com d’altres localitats de la península on s’han trobat restes d’aquesta època. També hi ha un audiovisual  on es recrea, digitalment, la vida i costums d’un ramat de mamuts així com de les tècniques de caça de l’home primitiu.

El que m’ha semblat més interessant  ha estat la reproducció de la mòmia d’una cria de mamut (anomenada Lyuba) que es va trobar a la península de Yamal, l’any 2007, i que va resultar tenir 40.000 anys d’antiguitat. Va acompanyada d’un video molt interessant, però que s’ha de veure dempeus, sobre les causes de la mort i posterior enterrament i conservació. El video també ens assabenta de la tasca de l’equip de científics que es va fer càrrec del seu estudi amb l’ajut de les més modernes tècniques d’investigació, i  tot això amenitzat amb música “molt d’aquest país”.

Finalment, una part molt important d’aquest museu l’ocupa la botiga on es poden comprar, a més dels típics records relacionats amb el món del mamut, òssos, ullals, joies i veritables obres d’art tallades en vori, procedent de Iacutia i amb certificat d’antiguitat, pels, asseguren, millors artesans de Sibèria. Val la pena de veure-les, ja que comprar-les no està a l’abast de qualsevol, encara que hi ha preus molt variats.

El museu, però, no pot evitar de tenir un cert àire folklòric donada la seva ubicació al carrer Montcada, en ple Barri Gòtic i molt aprop del Museu Picasso on, diàriament, hi circulen milers de turístes. El museu ocupa els baixos d’un antic palau medieval (la Casa de la Custòdia),en el que encara es poden veure arcs, capitells i colummes que, afortunadament, s’han conservat.

Als sostres s’hi han reproduït  les pintures rupestres que es troben a la cova d’Altamira.

Des d’aquí us animo a vistar aquest petit i curiós museu.

Per a més informació, consulteu la seva pàgina: www.museudelmamut.com