dilluns, 28 de març del 2011

Isabel Benet: MANIPULACIONS I FALSIFICACIONS DEL MÓN MINERAL

A la 32ª edició del Saló Internacional de Minerals, Fòssils i Joieria Expominer, celebrat els dies 19 al 21 de Novembre de 2010, es va poder veure una exposició molt didàctica sobre manipulacions i falsificacions en l’àmbit del comerç d’expemplars tant de minerals com de fòssils, amb mostres molt significatives i explicacions força detallades.

Els nostres consocis i col·laboradors Joan Corbacho i Joan Antoni Vela, ja ens assabentaven d’aquest fet en dos interessants articles apareguts a Batalleria núm.13 (2007) i núm.14 (2009), en el que s’especificaven els antecedents, tipologíes i mètodes de detecció de les falsificacions que es duen a terme al Marroc i nord d’Àfrica, sobretot de trilobits però també d’altres fòssils.

Trilobits reconstruïts

Ja des de ben antic s’ha intentat d’imitar l’ambre. El quars citrí era “confós” amb el topaci.

La història de les falsificacions, però, comença al segle XVIII quan a J.B.A.Beringer, professor afeccionat a la Paleontologia, els seus companys li varen “preparar” una sèrie d’exemplars per tal de mofar-se d’ell. També és ben conegut el frau de “l’Home de Piltdown” que va ser “trobat” el 1912 en aquesta localitat anglesa; durant molt de temps es va considerar la baula entre homes i “monos” per tal que Europa fos considerada el bressol de la humanitat. L’any 1935 es va descobrir l’engany que consistia en un muntatge entre el crani d’un humà modern i la mandibula d’un goril·la actual; l’autor roman encara en l’anonimat.

Avuí dia els comerciants per tal de satifer la creixent demanda i fer més atractiu el seu producte, escalfen, tenyeixen, enganxen, reconstrueixen i fins i tot fabriquen els exemplars amb els materials i les tècniques més sofisticades. En aquesta exposició d’Expominer s’han pogut veure alguns exemples de fins on es pot arribar quan s’uneixen la picaresca, l’afany de col·leccionista i el desconeixement d’allò que tenim entre mans:

• Escalfant ametistes a 475ºC s’obtenen preciosos quars citrins i sotmetent el cristall de roca a radiacions s'obté quars fumat.

Ametista (esquerra) i quars citrí (dreta)

Quars fumat obtingut per radiació

• La Howlita (borosilicat de calci), de color gris perla, accepta bé les tincions;per aquest motiu es tenyeix de blau per simular turquesa.

Turquesa "fabricada"

• A Austràlia incorporen colorants a certes llacunes on es diposita guix, per d’obtenir exemplars amb tonalitats més atractives, però falses.

• Amb resines, tipus cronalita, es fabriquen bonics cristalls utilitzats en els ensenyaments de Gemmologia, però,a voltes, aquestes “gemmes” poden passar per autèntiques.

• El més espectacular de l’exposició foren les “geodes de galena” que es fabriquen al Marroc per als turistes. Normalment, es buida una geoda natural i s’omple de galena, però de vegades fins i tot la “geoda” es fabrica amb resina.

• Amb una sol·lució sobresaturada de sulfat de coure s’obtenen bells cristalls que podrien passar com a calcantita natural.

• El copal (resina orgànica industrial) s’utilitza per a fabricar ambre. Llavors, s’introdueixen insectes i plantes actuals. S’exposava un exemplar que contenia un parell d’escorpins en actitut d’atacar-se!

• Les fulgurites són tubs de sorra solidificada que poden trobar-se als deserts com a conseqüència de l’impacte de llamps. Però molts fan passar com a fulgurites els nius de tèrmits que aquests insectes fabriquen a l’unir grans de sorra.

• Ara que els meteorits fan forrolla… qualsevol “pedrota” pot tenir un origen extraterrestre, com ara còdols ferruginosos polits pel riu Mekong i comercialitzats pels xinesos; còdols foradats deguts a l’erosió diferencial; escòries de fundició o cagaferro; o roques ferruginoses polides pel vent del desert.

Entre els països més falsificadors estan la Xina, el Marroc, Rússia, l’Índia, Mèxic… Per això, en aquesta exposició es feia especial avís a les persones que tenen intenció de comprar quelcom, s’assessorin i ho facin en establiments i venedors de confiança.

NOTA: Els exemplars de les fotografies són d’una col·lecció particular.

Extret del Butlletí intern núm.67

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada