diumenge, 25 d’agost del 2024

Amics del Museu: Taller de Geologia a Santorens

Al poble de Santorens (o Sant Orenç) la tarda del passat 17 d’agost,  dins dels actes de la seva Festa Major, va tenir lloc un Taller de Geologia dirigit a tothom qui volgués participar. Aquest petit nucli de la Ribagorça aragonesa es troba entre Sopeira i Pont de Suert, enmig d’una conca rodejada de muntanyes i a mig aire de la vall del Noguera Ribagorçana, aquí retingut pel pantà d’Escales.

Santorens des del Serrat de Sant Salvador

Programa “de actos y festejos”

A l’hivern és un poble molt tranquil però per les vacances s’omple d’estiuejants amb moltes ganes de fer coses i per això va sorgir la idea del Taller de Geologia, per a donar a conèixer als seus habitants els tipus de roques que els envolten.

Santorens de de la Serra de Sis

Així la geòloga Isabel Benet, amb l’inestimable ajut d’en Ventu Amorós, la Montse Cercós, en Quim Massanés, la Montserrat Garcia i en Xavier Benito, van engegar aquest “projecte” amb molta il·lusió i empenta.

Photocall dels “promotors” del taller

L’activitat es va fer als afores del poble, al bonic indret conegut com la Bassa del Pusso on hi ha una font intermitent sobre la qual hi descansa ajagut un salze monumental. Damunt les tres grans taules de pedra que hi ha, la Isabel va distribuir tots els materials del taller: mostres de mà de diverses roques i minerals presents a la zona, uns mapes geològics per pintar, i uns trencaclosques de goma eva per unir i separar continents a voluntat.



Després de les degudes presentacions, la Isabel, vestida amb la indumentària que caracteritza els geòlegs (pantalons llargs, barret, motxilla, lupa, llibreta, brúixola, martell...), va començar l’activitat fent un aclariment sobre si Santorens està al Prepirineu o al Pirineu. Prepirineu és un terme utilitzat pels geògrafs per anomenar el conjunt de relleus (alguns de ben abruptes) que es troben davant la Serralada Pirinenca on es troben les màximes alçades. En canvi els geòlegs consideren que tots els relleus són Pirineu perquè es van formar durant el mateix procés de plegament.

Comença el taller...

Fet aquest important aclariment, la Isabel ens va donar unes breus però essencials nocions de tectònica car ens assegura que la Terra és un grandíssim puzle esfèric fet de peces (=les plaques litosfèriques) que no encaixen gens bé, de manera que mentre unes es separen, altres s’uneixen i xoquen, i d’altres freguen entre sí. Precisament a Santorens ens trobem enmig de la col·lisió de les plaques Ibèrica i Eurasiàtica i això complica molt les coses.

La Terra és un gran trencaclosques

Per a facilitar la comprensió, es fa la comparació de la formació del Pirineu amb la elaboració d’un pastís: dins un bol s’hi aboquen tots els ingredients necessaris (farina, ous, sucre, oli...) i es deixa coure al forn un cert temps. Per a la formació d’una serralada, al “bol” (=conca sedimentària) cal abocar, durant milions d’anys, els “ingredients” (sorra, argila, còdols, guixos, calcàries...) i deixar-los reposar uns quants milions d’anys més.

Per a “coure” una serralada només cal apropar dues masses continentals fins a la seva col·lisió, per la qual cosa els “ingredients” (i el “bol” també) queden absolutament plegats, trinxats, elevats i, fins i tot, desplaçats uns quants quilòmetres del lloc on es van formar. A aquest procés se l’anomena orogènia i el Pirineu, juntament amb totes les grans serralades que podem veure avui dia, es van formar durant l’Orogènia Alpina.


Fetes aquestes difícils explicacions generals, entrem “en matèria” i la Isabel, després d’assegurar-nos que qualsevol “pedrota” té la seva història i que la feina del geòleg és saber escoltar-la, ens mostra els diferents elements dipositats a les taules.

A la primera taula hi ha una representació de les roques de les rodalies posades sobre uns papers amb els colors corresponents a la seva edat i que són un convencionalisme internacional. Així els guixos i ofites del Triàsic estan sobre un paper de color rosa, les dolomies del Juràssic ho estan sobre un paper blau, i les calcàries del Cretaci sobre un paper verd. Totes aquestes roques són de l’Era Secundària (o Mesozoic). Les sorrenques i conglomerats de l’Era Terciària (o Cenozoic), que afloren a la Serra de Sis, ho estan sobre un paper taronja. També hi ha una petita representació de les roques (pissarres i granits) de l’Era Primària (o Paleozoic) que formen la Zona Axial.

I aquests són els colors que utilitzen els participants que es dediquen a pintar, amb força traça, el mapa geològic dels voltants de Santorens i amb el qual constaten que el seu territori sembla més aviat el vitrall d’una catedral gòtica o un trencadís de Gaudí. Entretant, a la taula dels trencacloques, els participants es dediquen a muntar i desmuntar Pangea, el megacontinent format per la unió de Lauràsia (al nord) i Gondwana (al sud) i que va existir ara fa... uns 300 milions d’anys!!! 




Així “entre pitos i flautes”, com se sol dir, va passar la tarda de manera ben entretinguda. Abans de finalitzar el taller, però, es van repartir, sobretot entre els participants més joves, unes caixetes amb tres minerals cadascuna per a qui vulgui afegir-los a la seva col·lecció o iniciar-ne una. També la Isabel va rebre un bonic obsequi per part de l’organització de la Festa Major.

La Lluna eixint darrera la Cresta de Sant Cugat

Estem convençuts que amb aquest petit “tast” de geologia hem encès una espurna de curiositat en els veïns i les veïnes de Santorens; espurna que, tal vegada, esdevindrà una gran flama de coneixement de la regió... i és que com diu en Carles Porta “tots els focs quan comencen són petits...”

diumenge, 11 d’agost del 2024

Mn. Francesc Nicolau: Les aplicacions del làser

Donna Strickland és una doctora canadenca que el passat mes de març va venir a Barcelona a impartir una conferència al Museu de la Ciència CosmoCaixa sobre els polsos de llum ultraràpids. Potser ja n’havíeu sentit a parlar de la Dra. Strickland ja que és la tercera dona de la història guardonada amb el premi Nobel de Física. Les altres dues van ser Marie Curie (1903) i la Maria Goeppert-Mayer (1963). Ella el va rebre l’any 2018 pels seus treballs sobre les aplicacions del làser.

La Dra. Strickland, premi Nobel de Física 2018

Una de les primeres aplicacions dels seus descobriments va ser la manera de fer ús del làser per tallar l’acer que es fa amb un procés tèrmic semblant al que fa servir el Sol per obtenir l’escalfor. Amb el làser, la Dra. Strickland va arribar a un punt que podia fer bullir l’acer, i amb els seus col·laboradors van aconseguir el que van anomenar “martell de l’acer”: es tracta de colpejar els electrons dels àtoms del material, bo i desplaçant-los, i així es talla l’acer. També amb un procés semblant es pot aplicar el làser a l’operació de tallar la còrnia o foradar-la com a prevenció del glaucoma. I no cal que en parlem de les moltes altres accions que un làser ben controlat pot executar.

I a la pregunta que se li va fer sobre el què pensa de la suposada incompatibilitat entre ciència i religió, la Dra. Strickland va dir: «Penso que se’ns ha donat un univers i la ciència no ens diu el per què se’ns ha donat. A mi m’agrada pensar que hi ha un Déu que ens el va regalar...sentiment que fa que vulgui estar agraïda per tot el que ens ha estat donat»

Crec que és interessant conèixer científics de la talla de la Dra. Strickland que parlin tan clarament de la seva fe en un Déu creador.