Al poble de Santorens (o Sant Orenç) la tarda del passat 17 d’agost, dins dels actes de la seva Festa Major, va tenir lloc un Taller de Geologia dirigit a tothom qui volgués participar. Aquest petit nucli de la Ribagorça aragonesa es troba entre Sopeira i Pont de Suert, enmig d’una conca rodejada de muntanyes i a mig aire de la vall del Noguera Ribagorçana, aquí retingut pel pantà d’Escales.
A l’hivern és un poble molt tranquil però per les vacances s’omple d’estiuejants amb moltes ganes de fer coses i per això va sorgir la idea del Taller de Geologia, per a donar a conèixer als seus habitants els tipus de roques que els envolten.
Així la geòloga Isabel Benet, amb l’inestimable ajut d’en Ventu Amorós, la Montse Cercós, en Quim Massanés, la Montserrat Garcia i en Xavier Benito, van engegar aquest “projecte” amb molta il·lusió i empenta.
L’activitat es va fer als afores del poble, al bonic indret conegut com la Bassa del Pusso on hi ha una font intermitent sobre la qual hi descansa ajagut un salze monumental. Damunt les tres grans taules de pedra que hi ha, la Isabel va distribuir tots els materials del taller: mostres de mà de diverses roques i minerals presents a la zona, uns mapes geològics per pintar, i uns trencaclosques de goma eva per unir i separar continents a voluntat.
Després de les degudes presentacions, la Isabel, vestida amb la indumentària que caracteritza els geòlegs (pantalons llargs, barret, motxilla, lupa, llibreta, brúixola, martell...), va començar l’activitat fent un aclariment sobre si Santorens està al Prepirineu o al Pirineu. Prepirineu és un terme utilitzat pels geògrafs per anomenar el conjunt de relleus (alguns de ben abruptes) que es troben davant la Serralada Pirinenca on es troben les màximes alçades. En canvi els geòlegs consideren que tots els relleus són Pirineu perquè es van formar durant el mateix procés de plegament.
Fet aquest important aclariment, la Isabel ens va donar unes breus però essencials nocions de tectònica car ens assegura que la Terra és un grandíssim puzle esfèric fet de peces (=les plaques litosfèriques) que no encaixen gens bé, de manera que mentre unes es separen, altres s’uneixen i xoquen, i d’altres freguen entre sí. Precisament a Santorens ens trobem enmig de la col·lisió de les plaques Ibèrica i Eurasiàtica i això complica molt les coses.
Per a facilitar la comprensió, es fa la comparació de la formació del Pirineu amb la elaboració d’un pastís: dins un bol s’hi aboquen tots els ingredients necessaris (farina, ous, sucre, oli...) i es deixa coure al forn un cert temps. Per a la formació d’una serralada, al “bol” (=conca sedimentària) cal abocar, durant milions d’anys, els “ingredients” (sorra, argila, còdols, guixos, calcàries...) i deixar-los reposar uns quants milions d’anys més.
Per a “coure” una serralada només cal apropar dues masses continentals fins a la seva col·lisió, per la qual cosa els “ingredients” (i el “bol” també) queden absolutament plegats, trinxats, elevats i, fins i tot, desplaçats uns quants quilòmetres del lloc on es van formar. A aquest procés se l’anomena orogènia i el Pirineu, juntament amb totes les grans serralades que podem veure avui dia, es van formar durant l’Orogènia Alpina.
Fetes aquestes difícils explicacions generals, entrem “en matèria” i la Isabel, després d’assegurar-nos que qualsevol “pedrota” té la seva història i que la feina del geòleg és saber escoltar-la, ens mostra els diferents elements dipositats a les taules.
A la primera taula hi ha una representació de les roques de les rodalies posades sobre uns papers amb els colors corresponents a la seva edat i que són un convencionalisme internacional. Així els guixos i ofites del Triàsic estan sobre un paper de color rosa, les dolomies del Juràssic ho estan sobre un paper blau, i les calcàries del Cretaci sobre un paper verd. Totes aquestes roques són de l’Era Secundària (o Mesozoic). Les sorrenques i conglomerats de l’Era Terciària (o Cenozoic), que afloren a la Serra de Sis, ho estan sobre un paper taronja. També hi ha una petita representació de les roques (pissarres i granits) de l’Era Primària (o Paleozoic) que formen la Zona Axial.
I aquests són els colors que utilitzen els participants que es dediquen a pintar, amb força traça, el mapa geològic dels voltants de Santorens i amb el qual constaten que el seu territori sembla més aviat el vitrall d’una catedral gòtica o un trencadís de Gaudí. Entretant, a la taula dels trencacloques, els participants es dediquen a muntar i desmuntar Pangea, el megacontinent format per la unió de Lauràsia (al nord) i Gondwana (al sud) i que va existir ara fa... uns 300 milions d’anys!!!
Així “entre pitos i flautes”, com se sol dir, va passar la tarda de manera ben entretinguda. Abans de finalitzar el taller, però, es van repartir, sobretot entre els participants més joves, unes caixetes amb tres minerals cadascuna per a qui vulgui afegir-los a la seva col·lecció o iniciar-ne una. També la Isabel va rebre un bonic obsequi per part de l’organització de la Festa Major.
Estem convençuts
que amb aquest petit “tast” de geologia hem encès una espurna de curiositat en
els veïns i les veïnes de Santorens; espurna que, tal vegada, esdevindrà una
gran flama de coneixement de la regió... i és que com diu en Carles Porta “tots
els focs quan comencen són petits...”
