Joan Barrull: Visita a l'exposició "Què tenim sota els peus?"

El passat 11 d’abril a les 11h al Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (IPC), de Sabadell es va inaugurar l’exposició “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu”. Aquesta exposició està organitzada per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, a més comptava amb el suport de Orígens Geoparc al Pirineus Catalans.

Cartell de presentació de l’exposició

A l’acte hi va estar convidat el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, i va anar-hi en representació el nostre responsable de la col·lecció de mamífers, en Joan Barrull. L’acte va començar amb la presentació de l’exposició a càrrec de David M. Alba, director de l’IPC. Seguidament es va cedir la paraula a Carles de la Rosa, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell, que va explicar l’esforç que han fet en aquesta legislatura per la cultura,  i a Clara López, responsable del Servei d’Atenció de la Xarxa de Museus de Lleida i Aran, que al seu torn va comentar el treball que representa donar continuïtat i visibilitat als museus fora de la seves comarques. Finalment, es va donar la paraula a Àngel Galobart, que dirigeix el departament de recerca del Mesozoic de l’ICP i és director del Museu de la Conca de Dellà, que va fer una amena síntesi del que es podia veure en l’exposició. En els seu parlament es va agrair diversos cops la col·laboració del Museu Geològic del Seminari de Barcelona en la cessió de peces per l’exposició.

D’esquerra a dreta, Clara López, Carles de la Rosa, 

David Alba i Àngel Galobart, en el moment dels parlaments inicials

Àngel Galobart, durant l’explicació del continguts de l’exposició

L’exposició consta d’una sèrie de plafons explicatius, peces exposades originals i rèpliques. Els plafons són clars, senzills i molt didàctics, que arriben fàcilment a la gent, encara que aquesta no sigui experta en la matèria. Les fantàstiques il·lustracions de Mauricio Antón i Oscar Sanisidro, que acompanyen els continguts, són un complement essencial.

Part del plafó del Paleozoic

Les peces exposades, estan en vitrines que prement un boto es poden il·luminar, a més de portar el nom científic, el període al que pertany, el lloc de la troballa i el número de registre de la institució científica que l’ha cedit. Tot plegat amb molta cura i gust. Les rèpliques, a mida natural, les han fet els tècnic de l’empresa ICRA Art, i et transporten a temps llunyans. El grau de detall és senzillament espectacular. Són tan realistes que sembla que hagin de fugir en qualsevol moment.

Vitrina expositiva del Paleozoic

Icnofòssils del Permotriàsic

Vitrina expositiva del Juràssic

Part del plafó del Permotriàsic

Representació en vida d’un ictiosaure

Representació en vida de l’au Noguerornis gonzalezi

Plafó del Cretaci

Crani d’Elomeryx cluai. Peça cedida pel MGSB

Representació en vida, a mida natural, d’Elomeryx cluai

Mamífers i plantes del Miocè. Amb el nº 4, hi ha la rèplica 

de la important mandíbula del Hispanopithecus crusafonti (antic Dryopithecus laietanus). L’original ja es troba a les vitrines del MGSB

Reconstrucció a mida natural d’un cocodril Diplocynidon muelleri

Reconstrucció del Dimetrodon del Permià inferior

Des del MGSB us recomanem que aneu a veure-la, doncs hi estarà per un temps limitat. També podeu aprofitar per veure l’oferta museística i expositiva permanent del ICP, que també és molt i molt interessant.

L’autor, al costat de la reconstrucció d’Elomeryx cluai. 

A aquesta espècie li professa una especial estimació perquè 

va ser la primera en classificar a l’entrar com a col·laborador en el MGSB

Només comentar que el que escriu aquesta crònica, el mateix que va anar en representació del MGSB, es va trobar com a casa, ja que tots els membres de l’ICP van ser molt amables i en van tenir cura en tot moment.

 

Joan Barrull

Conservador de Mamífers

Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Mn. Francesc Nicolau: Alerta amb la covid persistent!

Ara ens trobem, socialment parlant, que considerem la pandèmia de la covid-19 ben superada i ja no prenem cap prevenció perquè tot ha passat. Tenim raó de fer-ho així? Potser no...

Un llarg article d’una periodista nord-americana explica que hem de comptar amb l’ anomenada “covid persistent” que, certament, és un fet comprovat, i com que el que diu aquesta periodista es basa en multitud d’ entrevistes que ha pogut fer, crec que podem fer-li cas.

La seva investigació es remunta al 2020. En aquell moment ja es va notar, i ella ho va comprovar, que hi havia hagut qui no feia com la majoria dels que s’havien contagiat del virus i que es curaven gràcies a la medicació, sinó que al cap de sis setmanes encara tenien febre i malestar. Per què era així? Ella ho consultà amb uns metges, els quals simplement li digueren que era una cosa poc usual. 

Però va continuar investigat i va comprovar que no era pas “poc usual” sinó que, fins i tot, ja hi havia pacients afectats que havien aconseguit que formessin uns grups de suport a “pacients del la covid persistent” per poder ser més atesos. Això era el maig del 2020. I què ha passat amb aquests pacients? Doncs que han estat víctimes durant mesos, i anys, de símptomes debilitants, com ara fatiga extrema, deteriorament cognitiu, dolor toràcic, dificultat respiratòria i molt malestar després d’un esforç. A hores d’ara encara hi ha pacients amb aquests símptomes.

L’ autora de l’article diu que: «La llarga crisi de la covid està lluny de resoldre’s. Els pacients persistents necessiten alguna cosa més que la confirmació del seu dolor; necessiten una recerca ben finançada i gestionada, el suport de la societat, uns llocs de treball adaptats i atencions» Cosa que també creiem nosaltres.