Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 29 de setembre de 2016

Mn. Francesc Nicolau: ES VA FONENT LA NEU DEL PIRINEU

Del canvi climàtic ja sabeu prou que no ens podem riure. I hi ha coses que se’n veuen afectades d’una manera molt especial i tenen la seva importància. Une d’elles és aquesta: el nostre Pirineu ja no és el que era i les perspectives són ben deplorables, i el Govern d’Aragó acaba de publicar una recopilació general de dades que fa estremir: les geleres pirinenques de la província d’Osca en 32 anys, del 1980 al 2012 (que són els anys en què s’han pres mesuraments sistemàtics) han perdut el 75% del seu gel, amb un procés que ha presentat una acceleració notable a partir de l’any 2000, i cal notar que ja sabíem, amb una certa aproximació, que des de mitjan segle XIX fins al 1980 ja les pèrdues havien estat d’un 50%. Així tenim que l’extensió de la zona glaçada, que al 1980 era de 641,3 hectàrees, el 2012 era de només  160 hectàrees. On anirem a parar?

Camp de neu sota el que es troben
les restes de la gelera de l'Aneto (juny'16)

Primer cal distingir entre glacera i gelera: glacera és com un riu de gel que va avançant tot lentament i amb la seva empenta erosiona el sòl i origina esquerdes i fractures, mentre que una gelera és un llac gelat que romàn immòbil. Ara bé, les glaceres han perdut llargària, velocitat d’esllavissamentr i gruix de gel, tant que algunes han acabat per desaparèixer. El profesor Guillermo Cobos de la Universitat Politècnica de València fa mesuraments cada any a la Maladeta i ens diu: «El retrocés de les glaceres s’ha accelerat a partir del 2003 i crec que a l’any 2040 ja no hi haurà cap glacera. Cap aquesta data les poques restes de gel que hi hagi s’hauran convertit en geleres, en restes immòbils».

Mesurament del retrocés de la glacera de l'Aneto (www.noticias.eltiempo.es)

Pel que fa als retrocessos, hem de dir que la glacera oriental de la Maladeta va retocedir, del 1992 al 2003, 67,7 metres (uns 6,15 metres per any) però durant els 11 anys següents n’ha perdut 162,5 metres més, o sigui amb una mitjana de 14,8 metres. L’Aneto ha vist desaparèixer el 54% de la neu perpètua i altres glaceres fins al 86%. I si ens referim al gruix de la neu que es perd, pràcticament arreu de la serralada arriba a un metre per any, i si hi ha un any que neva molt ja no ho fa però ptampoc recupera el que ja s’ha perdut. Què hi hem de dir, nosaltres, a tot això? Doncs que si no es posa remei al canvi climàtic, també perdrem tresors naturals de casa nostra ben inestimables.

dimarts, 20 de setembre de 2016

Mn. Francesc Nicolau: EL PROBLEMA DE LA DEGRADACIÓ DEL SÒL

La paraula sòl és poc utilitzada en la conversa ordinària perquè sona a l’oïda igual que el nom de l’astre que ens il·lumina, i pot originar confusions, però l’hem posada perquè hem de reconèixer que és més adient per expressar el que volíem dir, que és el conjunt de terrenys cultivables ja que és d’ells que hem de parlar.

No sé si sabíeu que el passat 2015, per decisió de les Nacions Unides, va ser declarat «Any Internacional dels Sòls» amb l’objectiu de conscienciar la gent davant del gran problema de la degradació que en molts llocs pateixen els terrenys cultivables. No se n’ha parlar gaire d’aquest «Any», i potser molts dels nostres lectors ni tan sols s’havien assabentat d’aquesta declaració de l’ONU.

www.compostadores.com

És un problema que es vol fer present a tothom per tal de cercar vies de solució; per això hem cregut important dir-ne alguna cosa, tot resumint el que la prestigiosa revista Información y Ciencia va dir en un article. El fet és que l’any 1960 la disponibilitat de cultiu corresponia a 0,45 Ha per persona, mentre que el 2010 el càlcul va donar de només 0,23 Ha. La cosa és alarmant perquè encara que l’informe de la FAO (que és l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i Agricultura) dóna que durant el mateix lapse de temps la productivitat de les terres cultivades ha augmentat fins gairebé el doble, és ben clar que no n’hi ha prou perquè la població mundial ha augmentat molt i continua creixent.

Ja fa temps que organismes internacionals han reaccionat amb campanyes de sensibilització i propostes de conservació. A Europa la Comunitat Europea havia fet una proposta adoptada pel Parlament Europeuel 2006 amb el títol Directori Marc sobre el Sòl i va passar vuit anys bloquejada a la taula de la discussió del Consell d’Europa, fins que fou retirada l’any 2014. Ara només hi resten les intencions genèriques i hi falten les concrecions.

cienciesdelmonbatxc.blogspot.com

Un altre punt important és evitar la desertització d’aquelles zones que estan en perill de convertir-se en ermots. Des de la dècada dels 70 que s’ha donat l’alerta pel que fa als països de Sahel (Àfrica). I era el 1994 quan s’arribà a un conveni a les Nacions Unides de lluitar contra aquest fenomen. Però fins ara poc s’ha fet en aquest sentit.

Més recentment, a Rio de Janeiro, davant l’amenaça que d’aquí a 25 anys ja només es podrà produir el 88% dels aliments que necessita la humanitat, s’ha aprovat una proposta d’aconseguir, com sigui, «una degradació neta zero de les terres conreades», que vol dir mantenir les que produeixen evitant o reduint els processos de degradació i restaurant també les terres degradades. Esperem que això no es quedi en simples projectes.

A escala mundial, si fem el recompte del que la humanitat ha fet des de la invenció de l’agricultura al neolític, es pot afirmar que una tercera part de les terres cultivades s’ha degradat, i algunes perquè s’hi han construït grans complexos urbanístics, cosa que les fa totalment irrecuperables. Finalment què hi podem dir nosaltres? Prendre’n consciència, això sí. Però a més, cal també posar-hi esforç en bé de la natura respectant el que ens proporciona i evitant tot allò que sigui un pas cap a la degradació.

dilluns, 12 de setembre de 2016

Mn. Francesc Nicolau: ELS TERRATRÈMOLS DE CATALUNYA

Tothom sap que el nostre país és de sismicitat baixa i que no hem de tenir pas massa por d’aquells terratrèmols que, de tant en tant, fan estralls importants en molts indrets del planeta, com el que es va registrar el passat 4 de setembre a la regió del Lazio (Itàlia). Però sismicitat baixa no vol dir pas sismicitat nul·la. Potser us sobtarà si us dic quina és la mitjana dels terratrèmols que s’hi enregistren: uns 800 a l’any, és a dir que superen els dos diaris! El que passa és que la magnitud de la major part d’ells és tant baixa que no els percebem i són captats només pels siamògrafs. L’escala de magnituds dels moviments sísmics va d’1 a 10 i la nostra sensibilitat comença a notar-los quan arriben a magnitud 3.

La ciutat italiana d'Amatrice després del terratrèmol (www.cuatro.com)

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya s’ocupa, entre moltes altres coses, d’enregistrar els terratrèmols, i el cap de la secció de sismologia, Xavier Gouda, el passat mes de juny va donar a conèixer el balanç de l’activitat sísmica  a Catalunya en unes jornades en què es va fer publicitat de les noves eines d’informació sobre el risc sísmic al nostre país. El que va dir m’ha semblat prou interessant per fer-vos-en cinc cèntims.

Xavier Goula, cap de la secció de sismologia de l'ICGC (www.ara.cat)

Xavier Gouda va explicar que els que tenen una magnitud de 3 es produeixen aproximadament cada dos mesos, i no en el mateix lloc, naturalment. No arriben a produir danys materials i per això se’n parla poc. Els que arriben a magnitud 4 tenen una recurrència d’uns dos anys i mig i els de magnitud 5 es produeixen cada 30 anys de mitjana. També es pot arribar a la magnitud 6, cosa que només passa cada 500 o 1000 anys. A aquest grau de 6 ja hi ha danys importants i l’últim d’aquest tipus que ha viscut Catalunya va ser el 1428 i va afectar sobretot la comarca del Ripollès.

Els terratrèmols no es poden predir, assenyalà Gouda, però això no vol dir que no s’hagin de prevenir. Com fer-ho? Ja hi ha una norma per a les noves edificacions. És una llei estatal promulgada el 1974, que ha estat actualitzada el 2002 i actualment torna a estar en fase de revisió. És bo saber-ho. I aquí podem afegir.hi el que va dir Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil que assistia a les jornades, animant la població a fer ús del telèfon 112 quan notin un moviment de terra, perquè això pot ajudar a obtenir una `percepció més ajustada d’un sisme.