Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 27 de setembre de 2013

Amics del Museu: NOTÍCIA

S'ha publicat una nova revista Scripta de la sèrie paleontològica (núm. XV) dirigida, com sempre,  per José F. Carrasco, Carlos J. Royo i Eduvigis Moreno.


En aquesta revista apareix un nou capítol dedicat a les espècies noves del Cretaci espanyol centrada en els equinoderms, briozous i braquiòpodes, escrit conjuntament per S. Calzada, Ll. Maza i E. Moreno. També apareix un article sobre noves dades del gastròpode cretaci Chemnitzia aptiensis de S. Calzada i J.A. Buera. Un altre article, de C. Royo i M. de Isaac,  tracta sobre un aflorament del Miocè marí a Sant Esteve Sesrovires. El darrer article tracta sobre dos equinoderms del Miocè del Rif, de J.F. Carrasco i S. Calzada.



divendres, 20 de setembre de 2013

Isabel Benet: ELS CINGLES DE BERTÍ (II), el Sot del Bac

Aquest nou itinerari, que recorre el Sot del Bac, és un complement de l’anterior , el qual anava per la carretera que va del Figaró a Can Montmany seguint el torrent de ca n’Oliveres (si el voleu tornar a consultar cliqueu aquí).  El recorregut pel Sot del Bac està ressenyat a la guia Algunos itinerarios geológicos desde Barcelona de Sebastián Calzada i José de Jaime, publicat conjuntament pel Departamento de ciencias del colegio San Antonio Abad de las Escuelas Pías i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, l’any 1978.

El camí que puja pel Sot del Bac només es pot fer a peu i, si bé les roques no són tan visibles com a l’anterior itinerari degut a l’exuberant vegetació, la bellesa de l’indret el fan altament recomanable.


La ruta també s’inicia a l’estació del Figaró des d’on prenem el carrer Ramon Mestre fins que creuem la via del tren. A partir d’aquí seguim per pista marcada en groc i blanc corresponent a un sender de Petit Recorregut (PR-C 33) que va pel vessant obac de la muntanya. En aquest punt afloren les calcàries del Silurià superior-Devonià inferior i, si ens hi acostem, podrem observar la seva textura nodulosa.


Poc més enllà el PR abandona la pista i segueix per un sender a mà dreta que primer planeja uns metres i després puja fort per tal de guanyar alçada sobre la vall. Aquest camí continua pujant i planejant alternativament sota un espès bosc d’alzines, pins i roures cosa que el fa molt agradable però només en un punt són prou visibles les sorrenques de la base del Triàsic (fàcies Buntsandstein) on el camí s’encaixa en una mena de trinxera.


Més amunt, als marges del camí, ja comencen a veure’s les calcàries noduloses de la fàcies Muschelkalk inferior les quals constitueixen el primer esglaó del Cingles de Bertí, però on es fan més visibles és acostant-se a la cinglera. En aquest punt es pot observar una espectacular balma excavada a les calcàries.


Poc després hi ha una desviació a mà dreta que baixa al llit del torrent on es pot contemplar un bonic salt d’aigua anomenat Salt del Prat. Aquest salt es despenja per un tobogan de pedra tosca folrat de molsa i va a parar a un petit bassal on s’acumula l’aigua i del qual sembla que, d’un moment a un altre, ens hagi de sortir una d’aquelles cèlebres fades anomenades Dones d’Aigua.


L’indret està absolutament tancat per les altes cingleres que fan de muralla i són la delícia dels escaladors d’alta dificulat. Al conjunt d’agulles rocoses se les anomena Agulles del Prat però hi ha dues d’especialment emblemàtiques: es tracta de "les Germanes".


Per seguir l’itinerari hem de refer el camí fins al camí principal i seguir pujant pel sender excavat a la roca que supera el cingle fins a situar-se al capdamunt on s’albiren precioses vistes del Sot del Bac i on podem observar les lutites de la fàcies Muschelkak mitjà.



En el contacte, que és molt brusc, es pot veure una crosta ferruginitzada (o hardground) la qual es podria correspondre a un fons endurit degut a un llarg període de no sedimentació, i fins i tot d’emersió i erosió d’una plataforma costanera rocosa; no oblidem que ens trobem en una antiga línia de costa, amb fortes oscil·lacions relatives del nivell del mar i en condicions de clima tropical.


El camí s’enfila fort fins a desembocar a una propera pista, la qual hem de creuar per seguir pujant entre camps de conreu abandonats que es trobavem sobre les lutites de la fàcies Muschelkalk mitjà. Si l’excursió la fem a l’hivern, com és el cas, en aquesta zona abunda una planta que ens ofereix les seves floretes: es tracta del bruc d’hivern (Erica multiflora).


Seguidament ja trobem la petita cinglera corresponent a la fàcies Muschelkalk superior on es poden observar unes dolomies amb aspecte taulejat i nodulós, i amb rastres de biotorbació (pseudofucoides), que es corresponen amb fàcies dipositades a poca profunditat.



Un cop hem superat aquest petit ressalt, podria dir-se que s’acaba aquest itinerari on l’objectiu era l’observació dels materials del Triàsic, però al fons ja veiem la silueta de la Trona, gran cilindre separat del cingle principal i que els més caminadors poden intentar coronar ja que la seva ascensió no presenta cap problema i el premi són unes bones vistes sobre el vessant oriental dels Cingles de Bertí, sobre la vall del riu Congost i del massís del Montseny.


Per a pujar-hi cal seguir el camí fins al coll de la Pedra Dreta on ja afloren ampliamant els llims vermells, sorrenques i conglomerats i bretxes del Paleocè-Eocè inferior sobre les que es dipositen les margues grises (amb macrofauna de lamel·libranquis del gènere Pecten, gastròpodes dels gèneres Cypraea i Velates i els foraminífers del gèrene Nummulites, que indiquen que aquests sediments es van dipositar durant l’Eocè mitjà ), i les sorres groguenques amb laminació creuada que són les que formen el cos del cingle. (fotos 14 a 18)

El coll de la Pedra Dreta

Camí de la Trona

Foraminífers

Laminació creuada

Vista cap a la vall del Congost des de la Trona

El retorn més fàcil és el que es fa pel mateix camí, però també hi ha l’opció de tornar seguint el caire dels cingles per tal de baixar pel grau de Montmany i la carretera de Can Montmany, enllaçant així amb l’anterior itinerari. Per més informació sobre aquesta variant de retorn cliqueu aquí.


dilluns, 16 de setembre de 2013

Mn. Francesc Nicolau: CONFLICTES ORIGINATS PELS COMPONENTS DELS MÒBILS

Ens referim als telèfons mòbils que cada vegada es fan més sofisticats. Tenen uns components que han causat o encara causen, problemes als llocs on se’n fa extracció. Com sabeu un dels ingredients essencials es treu del mineral anomenat coltan, però també cal notar els metalls de les terres rares, l’or, el platí, el tungstè, el níquel, el coure i l’estany. I resulta que a la major part de les con que mineres d’extracció d’aquests elements s’han produït conflictes, de vegades greus. Crec que és interessant de saber-ho i prendre’n conciència també nosaltres pot contribuir a fer que el món en general ho vagi sabent i s’aminorin les desgràcies.

Pel que fa al coltan, com sabeu és el nom que es dóna a un mineral, que conté metalls com el columbi i el tàntal, i que s’utilitza per a fabricar la placa del circuit imprès. El principal lloc d’extracció és el Congo. El 1996 va esclatar-hi la guerra per aconseguir el control de les  mines entre el govern i els grups rebels. Des d’aleshores es calcula que han mort 5,4 milions de persones relacionades amb aquesta guerra i fins a dia d’avui ha originat uns dos milions de desplaçats. La cosa és gravíssima.

Els metalls de les terres rares, que s’utilitzen per a les pantalles tàctils, s’obtenen en un 95% de la Xina, prop de Baotou. Això està causant problemes de contaminació a gran escala a les presones que es troben a prop que han de respirar vapors d’àcid sulfúric i tene les aigües saturades de productes tòxics. L’extracció de níquel de Rússia ha fet queNorlisk sigui una de les deu ciutats més contaminades del món a causa de la pluja àcida que s’hi origina; la mortalitat per malaties respiratòries en en els infants arriba al 15,8%. L’extracció del cobalt de les mines de Zàmbia causà el 2009 emissions de diòxid de sofre que sobrepassaveb de 70 vegades el límit màxim fixat per l’Organització Mundial de la Salut.


L’estany s’està extraient incontroladament de l’illa de Banska (Indonèsia) de manera que els accidents laborals fan dotzenes de morts cada any; els del 2012 dades no oficilas diuen que van ser 78. Pel que fa al platí surt de les mines de Sudàfrica i s’obté en condicions de treball molt desfavorables. En una de les seves mines el 2012 s’inicià una vaga que es va saldar amb 46 morts i l’acomiadament de 12.000 miners que havien fet les manifestacions. També va originar enfrontaments amb la policia l’extracció de l’or a Ghana que l’any passat causà la mort de tres manifestants… La llista és llarga.


Si els mòbils es fabriquen amb elements que han costat vides humanes o altres privacions, sembla que ens hi hauríem de pensar. Si es poden vendre al preu que es venen és a costa del que hem dit. No s’hauria de fer campanya per aconseguir més justícia encara que els haguéssim de pagar més cars?

dissabte, 7 de setembre de 2013

Amics del Museu: NOTÍCIA

Colaboración científica entre el Museo Geológico del Seminario de Barcelona y el Natural History Museum de Londres

Nuestro compañero Joan Corbacho ha aprovechado sus vacaciones para estudiar los especimenes de Acanthopyge (Acanthopyge) de las colecciones del NHM de Londres, pues es sabido por todos que desde hace un par de años, y cada vez más, existe una colaboración a nivel científico entre los dos museos (MGSB y NHM). Nuestro director el Dr. Sebastián Calzada, Consuelo Sendino (NHM) y Joan Corbacho (2011) publicaron un artículo juntos en una revista francesa, también Corbacho y Sendino publicaron juntos un artículo en Batalleria (2011) y otro en una revista inglesa. Taylor (NHM) Sendino y Corbacho (2012) publicaron juntos un artículo en una revista inglesa.

Joan Corbacho ha estado estudiando dichas especies de Claire Mellish la curator o responsable de artrópodos y graptolitos. Mellish le pidió a nuestro compañero si podía ayudarle a clasificar parte de una gran colección de Lichidas que acababa de entrar. Corbacho clasificó todos los Lichidas marroquíes, (no hubo tiempo para más). Nuestro compañero también entregó un borrador al Dr. Noel Morris en el que colaborará con nuestro director Sebastián Calzada en un artículo que se publicará en la próxima Batalleria. También el Dr. Paul Taylor y la Dra. Consuelo Sendino y que ya han publicado en Batalleria, también
publicarán un importante artículo en Batalleria. Tras las conversaciones mantenidas, posiblemente esta primavera nos visitarán Claire Mellish y Consuelo Sendino.

 
Fachada anterior del NHM de Londres (foto tomada de la web oficial del NHM)

Parte del Central Hall del NHM con la escultura de Charles Darwin al fondo, en
lo que se conoce como North Hall

Vista del Central Hall del NHM con el Diplodocus.

Entrada al NHM por la parte del antiguo Museo de Geología


Paleontólogos del NHM que colaboran con nosotros. La Dra. Consuelo Sendino
y el Dr. Noel Morris en el comedor para los profesionales del Museo, compartiendo mesa con Claire Mellish, Dr. Paul Taylor, la ayudante del Dr. Richard Fortey, Nuria Cuervo y Joan Corbacho.


A nuestra izquierda el Dr. Paul Taylor y a la derecha Joan Corbacho, cenando en un restaurante londinense con el Dr. Noel Morris, la Dra Consuelo Sendino y con la letrada Nuria Cuervo esposa de Joan Corbacho. Nuestros amigos tuvieron el detalle no solo de invitarnos a comer y a cenar, sinó también de atendernos de una manera inmejorable durante nuestra instancia en Londres.

Claire Mellish y Joan Corbacho, clasificando parte de la nueva colección de
Lichidas recien donada al NHM.

Nuestro compañero Joan Corbacho estudiando las distintas especies de Acanthopyge (Acanthopyge) en el despacho prestado del NHM.

Nota: Todas las fotos presentadas en este comunicado, menos la primera, han sido realizadas por Corbacho y Nuria Cuervo.

dilluns, 2 de setembre de 2013

Mn. Francesc Nicolau: BENEFICIS DE NO PERMETRE FUMAR EN ELS LLOCS PÚBLICS

Si l’estudi s’ha fet amb tot el rigor científic ens podem felicitar i tenir present tot el seu valor. I sembla que sí que s’ha portat a terme amb correcció. Per això crec que es mereix que aquí en donem notícia. És prou interessant. De què es tracta? Del registre de problemes cardíacs realitzat a Girona per Regicor en col·laboració amb un grup d’epidemiologiai genètica cardiovascular de l’IMIM (que té Robert Elosua per coordinador), dos hospitals i l’Institut d’Atenció Primària IDIAP.

Quines han estat les conclusions d’aquest estudi? Han publicat el resultat a la revista PlosOne: la llei del tabac vigent des de 2006 ha fet que els infarts de miocardi s’hagin vist reduïts en un 11% respecte els que es produïen abans de la llei. Com hom sap, aquesta llei prohibeix fumar en els locals públics. El motiu pel qual diem que l’estudi és de fiar és que confirma que s’ha fet també d’enquestes en altres estats europeus, en els quals la reducció d’infarts s’ha vist que oscil·la entre el 12 i el 14%, superior a l’obtingut a casa nostra, cosa que no ens ha d’estranyar perquè, com diu Robert Elosua, «tenen resultats més bons que els nostres, però cal precisar que la limitació total al nostre país és a partir del 2011, mentre que ells ja la tenien el 2006».


L’estudi va ser de 3.730 infarts. No cal dir que l’impacte de les mesures s’ha vist que era més gran en els de més de 65 anys, en els quals la reducció arriba a un 18%. Podem, doncs, afirmar que les mesures de prevenció funcionen, encara que quan van ser promulgades hi va haver gent que se’n va riure o altres que les discutiren, i és que l’estudi sobre els efectes del tabac ere correcte. Fumar té dos efectes sobre el risc d’infart: afaboreix la creació de plaques d’ateroma que van estrenyent el pas de la sang en els vasos sanguinis, fins al punt que poden arribar a fer-hi un tap, provocant l’infart, i segonament el tabac té un efecte directe sobre la sang que és que pot fer-la coagular, o sigui produir-hi grumolls amb els efectes conseqüents.



Estudis anteriors havien donat el resultat que el tabac era la causa del 20% de les cardiopaties isquèmiques, entre les quals hi havia no tan sols les dels fumadors actius sinó que també un 7% del total provenia de persones que només havien estat exposades passivament al fum del tabac. Així, doncs, hem de dir que beneïda la llei que prohibeix fumar en locals públics (i també tant de bo es deixés de fumar en general!)