Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 27 de març de 2013

Jorgina Jordà i Màrius Asensi: FÒSSILS MARROC


Uns amics van realitzar un viatge humanitari cap a Mali (Àfrica occidental) amb un mini bus ple de fàrmacs i utillatge mèdic per a les residències de nens orfes a Bamako i per als tuaregs del desert del nord de Mali. Durant el viatge en direcció sud, ells van observar que hi havien grans quantitats de fòssils que s’estenien al llarg d'uns dos cents quilòmetres. La majoria d'aquests es troben escampats a la sorra i en pocs minuts es poden distingir diverses espècies. 

El motiu d'aquesta gran extensió de fòssils es deguda a l’erosió d'una capa de roques d'uns seixanta centímetres, que es va erosionant.  Principalment hi ha dents de tauró del terciari, mol·luscs i guixos amb formes molt curioses.


Darrera el turó n'estava ple.




El sòl que anaven trepitjant, de vegades eren petxines marines i altres vegades cargols iguals als cargols actuals terrestres o guixos amb forma de las conegudes roses del desert i la combinació de tot plegat.


Els nostres amics  sobre la capa carbonatada completament plena de fòssils.




La gruixuda capa de fòssils, fins on abasta la vista, tant cap al nord com al sud i detall.

Alguns fòssils:


Arca pectinata

Myliobatis sp

Odontaspis taurus

Carcharinus egertoni

Galeorhinus galeus

Isurus oxyrinchus

Dentex sp

Espina

Fotografies del viatge: J.A. Soldevilla.
Fotografies dels fòssils: Agusti Asensi.

divendres, 22 de març de 2013

Amics del Museu: PETITA NOTA SOBRE LA NOVA "BATALLERIA"


Benvolgudes amigues i benvolguts amics, ja ha sortit a la llum el número 18 de la revista “Batalleria”.

Hem continuat amb el disseny més modern que vàrem implantar l’any 2012 en el número 17. Seguim amb una publicació que té un nexe d'unió amb el logo del MGSB, on destaquem que aquest és present a tota la portada, amb format “marca d'aigua”, deixant un lloc preferent a la foto d'un espècimen Akantharges mbareki Corbacho & López–Soriano, 2013.

Aquest any, hem decidit fer un canvi de color de la portada per tal de poder diferenciar-la fàcilment de la revista de l’any passat.

Com hem pogut comprovar, la portada té un disseny més avantguardista, sense perdre la identitat de la revista, i com l’any passat, ha rebut una càlida acollida.

Portada

Amb aquest número de la revista “Batalleria” s’han publicat vuit interessants articles, a més de l’habitual crònica del Museu, on s’exposa: l’estat de les col·leccions, les visites d'investigadors  les referències i activitats del Museu en altres publicacions, així com l’entrada de nous fòssils a la col·lecció del Museu.

Volem destacar que aquest any hem confiat per la impressió en la impremta Sarrió SL, de Manresa, que ha treballat d'una forma excel·lent i acurada; des d'aquí volem agrair-los la seva feina.

Eduvigis Moreno

divendres, 15 de març de 2013

Amics del Museu: COLLSEROLA, again

A l’anterior sortida dels Amics a Collserola, el passat 19 de gener, va sorgir la idea de tornar-hi un altre dia per a visitar l’antiga mina Juanita (o Maria Juanita), situada sota el turó de Sant Pere Màrtir (o Mont d’Orsà). Per això novament ens vam reunir el dissabte passat a la plaça Mireia al final de la carretera d’accés al club de tennis “Ciudad Diagonal” a Sant Just Desvern.



El nostre consoci Sergi Falguera, que és qui conduïa aquesta sortida, ens va fer un tast de situació geogràfica i geològica ja que ens trobem a l’extrem occidental de Collserola (a la Serralada Litoral) on afloren amplament els materials paleozoics i els granitoides. Des d’aquí veiem el massís de Garraf, a l’altra banda de la vall del Llobregat, ja que el dia és molt clar i lluminós. En Sergi ens va explicar que en aquest lloc hi havia hagut una mina de galena anomenada “del Vernís”, ja que abans s’utilitzava el plom per a donar lluïssor metàl·lica a les ceràmiques.


Vam iniciar la sortida tot caminant per la pista d’accés a la Carretera de les Aigües on vam poder observar les filites ordovicianes afectades pel metamorfisme de contacte el qual les va trasformar en filites pigallades.



Aspecte, al camp, de les filites pigallades

Aspecte del pòrfir

També es va poder veure un dic de pòrfir, uns filons de quars deformats durant el procés de metamorfisme regional i també vam veure de lluny la pedrera de calcàries devonianes de Santa Creu d’Olorda.

Veta de quars deformada


Abans d’arribar al mirador vam passar per damunt una passarel·la de fusta que flanqueja els terrenys on està situada la Caseta de les Aigües, just sota la torre d’antenes que culminen el cim del Mont d’Orsà.


A partir del mirador ja entrem al vessant sud de Collserola, tenint la ciutat de Barcelona als nostres peus. En Sergi ens va mostrar un tall trasversal de la serra i del pla de Barcelona de Lluís M. Vidal, el qual, encara que era antic, va fer el seu servei per a donar una idea de la distribució dels materials presents. Des d’aquí es veia molt bé el monestir de Pedralbes, mot que prové de la contracció de Pedres Albes (o roques blanques).




Vam seguir per la pista en direcció a llevant tot observant un dic d’aplita (convertit en sauló degut a l’alteració dels feldspats), les pissarres paleozoiques convertides en cornubianites per efecte del metamorfisme de contacte, tal i com ja vam poder veure a sortida anterior; així com també diversos despreniments de roques deguts a les recents pluges.


Tot seguit, sota la Carretera de les Aigües, vam veure les restes d’una pedrera on s’havien explotat els granitoides i just, al seu damunt, vam descobrir una de les boques de la mina Juanita. Aquesta mina, de la qual s’havia extret galena i esfalerita, està situada en una zona afectada per la circulació, a través d’una possible falla, de fluids hidrotermals. La vistosa coloració entre verdosa i ataronjada és deguda a l’alteració superficial produïda per l’atmòsfera i les aigües meteòriques.


La primera referència d’aquesta mina data de l’any 1734, però sembla que ja havia estat explotada amb anterioritat. L’època de màxima activitat de la mina es situa entre finals del segle XIX i principis del XX i fins hi tot va merèier un treball de Mn.Font i Saguer que es va publicar, l’any 1905, al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural amb el títol El jaciment de blenda y galena de St.Pere Martir. Aquesta mina va estar activa fins l’any 1934.




Amb certes dificultats, vam anar enfilant el torrent fins a la primera bocamina, la qual no és més que una estreta obertura que dóna accés a un petit corredor que s’acaba poc més enllà en un eixamplament on s’hi van practicar dos forats que donen a l’exterior. Tot plegat és força curiós. (foto 15 i 16)




Més amunt hi ha un gran clot circular amb una excavació horitzontal que s’endinsa a la muntanya, tot seguint el filó de mineral, i que havia estat aprofitada com a habitatge. A les escombreres encara es poden observar restes de la galena i d’altres minerals que s’havien extret. També vam poder observar una crosta ferruginosa anomenada gossan.



Aspecte del gossan

Restes de galena

Pujant al coll del Portell

Finalment, a tranques i a barranques, vam assolit el coll del Portell on vam observar unes filites afectades pel metamorfisme de contacte amb uns porfiroblastes de quiastolita, i també vam desembocar a una pista que vam anar seguint de baixada, en direcció a la plaça de Mireia on teníem els cotxes aparcats. Però abans, encara, vam tenir temps de visitar una petita obertura practicada a les pissarres negres (o ampelítiques) del Silurià, a la capçalera de la vall del Verç, a la qual s’accedeix per un sender que surt just a mà esquerra de l’entrada del club de tennis. Aquestes pissarres s’havien explotat amplament a la pedrera de Sant Creu d’Olorda amb la finalitat, segons sembla, de donar el característic color gris al ciment.


Al final ens fem la foto de rigor, encara que tres dels nostres membres ja han marxat degut al fet que ja era tard. Així d’aquesta manera ens acomiadem fins la propera sortida que esperem que sigui ben aviat!

divendres, 8 de març de 2013

Jorgina Jordà: FIRA MINERALEXPO SANTS 2013

Aquest any només en entrar ja es va poder veure que no hi havia tants expositors, però no penseu que va ser tot per culpa de la crisi, sinó que degut als recents successos en actes multitudinaris, amb més gent de la permesa, s'han reforçat les mesures de seguretat i per tal de tenir les sortides sense obstacles s'han hagut de eliminar alguns espais destinats als expositors.


Malgrat això, he pogut saludar a quasi tots els veterans que any darrere any exposen en aquesta Fira tan popular de Barcelona.


La distribució tot i els canvis obligats era semblant a la dels altres anys, en entrar et trobaves amb l'estand del Grup Mineralògic Català organitzador de la Fira, amb tot de publicacions, revistes i llibres. A continuació la resta d'expositors amb minerals, fòssils, estris per tallar-los netejar-los o polir-los, meteorits i bijuteria.



No sé si és solament una impressió però crec que aquesta vegada estava més igualada la presència de fòssils en vers als minerals.



Destacaven uns grans plafons que mostraven un petit resum del treball d'arqueologia de la Dra. Margarida Genera i Monells, que tractava de "L'establiment prehistòric del Puig Roig del Roget (el Masroig)"




Una cosa curiosa de poder veure van ser  les mostres que suposo va fer servir el Sr. Joan Abella en una de las seves publicacions, en aquest cas a la revista Mineralogistes de Catalunya dedicada a El Molar.



En quant a les altres activitats per als més menuts i no tant, com els tallers d'introducció a la mineralogia i els tallers lapidaris, van tenir molt bona acollida com sempre.

Mineralògicament parlant em van comentar que hi havien molt poques novetats, per destacar alguna cosa, unes brochantites amb linarita i crednerita de Xile i minerals catalans de llocs que avui dia son de difícil accés com el Turó de Montcada i Montjuic




I per acabar dir-vos que la Fira de Sants, per ser més petita que altres, permet quedar amb molts més amics i companys d'afició, ja que ràpidament et trobes i això fa que a més d'unes converses la mar de entretingudes, sempre hi hagi qui aprofiti l'ocasió per portar algun exemplar de collita pròpia, perquè l'ajudem a classificar-lo entre tots o senzillament per la il·lusió de mostrar-lo fins i tot donar-lo.

Per tant crec segueix sent recomanable visitar-la.